Ahir, 4 d'octubre, va tenir lloc la conferència inaugural del grau en Biologia Humana, a càrrec del professor José Ramón Alonso Peña, catedràtic de Biologia de la Universitat de Salamanca i investigador a l'Institut de Neurociències de Castella i Lleó.

José Ramón Alonso Peña va centrar la seva lliçó en la línia de recerca que estudia la possibilitat de trasplantar neurones com a tractament per a les malalties neurodegeneratives. Va començar explicant breument la història dels trasplantaments, des dels primers que es van aconseguir fer amb èxit, passant per la importància dels avanços mèdics que han estat necessaris per seguir desenvolupant les tècniques, fins a arribar als trasplantaments de cara que s'han pogut realitzar recentment. “Actualment considerem que els trasplantaments són una eina totalment habitual en la nostra estratègia sanitària”, va afirmar el ponent.

D'altra banda, les malalties neurodegeneratives són un gran problema pel qual no disposem d'eines adequades. En general tenen en comú la mort de poblacions determinades de neurones, la qual cosa genera problemes funcionals. Per això José Ramón Alonso va plantejar les qüestions “I si poguéssim substituir les neurones que moren? Podríem trasplantar neurones per repoblar les zones afectades?”, que són la base de la seva recerca.

Com a exemple va explicar un experiment en el qual, utilitzant micos com a model experimental, van produir una lesió en al cervell per fer desaparèixer la innervació colinèrgica. Posteriorment van introduir neurones fetals (que són capaces de créixer) al cervell lesionat. Van veure que no s'havia produït rebuig en els animals trasplantats, sinó que les cèl·lules havien sobreviscut en el cervell, s'havien multiplicat i estaven integrades en el teixit. Les cèl·lules es van diferenciar seguint el programa de la seva zona d'origen, però encara no s'ha aconseguit guiar-les perquè es dirigeixin a la zona d'interès. “Tot i que això suposa un gran avanç, encara queda un apassionant camí per recórrer en aquesta línia de recerca”, va afirmar.

Una altra possible aproximació es basa en l'ús de cèl·lules mare d'adults, procedents de la medul·la òssia. “Usem un model experimental de malaltia neurodegenerativa en ratolins, en els quals es van perdent poblacions de cèl·lules, entre elles cèl·lules de Purkinje del cerebel”, va explicar el catedràtic. En primer lloc, van eliminar la medul·la òssia del ratolí amb la malaltia neurodegenerativa. A continuació, van trasplantar medul·la òssia d'un donant germà que té la majoria de cèl·lules marcades de color verd. D'aquesta manera, van poder comprovar que el ratolí que havia rebut la medul·la tenia cèl·lules de Purkinje en el cervell marcades del color verd que s'havien barrejat amb les seves, la qual cosa demostra que provenen del donant. “S'aconsegueixen poques neurones del donant, però la millora que experimenta el ratolí és rellevant, per això el següent pas és usar substàncies neuroprotectores per salvar aquestes cèl·lules que s'han aconseguit trasplantar”, va dir el conferenciant.

Per finalitzar la seva ponència, José Ramón Alonso va reflexionar sobre els avanços recents en l'àmbit de la biologia i les noves eines que s'estan desenvolupant “vivim una època impressionant per ser biòlegs”, va concloure.

Àlbum Flickr de la lliçó inaugural del grau en Biologia Humana, curs 2018-2019: