Comunitats afrocolombianes construïdes o imaginades: Un estudi empíric de narratives identitàries des d'una perspectiva èmica, a càrrec de Marcello Giugliano (Universitat de Bolonya)

Colòmbia es reconeix com un país multiètnic i pluricultural i distingeix tres macrogrups principals: el blanc-mestís, l’indígena i l’afrocolombià. A més, entre els països de Llatinoamèrica, ocupa el tercer lloc tant per percentatge com per nombre total de població afrodescendent (aproximadament un 10%), precedit del Brasil i Veneçuela. La utilització d’aquest tipus de macrocategories resulta intrínsecament complexa, ja que comporta un alt nivell de simplificació. Tot i que això pot facilitar la comprensió de certes dinàmiques socials, també pot atenuar, o fins i tot esborrar, la complexitat inherent a aquestes identitats i, en conseqüència, invisibilitzar la condició socioeconòmica desfavorida d’algunes (les afrocolombianes i indígenes) respecte a la dominant blanc-mestissa.

L’estudi present, de naturalesa empírica i exploratòria, es desenvolupa en la interfície entre l’anàlisi sociolingüística i critico-discursiva, i se centra en les diverses construccions identitàries de comunitats afrocolombianes procedents de dues zones costaneres emblemàtiques del país: Cartagena d’Índies (Carib) i Quibdó (Pacífic), que històricament presenten una proporció interna més elevada de població afrodescendent (Blestel 2025; Restrepo 2013; Wade 2009 i 1997, entre d’altres). Els objectius centrals de l’estudi són dos:

1.     Examinar els processos discursius mitjançant els quals certes comunitats afrocolombianes produeixen i negocien narratives identitàries.

2.     Explorar el paper que exerceixen les varietats de l’espanyol parlades en aquestes regions en aquesta construcció identitària: com són percebudes des d’una perspectiva èmica, quines ideologies lingüístiques s’activen i quines tensions sorgeixen entre orgull, resistència, estigmatització i la reproducció de prejudicis naturalitzats al voltant de les diverses varietats.

El treball adopta un enfocament qualitatiu basat en entrevistes semidirigides (De Fina, 2009; De Fina & Perrino, 2011) realitzades a parlants afrocolombians. El corpus de catorze entrevistes no permet fer generalitzacions. Tanmateix, és possible identificar en les històries presentades patrons discursius i elements lingüístics que indexicalitzen ideologies racialitzadores i que, alhora, permeten formular hipòtesis per ampliar l’abast de la investigació. Aquestes ideologies poden interioritzar-se, influir en la percepció dels parlants i generar posicionaments contradictoris: d’una banda, l’afirmació orgullosa de la seva identitat ètnica, la seva varietat lingüística i la reivindicació de coneixements i tradicions ancestrals; de l’altra, l’acceptació, sovint inconscient, de jerarquies lingüístiques discriminatòries.

Bibliografia