Les línies de recerca del GEDIT són:

1. Anàlisi de gèneres orals

El coneixement del discurs oral, fonamental per a adquirir consciència de les competències dels parlants en diferents contextos, parteix de les aportacions de l’anàlisi conversacional i de l’etnografia de la comunicació i es desenvolupa en altres corrents significatives que li han succeït. Es treballen perspectives teòriques per analitzar els discursos (orals i escrits) tant monologals com dialogals, aplicables a l’estudi de diferents tipus d’interaccions (epistolar, administrativa, política, periodística, etc.) i s’analitzen trets específics de la comunicació verbal en diferents contextos socials. S’estudien mètodes i eines per analitzar el discurs oral aplicables a l’estudi de les interaccions de la vida quotidiana (conversa ordinària, intercanvis de serveis, etc.) i a les interaccions institucionals i dels mitjans de comunicació, entre d’altres. 

2. Discurs polític

El polític és un dels àmbits que ha constituït l'objecte d'estudi del nostre grup en el marc de l'aproximació semiodiscursiva i enunciativa. Des d'aquesta perspectiva, els discursos de qualsevol esfera (social, cultural i literària; pública i privada) s'ancoren en una situació de comunicació que es defineix d'acord amb uns paràmetre precisos. En aquest marc, explorem la dimensió situacional del discurs amb una finalitat descriptiva i interpretativa.  Els diferents gèneres del discurs polític tenen una importància crucial en la construcció del sentit social. Les particulars constriccions a les quals estan sotmesos i les estratègies d'emmascarament, sovint emprades pels professionals de la política, constitueixen un repte per a l'analista. 
 
3. Discurs i divulgació científica

La divulgació és una pràctica discursiva que es desenvolupa en la relació que s'estableix entre la comunitat científica i la societat en general a través dels diferents mitjans de comunicació. L'objecte d'anàlisi se centra en l'ús de la llengua en contextos orals o escrits. S'estudia la recontextualització necessària que transforma el llenguatge científic en llenguatge comú, l'especificitat del discurs explicatiu i els seus procediments, i els recursos expressius que tant científics com mediadors posen en funcionament per atraure l'atenció, per clarificar i per donar compte de nocions i objectes que poden ser difícils de comprendre. També es tenen en compte els actors de l'àmbit de la ciència, la representació que se'n fa en la vida cultural i la posició que prenen en l'exercici divulgatiu.
 
4. Discurs i coneixement

Aquesta línia de recerca estudia el coneixement a partir de les creences consensuades per les comunitats epistèmiques i l'atribució del coneixement en contextos discursius. Aquest estudi es basa en una teoria cognitiva centrada en la tipologia del coneixement i les formes de gestionar-lo en la construcció textual. S'investiguen les estructures i les estratègies en tots els nivells del text i la parla, especialment d'aquells significats globals i locals que ho possibiliten: la referència, les relacions conegut-nou i tòpic-comentari, pressuposicions, implicacions, evidencialitat, etc. També s'investiga les dimensions socials i culturals de la gestió del coneixement.
 
5. Discurs i gènere

Es treballa la construcció discursiva del gènere. Es parteix de conceptes teòrics bàsics com el de "performativitat" (Butler, 1991); "violència simbòlica" (Bourdieu, 1975); i "assujettissement" (Foucault, 1977), que permeten delimitar la perspectiva de l'objecte d'anàlisi i, posteriorment, s'elaboren protocols analítics multimodals propis de l'anàlisi del discurs. Es treballen interaccions reals enregistrades en vídeo, focus-grups, entrevistes, anuncis publicitaris, pel·lícules, documents escrits i orals, etc. Una de les activitats analítiques més reiterades és la d'observar les "regulacions normatives" que imposen els discursos dominants sobre els cossos i les interaccions i mirar de detectar-hi processos discursius de transformació social.
 
6. Discurs i transformació social. Anàlisi crítica del discurs

En aquesta línia de recerca s'observa i s'analitza com es construeix discursivament la transformació social. En un moment de crisi com l'actual, en què ciutadans d'arreu del món s'organitzen en contra de sistemes econòmics (dictadures dels mercats) i de sistemes polítics que ja no els representen, sorgeixen nous discursos que donen sentit a la indignació i a les propostes d'acció (l'ocupació de places i espais públics en diferents països). El propòsit d'aquest eix de recerca és detectar com es construeixen aquests nous discursos i quines transformacions sociocognitives vehiculen.
 
7. Multilingüisme i diversitat. Estudis sociolingüístics

La gestió de la diversitat cultural i lingüística esdevé un tema fonamental en una societat més heterogènia que mai i en constant canvi i evolució. Del concepte teòric de "multiculturalisme", s'ha anat passant als de "interculturalitat" i "transculturalitat", on la diversitat es planteja com a nova base per al desenvolupament, la creativitat, la innovació, i també per a la cohesió social, l'equitat i la convivència. La línia de recerca posa èmfasi en els discursos polítics als entorns urbans com a unitat d'anàlisi, ja que representen els principals espais de concentració de la diversitat poblacional, derivada de la immigració. L'objectiu final és analitzar si més enllà de la retòrica discursiva de la diversitat com valor positiu, se'n fa una gestió concreta i efectiva als entorns urbans.
 
8. Pragmàtica del discurs. Lingüística contrastiva, de corpus i enunciativa

L'objectiu d'aquesta línia de recerca és analitzar i descriure els trets pragmàtics, semàntics i gramaticals de marcadors lèxics i unitats fraseològiques idiomàtiques, particularment aquelles que tenen un valor epistèmic (relacionades amb el grau de certesa o probabilitat) i/o evidencial (relacionades amb la font del coneixement) en diversos gèneres discursius. El plantejament és primordialment contrastiu (català, espanyol, francès, anglès i alemany). La finalitat de la recerca és observar els processos de gramaticalització, el comportament i les diferències o similituds formals i funcionals de les unitats lingüístiques analitzades en el procés d'elaboració i interpretació d'un discurs en un gènere textual determinat.

9. La traducció de l’oralitat fingida

L'oralitat fingida és la ficció o la il·lusió de l'oralitat que un text escrit pretén evocar mitjançant recursos específics, és a dir, recursos que es consideren típicament "orals". En aquesta línia es descriuen i es comparen els fets lingüístics que caracteritzen l'oralitat fingida en dues llengües; i també s’estudien les traduccions que s'han fet d'obres que inclouen fragments d'oralitat fingida.

10. Estudis de traducció dels gèneres multimodals (traducció audiovisual)

L’objectiu d’aquesta línia és analitzar el tractament que reben diversos fenòmens relacionats amb la cultura en diferents tipus de traducció audiovisual, sobretot el doblatge i la subtitulació; aquests fenòmens són: la traducció de l’humor; el tractament del multilingüisme i sobretot la traducció de la L3 (una llengua present en el text que no és ni la llengua de partida ni la llengua meta); la traducció del llenguatge alterat (el que es produeix sota els efectes de les drogues o l’alcohol, per exemple); la traducció de l’oralitat fingida.

11. Enfocaments traductològics i discursius a la traducció jurídicoeconòmica

En aquesta línia es planteja una recerca en l’àmbit de la traducció jurídica a partir d’instruments metodològics propis de l’anàlisi textual contrastiva i el dret comparat. S’analitzen els elements lingüístics, culturals i textuals que presenten aquests tipus de textos per determinar-ne els problemes de traducció i proposar-ne possibles solucions. En el cas de comptar amb traduccions publicades d’aquest tipus de textos, s’analitzen els recursos lingüístics que s’han fet servir en les traduccions i es valoren respecte dels recursos utilitzats en els textos originals. En aquest sentit, es preveu la configuració d’un corpus de textos representatius dels diferents gèneres jurídics en diferents llengües (originals i traduccions).

12. Valoració i traducció

En el marc de la lingüística funcional-sistèmica, la valoració és un recurs per comunicar significats interpersonals que posen de manifest la voluntat de l’emissor d’establir un diàleg amb el receptor, condicionada per les relacions de poder i de solidaritat entre participants. Es tracta d’un tipus de significat característic dels textos literaris, però que no és aliè als textos jurídics ni econòmics. En aquesta línia s’estudia la presència de la valoració i el seu tractament en dos camps diferents, concretament en la traducció juridicoeconòmica i la literària, es comparen les estratègies traductores que s’apliquen en cada camp i es contrasta la tipologia de fenòmens en què es reflecteix la valoració en diferents llengües i gèneres textuals.
 
13. Estilística aplicada a la traducció literària

En aquesta línia s’estudia la traducció dels recursos lingüístics, discursius i narratològics que contribueixen a formar l’estil dels escriptors i que es fan servir amb l’objectiu d’aconseguir determinats efectes sobre el text. S’analitzen els recursos estilístics que presenten les traduccions respecte dels textos dels quals han partit, així com respecte del context en el qual s’insereix la traducció; en aquest sentit, s’intenta descriure quin model de llengua intenten contribuir a formar els/les traductors/es.