El Grup d’Estudis del Discurs i de la Traducció (GEDIT) entén que els coneixements que produeixen les societats contemporànies, ja siguin cientificotècnics o culturals, s’articulen en forma de discurs; és a dir, tenen el llenguatge com a espai d’implementació. Ningú, en aquests moments, pot imaginar-se la construcció de sabers al marge de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació. La possibilitat d’accedir ràpidament a un nombre extraordinari de dades mitjançant terminals intel·ligents de fàcil accés comporta que les unitats de coneixement hagin de ser traduïbles, ja sigui a bats de processament o a altres llengües i sistemes semiòtics. Per tant, sembla plausible postular que la constitució dels nous sabers se supedita a la condició de traductibilitat i comunicabilitat del coneixement i que es generen discursos on aquests sabers es converteixen en productes amb valor de mercat.