☼ Primera publicació: 1908
☼ Traducció: completa
☼ Versificació: en prosa
El traductor i la traducció
Antoni Bulbena i Tosell (1854-1946) va ser traductor, bibliògraf, gramàtic i editor d’autors clàssics medievals catalans. Té una producció extensíssima —que, al seu torn, contrasta amb la recepció minsa que va tenir—, en què les traduccions tenen un pes important: va traslladar obres del castellà (entre les quals destaquen les diverses versions del Quixot, vegeu Bacardí & Estany 2006), de l’anglès, del francès, de l’italià o del grec, entre d’altres (per a un elenc complet, vegeu Bacardí 2005 i Ugarte 2005 i 2011). També és destacable la seva aportació a l’estudi de la cultura catalana amb edicions d’autors com Bernat Metge o Ausiàs March dins la col·lecció «Biblioteca Clàssica Catalana» o la confecció de diversos diccionaris plurilingües, com el Diccionari català-francès-castellà (1905) i el Diccionaro catalán-castellano (1919). Bulbena va ser una figura molt lligada a la intel·lectualitat catalana vuitencista i al moviment de la Renaixença, i propugnava un model de llengua literària que tingués en compte el conjunt de la llengua i que entroncava amb la tradició medieval; va estar sempre en contra de la proposta de Fabra, que considerava que privilegiava massa el dialecte barceloní i que estava massa castellanitzat (Ugarte 2003: 167). En la seva traducció de la Divina comèdia no segueix les primeres indicacions de la campanya lingüística de l’Avenç plasmades en l’Ensayo de gramática del catalán moderno.
Aquesta traducció al català de la Divina comèdia és la primera de què disposa la cultura catalana al segle XX, després de la magna aportació del medieval Andreu Febrer. Publicada el 1908 per Imp. & Lit. de Arthur Suarez, va tenir una recepció molt reduïda: se’n van imprimir un tiratge de cinquanta exemplars en paper verjurat i, el 1921, va aparèixer el cant III de l’Infern al suplement dedicat a Dante de la revista El Correo Catalán (Gómez 2013: 356). Bulbena en aquest text decideix allunyar-se de la mètrica original i fa una traducció en prosa, excepte en els conegudíssims nou primers versos del tercer cant. Confronteu-ho:
Per me si va ne la città dolente,
per me si va ne l'etterno dolore,
per me si va tra la perduta gente.
Giustizia mosse il mio alto fattore;
fecemi la divina podestate,
la somma sapïenza e 'l primo amore.
Dinanzi a me non fuor cose create
se non etterne, e io etterno duro.
Lasciate ogne speranza, voi ch'entrate.”
Per mi va hom a la ciutat dolent,
per mi va hom a la eternal dolor,
per mi va hom vers la perduda gent.
Justicia mogué lo meu alt factor,
féu a mi la divinal Potestat,
la alta Sapiença la primera Amor.
Abans de mi no fóu altre criat,
sinó eternal, e jo eternal dur’:
déxa tot sper, pus que-y seras entrat.
“Pape Satàn, pape Satàn aleppe!”
cominciò Pluto con la voce chioccia;
e quel savio gentil, che tutto seppe,
disse per confortarmi: “Non ti noccia
la tua paura; ché, poder ch'elli abbia,
non ci torrà lo scender questa roccia.”
Poi si rivolse a quella 'nfiata labbia,
e disse: “Taci, maladetto lupo!
consuma dentro te con la tua rabbia.
Non è sanza cagion l'andare al cupo:
vuolsi ne l'alto, là dove Michele
fé la vendetta del superbo strupo.”
«Satan! Satan!» cridà Plútus ab veu rogallosa. «No tingues pôr, me digué Virgili, aquest monstre no pot, ab tót e son podèr, vedar-te aquestes roques entre-obertes.» E vehent-lo rabiós, se girà e prosseguí. «Calla, malehit llóp, nosaltres devallam vers l’avench, e axí stà scrit llà dalt ón Miquel féu venjança del teu ergull e sclafà la teua rebelió.
En general, Bulbena tenia una forma molt personal de traduir: Bacardí observa en relació a la traducció del Quixot que el traductor «se situa als antípodes del mitjancer “invisible”; la seva veu es fa present tothora, d’una manera clara, manifesta» (2005: 172). Aquesta manera de treballar també es pot veure en la Divina comèdia, tal com demostra l’últim exemple presentat, perquè manipula d’una manera evident el text de Dante des del punt de vista microtextual i macrotetxual. Quant a la visió concreta del vers, podem veure elisions de certs elements del vers (per exemple, no trasllada les dues paraules per a nosaltres incomprensibles de Plutó, papè i aleppe, tampoc les aposicions que fan referència a Virgili, quel savio gentil, che tutto seppe, ni tampoc una part del discurs de Virgili, consuma dentro te con la tua rabbia). Aquestes constants supressions d’elements del text original té conseqüències en el desenvolupament de l’argument: si bé trasllada el viatge sencer de Dante per l’Infern, el Purgatori i el Paradís, obvia les trobades particulars amb els personatges amb qui es topa en cada cercle, cornisa o cel, exceptuant els més coneguts com Francesca, Brunetto Latini, Cató d’Útica o Casella (Cunill-Sabatés 2021: 29-30). Per tant, en molts casos els capítols de la traducció no corresponen als cants del poema original, sinó que en són una reducció o un resum (vegeu-ne les correspondències a Cunill-Sabatés 2024: 83-84). La traducció de Bulbena conté alguns elements paratextuals: una presentació intitulada «La vida del Dant» i un resum de cada càntica; tal com indica el traductor, el resum referit a l’Infern és una traducció de la «Vue générale de l’Enfer» d’Antoine de Rivarol (Cunill-Sabatés 2024: 84).
La manipulació de Bulbena respecte del text de Dante fa difícil la identificació de l’edició italiana que va emprar el traductor (Cunill-Sabatés 2024: 86). En canvi, podem trobar una influència clara de la traducció de l’Enfer d’Antoine de Rivarol, sigui per la tria de la prosa, sigui per la traducció en vers dels nou primers cants del tercer cant de l’Infern, sigui per manllevar solucions pròpies del torsimany francès. Vegeu, per exemple, la traducció de toglieva (exemple extret de Cunill-Sabatés 2024: 87):
Lo giorno se n’andava, e l’aere bruno
toglieva li animai che sono in terra
da le fatiche loro; e io sol uno
(Inf., II, 1-3)
Le jour baissait, et les cieux plus sombres invitaient au repos les fills laborieux de la terra
(trad. Rivarol)
Lo jórn se-n anava e l’ayre embrunit convidava al repos los animals de la terra.
(trad. Bulbena)
Edicions del text
Dante Alighieri (1908). La divina comedia, novament traduhida e estractada per Antoni Bulbena-Tosell. Barcelona: Imp. & Lit. de Arthur Suarez.
Bibliografia bàsica
Bacardí, Montserrat (2005). «Antoni Bulbena i Tosell, traductor en guerra». A: Gibert, Miquel M.; Ortín, Marcel (coords.). Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939). Lleida: Puntcum, p. 169-177.
Bacardí, Montserrat; Estany, Imma (2006). El Quixot en català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Cunill-Sabatés, Guillem (2021). «La Divina comedia de Sagarra y otras traducciones catalanas del siglo XX». Ínsula, monogràfic «Dante y la cultura hispánica: 1321-2021», 895-896, p. 29-33.
Ugarte, Xus (2011). «Antoni Bulbena i Tusell». A: Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar (dirs.). Diccionari de la traducció catalana. Vic: Eumo Editorial / Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de les Illes Balears / Universitat Jaume I / Universitat de Vic, p. 97-98.
Multimèdia
Utilitzem galetes per oferir contingut personalitzat, analitzar tendències, administrar el lloc web, fer un seguiment dels moviments dels usuaris al lloc web i recollir informació demogràfica sobre la nostra base d'usuaris en conjunt. Accepteu totes les galetes per gaudir de la millor experiència possible al nostre lloc web o gestioneu les vostres preferències.
Avís legal
