Quin grau de credibilitat donaries a una informació verificada amb intel·ligència artificial (IA)? Un 37% de la població catalana respon que molt o bastant, 7 punts per sobre de la mitjana estatal. És una de les preguntes formulades per una enquesta en l'àmbit estatal sobre la percepció i credibilitat de la intel·ligència artificial (IA) en els processos de producció dels mitjans de comunicació, punt de partida d'un estudi publicat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Tot i això, els periodistes segueixen generant més credibilitat que la IA entre la població catalana per fer aquesta tasca de verificació. A Catalunya, en la mateixa proporció que a la resta de l’Estat, el 56% de les persones enquestades consideren molt o bastant creïbles les informacions verificades per un periodista (enfront del 30% de les verificades amb IA).

Marcel Mauri, coordinador del grup de recerca en Comunicació Política, Periodisme i Democràcia (POLCOM-GRP) del Departament de Comunicació de la UPF i coautor de l’estudi, explica els resultats de l’estudi a Catalunya perquè “en termes generals, el coneixement i familiaritat amb la IA per part de la població catalana és més estès que en el conjunt de l'estat”. “Això, i la crisi de credibilitat i de confiança en els mitjans tradicionals de la ciutadania de Catalunya -un fenomen comú en altres contextos periodístics internacionals- pot ser un factor que ajudi a entendre aquesta major confiança en la informació generada per IA”, afegeix Mauri.

Pel que fa al nivell de confiança en la IA com a verificadora d’informació, després de Catalunya, se situen les Illes Canàries (el 32% de la seva població hi confia molt o bastant), el País Valencià i Madrid (31% en tots dos casos).  Les audiències catalanes també són les que se senten més còmodes amb informacions produïdes per humans i supervisades per IA. Un 39% es declara “molt o bastant còmode” amb això, també 7 punts més que la mitjana espanyola. Per darrere, se situen les Illes Canàries (35%) i Castella i Lleó (34%).

L'enquesta l’ha dut a terme el grup de recerca POLCOM-GRP del Departament de Comunicació de la UPF en col·laboració amb l'empresa demoscòpica Yougov. La mostra representativa de l'enquesta, feta a finals d'abril de 2025, està formada per 2.004 persones de tot l'Estat. Els resultats són la base d'un estudi dirigit per Marcel Mauri i Ruth Rodríguez, també investigadora del grup POLCOM-GRP.

El factor humà continua sent essencial per a la credibilitat informativa a Espanya, però la IA és considerada més neutral

Més enllà de les particularitats de Catalunya, una tendència comuna a tot l'Estat és que la IA és percebuda com un agent més neutral que els periodistes humans per verificar informació. Un 37% dels enquestats espanyols considera la IA “molt o bastant neutral” en verificar una notícia, enfront del 21% d'un periodista.

Per a Ruth Rodríguez, coinvestigadora principal de l'estudi,  “aquests resultats són preocupants per a una professió que es basa precisament a explicar els fets de la manera més objectiva possible. També denota biaixos importants en la percepció d'allò que és capaç de fer la IA”. No obstant això, Rodríguez destaca que el factor humà continua sent essencial: “és important assenyalar com alhora es percep com a més fiable i creïble un periodista que la IA”. 

L'estudi constata que el doble d'espanyols (56%) donen més credibilitat a un periodista com a verificador que a una IA (30%). Les persones enquestades que prefereixen al periodista com a verificador d'informació esgrimeixen diferents raons. En un 35% dels casos es refereixen a la seva professionalitat i al factor humà, i un 15% al·ludeix als biaixos de programació de la IA. Per contra, el 30% dels que prefereixen la IA com a verificador consideren que aquesta no té biaixos i el 13% assegura que els humans són més influenciables, subjectius i que estan condicionats per les seves opinions personals.

D'altra banda, 4 de cada 10 enquestats se senten “molt o bastant còmodes” amb notícies produïdes per IA i supervisades per humans, mentre que un 3 de cada 10  se sent així en el cas contrari (notícies produïdes per humans i supervisades per IA). El 83% enquestats creu que és més fiable un periodista en verificar una notícia (el 45% ho considera així quan és un periodista exclusivament qui verifica la informació i el 38% quan ho fa amb el suport de la IA). Només el 17% opina que és més fiable una IA com a verificador exclusiu.

Utilitzar la IA en els mitjans? Sí, però no com a actor principal

La meitat dels enquestats considera totalment o parcialment que la IA augmenta les capacitats i millora la productivitat de les persones. En el sector periodístic, a més, el 63% creu que la IA pot ajudar els periodistes a redactar notícies, però no com a actor principal en la creació editorial, sinó com a eina complementària. Traduir contingut (50%), millorar la redacció d'un text o notícia (47%) i crear continguts que acompanyin a les notícies com a imatges, àudios i vídeos (37%) són les aplicacions més valorades. Després, es troben d’altres tasques de suport com transcriure una entrevista i resumir comunicats (34%). Només el 20% considera ideal la IA per a redactar una notícia i el 16% per a difondre notícies i continguts.

Coneixement general limitat sobre la IA, però alta demanda de transparència

Gairebé la meitat de la població (46%) declara tenir pocs o cap coneixement sobre la IA. A Catalunya aquest percentatge baixa fins al 40%. El 19% de la població, en canvi, es mostra bastant o molt familiaritzat amb la IA. No obstant això, existeix una alta demanda de transparència: 8 de cada 10 enquestats considera “molt o bastant necessari” que els mitjans informin l'audiència sobre el seu ús de la IA. 

Pel que fa a les franges d’edat, la familiaritat amb la IA és significativament major en els grups d'edat més joves (18-34 anys), i també s'associa amb majors nivells educatius i de renda. En gairebé totes les dimensions (credibilitat de la IA, comoditat amb IA en notícies, percepció d'objectivitat de la IA, etc.), una major familiaritat amb la intel·ligència artificial es correlaciona amb una percepció més positiva i una major confiança en aquesta tecnologia.