Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha demostrat que els estímuls sonors són una tècnica efectiva per mitigar l'ansietat que pateixen moltes persones davant d'intervencions dentals, com extraccions, implants o cirurgies. La investigació constata que 7 de cada 10 pacients es tranquil·litzen quan escolten històries de ficció o paisatges sonors: composicions elaborades amb finalitats concretes, en aquest cas relaxants.

Els resultats d'aquest estudi poden aportar solucions a l'odontofòbia (o por irracional al dentista), molt estesa a Espanya, on afecta el 15% de la població, segons dades del Consell General de Dentistes (2020). Les teràpies sonores podrien disminuir o substituir en alguns casos el subministrament de fàrmacs tranquil·litzants o ansiolítics.

La investigació s'emmarca en la tesi doctoral "Paisatges i ficcions sonores en format de pòdcast: Una alternativa per reduir l’ansietat en pacients odontològics" de Berenice Ponce, dirigida per Emma Rodero, catedràtica de Psicologia dels Mitjans i Neurocomunicació i directora del Media Psychology Lab del Departament de Comunicació de la UPF.

Experiments amb 60 participants

Per a l'estudi, s'han fet experiments a la Clínica dental Hernández (Castelló), amb 60 participants. La majoria d'aquests pacients (excepte el grup de control) van escoltar històries de ficció, concretament de suspens; o paisatges sonors, que recreaven una passejada pel bosc. Mitjançant auriculars, van escoltar els pòdcasts en diferents fases: abans d'iniciar la intervenció, mentre els pacients esperaven que se'ls apliqués l'anestèsia, abans que els fes efecte i durant el transcurs de l'operació.

La majoria de pacients que van escoltar pòdcasts van expressar estar “d'acord” o “completament d'acord” amb haver-se relaxat amb els estímuls sonors (ho van afirmar el 72% del total) o haver percebut que el temps de durada de la intervenció era menor (el 65%).

Les mesures fisiològiques realitzades als pacients també ho van corroborar. Per exemple, la freqüència cardíaca mitjana dels qui van escoltar els pòdcasts durant la intervenció dental va ser de 73,86, mentre que la del grup de control va ser de 84,14.

La investigadora Berenice Ponce (UPF) explica: “els pacients d'una clínica dental poden estar sotmesos a molt d’estrès, en haver d'estar amb la boca oberta, sentir molts sorolls al seu entorn, posar-se en mans del dentista… Haver aconseguit que la persona es relaxi, que posi la seva atenció en altres estímuls, ja és un efecte molt positiu. Les persones van expressar que mai no s'havien sentit tan cuidades i ateses al dentista”.

En posar la seva atenció als pòdcasts, els pacients es fixen menys en els factors que els generen ansietat

L'estudi es basa en el poder terapèutic del so i en el model de capacitat limitada de la informació mediàtica, segons el qual la capacitat de les persones per processar informació és limitada, de manera que poden arribar a estar saturades i deixar de parar atenció en alguns aspectes del seu entorn. Per aquest motiu, es partia de la hipòtesi que, en desviar part de la seva atenció als pòdcasts, els pacients es fixarien menys en els factors estressants de la clínica dental. Així ho han corroborat els experiments, a partir de l’anàlisi de les cinc variables següents:

• La freqüència cardíaca

• La conductància de la pell, que varia amb el grau d'humitat i augmenta la denominada suor psicològica, sobretot als palmells de mans i peus.

• L’autopercepció dels pacients sobre el nivell d’ansietat dental.

• Imatges mentals que els suscita l'escolta dels pòdcasts (quantitat, claredat, vivesa, naturalesa i emocions suscitades).

• El grau d’atenció als estímuls sonors i com incideixen en la relaxació dels pacients i la seva percepció del pas del temps.

Les dues primeres variables es van analitzar amb mesures fisiològiques i les altres tres, mitjançant qüestionaris, on els pacients havien de puntuar de l'1 al 5 el nivell d'acord o desacord amb diferents afirmacions.

Les anàlisis han constatat que la ficció sonora comporta més efectes relaxants que el paisatge sonor. La ficció estimula més la creació d'imatges mentals per part dels pacients -sobre com imaginen el relat-, cosa que redueix més la seva atenció dels factors estressants. El 55% dels pacients que van escoltar ficcions sonores van manifestar estar completament d'acord amb haver generat un gran nombre d'imatges mentals en comparació amb el 20% del grup que va escoltar paisatges sonors. Tot i això, l'estudi ha constatat que els dos estímuls sonors tenen efectes relaxants.

Tesi doctoral de referència:

Ponce Capdeville, B. Paisajes y ficciones sonoras en formato de podcast una alternativa para reducir la ansiedad en pacientes odontológicos. Universitat Pompeu Fabra; 2025. http://hdl.handle.net/10803/694322