La investigació realitzada per professorat del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) —Sergi Torner, Silvia Lamela, Irene Hermosa-Ramírez i Blanca Arias-Badia— analitza, d’una banda, la realitat del personal docent i investigador (PDI) amb experiència en la docència o la supervisió de treballs de recerca d’estudiantat amb discapacitat sensorial i, de l’altra, del PDI amb discapacitat sensorial, posant en relleu la manca de solucions estructurals. El treball, titulat «El professorat universitari davant la discapacitat sensorial: una anàlisi qualitativa», forma part del projecte UNIVAC, que analitza l’accessibilitat comunicativa dins la universitat espanyola.

Aquest estudi pretén cobrir una llacuna en el coneixement, ja que la majoria d’anàlisis sobre inclusió a l’educació superior s’han centrat en els estudiants, i no en el professorat. Per dur a terme aquesta anàlisi, els investigadors van utilitzar una metodologia qualitativa, de caràcter híbrid, que combina grups focals, entrevistes semiestructurades i diaris de seguiment. Es van analitzar dades d’universitats públiques d’Andalusia, Catalunya i el País Basc, centrant-se en els dos col·lectius de PDI esmentats a dalt: el professorat que imparteix docència a estudiants amb discapacitat sensorial (ceguesa, baixa visió, sordesa o hipoacúsia) i el personal docent i investigador sord o amb hipoacúsia.

L’accessibilitat no s’aborda de manera sistèmica, sinó de forma parcial i reactiva

Els resultats de l'estudi mostren una tendència comuna: la majoria de barreres sorgeixen perquè les mesures d’accessibilitat es conceben com a respostes individuals a característiques particulars, i no com a qüestions estructurals relatives al disseny accessible de l’entorn universitari. Aquest enfocament individualitzat resulta en una càrrega de feina afegida per al professorat.

En el cas del professorat que imparteix docència a estudiants amb discapacitat, els docents afirmen no conèixer en profunditat els circuits que se segueixen a la universitat per gestionar l'accessibilitat. L’única recomanació que acostumen a rebre és un informe de la unitat d’inclusió que sovint és breu, prioritzant la diagnosi mèdica per sobre de les recomanacions d'adaptació concretes. A més, aquest informe sovint arriba tard, quan l’assignatura ja ha començat i els materials ja estan preparats.

Els docents també destaquen la falta de formació pedagògica consistent i pràctica per atendre aquesta diversitat a l’aula, ja que la formació existent sovint se centra en la sensibilització, però no inclou informació sobre com implementar l'accessibilitat. Aquesta problemàtica s’agreuja per qüestions estructurals, com la precarietat de les condicions laborals o la priorització de la recerca davant la docència en la valoració de la carrera acadèmica.

L’esforç constant del PDI sord i amb hipoacúsia

Pel que fa al professorat sord o amb hipoacúsia, si bé les universitats han aplicat diverses adaptacions (com sistemes de llums per alertar del timbre o subtítols automàtics en reunions virtuals), aquestes mesures es perceben com a adaptacions puntuals fetes a petició, i no com a mesures estructurals d’accessibilitat universal.

Això comporta que la responsabilitat d'aconseguir adaptacions raonables recaigui constantment en el professorat sord, fet que es tradueix en una càrrega de feina oculta addicional. Els participants lamenten que han de fer un gran esforç per demanar adaptacions de manera contínua, amb barreres freqüents com la manca de subtitulació o d’interpretació en llengua de signes catalana en actes institucionals. Aquest sobreesforç constant pot dificultar la progressió en la carrera acadèmica.

Propostes per a un entorn més inclusiu

Per millorar l’accessibilitat, els participants proposen mesures sistemàtiques i actitudinals. Entre elles, destaquen la necessitat de crear un registre complet de necessitats d’accessibilitat i de fer les opcions disponibles més transparents. També es proposa oferir crèdits optatius de llengua de signes catalana per a tota la comunitat universitària, contractar personal sord al departament de comunicació per promocionar la llengua de signes com a vehicular, i garantir un intèrpret de llengua de signes al campus durant l’horari lectiu. Aquestes mesures beneficiarien no només el professorat sord, sinó que contribuirien a la creació d’entorns més inclusius en el seu conjunt.

Més informació:

• Web del projecte UNIVAC