Un nou estudi proposa un protocol per optimitzar l’ús de les xarxes socials en situacions d’emergència
Un nou estudi proposa un protocol per optimitzar l’ús de les xarxes socials en situacions d’emergència
Un nou estudi proposa un protocol per optimitzar l’ús de les xarxes socials en situacions d’emergència

Les xarxes socials són eines clau per a la comunicació en situacions d’emergència, ja que permeten informar amb rapidesa per prevenir i mitigar els efectes d’una crisi. Tanmateix, una investigació recent revela la manca de sistematització en l’ús estratègic d’aquestes plataformes per part dels equips de comunicació de les institucions. Davant d’aquest escenari, els autors de l’estudi proposen un protocol específic per a la gestió de les xarxes socials en contextos d’emergència.
El treball, que va rebre finançament de la Càtedra Ideograma-UPF, s’ha publicat recentment com a article acadèmic a la Revista Latina de Comunicación Social sota el títol Proposal for a social media-focused emergency communications protocol based on a scoping review and expert validation. La recerca ha estat realitzada pel director de la Càtedra, Carles Pont-Sorribes, juntament amb Guillem Suau-Gomila i Cristian Lozano Recalde, i és fruit de deu anys d’estudi sobre la comunicació de crisi a les xarxes socials.
En l’estudi, els autors presenten una guia de principis i accions recomanades per a l’ús de les xarxes socials per part dels equips de comunicació d’emergències. Com a resultat, es proposa un protocol estructurat en una línia de temps que abasta tres moments de l’emergència: declaració i activació; acció i resolució; i desactivació i avaluació. Inclou, a més, vuit principis fonamentals, així com tasques, rols i exemples per a cadascuna de les accions proposades.
Per a l’elaboració del protocol, els autors van combinar una revisió exhaustiva de la literatura acadèmica amb entrevistes en profunditat a periodistes i responsables de comunicació institucional, així com un panell d’experts en comunicació de crisi d’Espanya, Suècia i França. Entre les principals conclusions, s’assenyala que el protocol pot facilitar “la coordinació entre institucions, mitjans de comunicació i serveis d’emergència”. Així mateix, es destaca que pot ajudar a evitar la improvisació i a “reduir resultats adversos en emergències atribuïts a errors de comunicació”.
Aquest estudi s’emmarca en les activitats recents de la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia al voltant de la comunicació de crisis públiques. A l’octubre de 2025 es va celebrar la jornada “Comunicar en situacions d’emergència: reptes, estratègies i nous mitjans”, coorganitzada amb la Fundación Democracia i Gobierno Local i la Diputació de Barcelona. En aquella ocasió, es van reunir professionals i acadèmics per reflexionar sobre com anticipar, gestionar i comunicar de manera eficaç les crisis a les administracions públiques.