Les administracions locals que integren la comunicació en les estratègies de resposta a les emergències solen tenir més èxit en la gestió. A aquesta conclusió arriben els investigadors de la Càtedra, Santiago Castelo i Carles Pont, en un article publicat recentment a Cuadernos de Derecho Local.

Amb el títol La comunicación institucional de los Gobiernos locales en situacions críticas, el treball analitza els principals desafiaments de la comunicació de crisi en institucions d’àmbit local. Així mateix, els autors proposen algunes pràctiques efectives per millorar la comunicació en aquest tipus de situacions crítiques.

Entre altres elements, Castelo i Pont destaquen quatre pilars estratègics de la comunicació de crisi: la preparació de protocols d’anticipació i resposta; omplir els buits informatius, evitant el silenci; la disputa pel relat de la crisi; i la importància d’una portaveu adequada.

Al llarg de l’article, els autors repassen alguns conceptes clau de la comunicació d’emergències, com ara el paper dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i els influencers en l’ecosistema mediàtic actual. En el context de les administracions locals, aclareixen que aquest tipus d’institucions tenen una realitat comunicativa singular, “en què l’ús de mitjans de comunicació tradicionals com la megafonia, l’emissora de ràdio local o els bans municipals pot ser molt efectiu durant una crisi”, assenyalen.

El treball recull alguns exemples de casos recents de crisi a Amèrica i Europa, que ajuden a exemplificar les bones pràctiques i els errors de comunicació esmentats pels autors. S’hi examinen els encerts de Gavin Newsom durant els incendis forestals a Califòrnia el 2025, els de l’alcalde de Chicago, Brandon Johnson, durant les batudes migratòries del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE), i els de l’alcaldessa Carmen Yulín Cruz Soto durant l’huracà que va impactar San Juan, a Puerto Rico. Així mateix, s’analitza la resposta efectiva que va donar el govern d’Emmanuel Macron en un cas que implicava desmentir un rumor fals.

Alhora, es revisen alguns dels errors de comunicació comesos durant la DANA de València el 2024, equivocacions que van augmentar el caos de la situació.

Els autors conclouen que la comunicació de crisi en administracions locals requereix una mirada diferent de la de l’àmbit nacional o regional. En aquest context, s’enfronta a més improvisació, menys recursos i particularitats relacionades amb el consum informatiu de la població.