Vés enrere Una investigació de la Càtedra Ideograma-UPF conclou que la comunicació de la ultradreta a les xarxes socials és populista, augmenta la polarització i simplifica el discurs polític

Una investigació de la Càtedra Ideograma-UPF conclou que la comunicació de la ultradreta a les xarxes socials és populista, augmenta la polarització i simplifica el discurs polític

L'informe és fruit del treball de fi de màster de Sandra Pallarés, guanyadora del Premi Càtedra Ideograma – UPF 2021, on ha estudiat el discurs de la dreta radical a l'esfera pública digital.
25.01.2022

 

'La comunicació de la dreta radical populista a xarxes socials. Anàlisi dels casos de Santiago Abascal a Twitter, Matteo Salvini a Instagram i Keiko Fujimori a TikTok' és el títol del nou informe de la Càtedra Ideograma – UPF de Comunicació Política i Democràcia.

Aquest informe ha estat elaborat per Sandra Pallarés Navarro, guanyadora del Premi Càtedra Ideograma – UPF 2021, amb la investigació “El discurs populista a Twitter. Anàlisi del cas de Santiago Abascal a la campanya electoral del 10N”.
 
Amb Sandra Pallarés, doctoranda al programa de Doctorat en Informació i Comunicació de la Universitat de Saragossa, hem establert un marc de col·laboració per ampliar la seva línia de recerca i aprofundir en la metodologia utilitzada, així com aprofitar els resultats del seu treball, ja sigui en termes divulgatius o científics.
 
La investigació serà presentada per Sandra Pallarés, el proper 16 de febrer al Seminari Internacional de Discurs de l'odi, populisme i esfera digital que tindrà lloc a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).
 
Aquest informe és una versió reduïda de l'obra completa, la qual es publicarà dins dels propers mesos.

El discurs populista a xarxes socials

A través de la col·laboració amb la Càtedra, ampliem l'anàlisi incorporant els casos de Keiko Fujimori a TikTok i Matteo Salvini a Instagram.

A les 3 figures polítiques seleccionades s'escull un període electoral concret per analitzar l'ús de la xarxa que utilitzen:

Abascal, Salvini i Fujimori: els 3 líders seleccionats.

Això permet fer una anàlisi multiplataforma (Twitter, TikTok i Instagram) i de caràcter internacional (Peru, Itàlia i Espanya). Observant així les tipologies d'ús de cada xarxa social, així com les diferents característiques dels moviments populistes a cada país.
 
L'objectiu principal de l'estudi és analitzar l'estil comunicatiu en xarxes socials d'aquests tres líders polítics, pertanyents a la família de la ultradreta, en aquella xarxa social que es considera més alineada amb la seva estratègia durant la campanya electoral. Com a objectius específics es plantegen:
 
 
O1: analitzar els temes centrals de les publicacions compartides pels polítics.
 
O2: Examinar els elements de la retòrica populista que són presents a les publicacions dels candidats.
 
O3: Investigar quina imatge projecta cada polític a la xarxa social estudiada i determinar quin tipus de lideratge pretén transmetre.
 
O4: estudiar l'ús de recursos audiovisuals i interactius, així com la funció argumental dels missatges, per identificar les estratègies comunicatives seguides pels tres polítics.

 

S'estudien les imatges i els vídeos, els recursos interactius i els missatges de text, fent un estudi tant a nivell qualitatiu com quantitatiu.
 
En concret s'han analitzat les dades següents:
 
- 136 publicacions presents al compte de Santiago Abascal a Twitter durant la campanya electoral del 10 de novembre de 2019.
 
- 131 missatges inclosos al compte de Matteo Salvini a Instagram durant la campanya electoral del 4 de març de 2018.
 
- 27 publicacions presents al compte de Keiko Fujimori a TikTok durant la campanya electoral del 6 de juny de 2021.
 

Conclusions de l'informe

'La comunicació de la dreta radical populista a xarxes socials' arriba a les conclusions següents:

  1. Enfocament autoreferencial a l'ús de les 3 xarxes socials, per part de tots els candidats/es. Ja sigui oferint una imatge presidenciable, com per mostrar proximitat i naturalitat.
  2. El discurs d'Abascal presenta les característiques necessàries per ser catalogat com a nacionalpopulista. En canvi, Salvini i Fujimori es mostren més propers al populisme. El primer intentant racionalitzar i justificar el discurs populista i la segona, simplificant el discurs polític, banalitzant el contingut del debat polític i prioritzant l'espectacularització.
  3. Abascal es mostra com l'heroi, amb valors associats a la defensa de la pàtria i al nacionalisme espanyol. Salvini, per part seva, opta pel perfil d'estadista/populista. Mentre que Fujimori potencia la humanització de la seva figura política per mostrar-se com una candidata molt propera.
  4. 3 tons diferents. El discurs de Santiago Abascal cerca la polarització del debat mitjançant un to crític i agressiu. Salvini opta per un to més moderat. Finalment, Fujimori té un discurs polític amable i trenca les distàncies entre classe política i ciutadans.​

 

Sandra Pallarés, guanyadora del Premi Càtedra Ideograma - UPF 2021.

L'objectiu del Premi Càtedra Ideograma - UPF, a banda de recompensar la qualitat del treball guanyador, també és rendibilitzar els resultats de la recerca, ja sigui en el marc de producció científica o en el de la divulgació. Aquest informe n'és un exemple. Aquesta col·laboració romandrà vigent a les següents edicions del Premi.

Podeu consultar l'informe complet en el següent enllaç: 

INFORME: La comunicación de la derecha radical populista en redes sociales. Análisis de los casos de Santiago Abascal en Twitter, Matteo Salvini en Instagram y Keiko Fujimori en TikTok per Sandra Pallarés.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact