La Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia ha realitzat una recerca en la qual s'ha identificat si el format en què es rep informació en l'entorn internet condiciona la credibilitat que els ciutadans li atorguen. En concret, s'ha plantejat visualitzar les possibles diferències —quant a credibilitat— en relació a quatre formats diferents: premsa digital, televisió, Facebook i WhatsApp.

La metodologia per al desenvolupament d'aquest projecte està centrada en el disseny d'una enquesta per la Càtedra Ideograma-UPF i aplicada per l'empresa YouGov Espanya (C.A.W.I., Entrevista assistida per ordinador online) entre el 12 i 17 de febrer. La mostra total de l'enquesta va ser de 1.664 persones.

Els enquestats han estat dividits en quatre grups, cadascun dels quals va visualitzar quatre notícies de temàtiques polítiques en formats diferents. Es va emprar exactament el mateix contingut informatiu —notícia— i en els següents mitjans i plataformes: televisió, premsa digital, WhatsApp i Facebook. La recerca ha permès conèixer el grau de credibilitat que li atorguen els ciutadans enquestats a una mateixa informació presentada en diferents formats.

L'experiment demoscópico es va basar en la selecció i edició de notícies sobre quatre temàtiques polítiques diferents: immigració, feminisme, extrema dreta i col·lectiu LGTBI. La selecció de les notícies va partir dels següents criteris:

Successos rellevants i reals però distanciats dels entorns més pròxims als enquestats
Selecció de notícies de mitjans globals posteriorment editades perquè els mitjans no poguessin ser identificats

MÈTODE I HIPÒTESI

L'estudi parteix de quatre hipòtesis principals de recerca:

  1. En l'entorn digital s'atorga una major credibilitat a aquelles informacions presentades en el format propi dels mitjans de comunicació tradicionals (premsa digital, televisió) que a aquelles presentades en el format propi de les xarxes socials (Facebook i WhatsApp).
  2. La credibilitat que els ciutadans atorguen a la informació es correlaciona positivament amb la voluntat de compartir-la.
  3. Els joves tendeixen a donar major credibilitat i a ser més proclius a compartir notícies en l'entorn digital que les persones de més edat.
  4. L'interès que els ciutadans tenen pels temes que apareixen en els mitjans digitals afecta positivament tant a la credibilitat com a la predisposició a compartir aquestes notícies.

Per a la recollida d'informació es va emprar una escala Likert d'1 – 5 en la qual 1 correspon a la menor credibilitat, predisposició a compartir, o interès, segons el cas; i 5 a la major credibilitat, predisposició a compartir, o interès.

Per a conèixer més detalls i resultats de la recerca pots descarregar el document aquí.

El desenvolupament d'aquest estudi forma part d'una recerca més àmplia realitzada per la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia titulada: “Anàlisi de la credibilitat de la informació política en l'entorn digital (Facebook, WhatsApp, premsa digital i televisió)” i realitzada pels investigadors Carles Pont, Reinald Besalú, Edgar Rovira, Santiago Castelo i Metzeri Sánchez.

En els últims deu anys l'ecosistema informatiu digital ha canviat els nostres hàbits comunicatius d'una forma accelerada. Aquesta innovació ha transformat les comunicacions personals de manera vertiginosa, però la pregunta és si també han canviat l'obtenció i la credibilitat que donem a la informació pública i política. La plataforma WhatsApp va aparèixer en l'entorn digital l'any 2010 com un servei gratuït de missatgeria instantània per a telèfons intel·ligents (telèfons intel·ligents) i, des d'aquest any, els serveis que proporciona han anat variant sense perdre de vista el seu objectiu principal: facilitar la comunicació directa entre els individus mitjançant els seus telèfons intel·ligents.

Els objectius principals de l'estudi “L'ús de WhatsApp com a eina d'informació política” han estat:

  • Identificar la utilitat que els ciutadans espanyols donen a la plataforma WhatsApp.
  • Conèixer les pràctiques dels espanyols davant la informació política rebuda en la plataforma.
  • Analitzar si la informació política és compartida, o no, en els grups de l'aplicació i el nivell de credibilitat que li donen els espanyols.

I per al desenvolupament d'aquest estudi es van plantejar les següents hipòtesis:

  1. WhatsApp és una plataforma utilitzada pels ciutadans per a rebre i informar-se sobre l'actualitat política i compartir-la.
  2. En WhatsApp existeix una major propensió dels ciutadans a compartir aquelles informacions acompanyades de vídeo o fotografia.
  3. Els ciutadans atorguen una credibilitat baixa o molt baixa a les notícies que reben per WhatsApp.
  4. Els ciutadans tendeixen a comentar l'actualitat política a través de WhatsApp.

La recerca empra una metodologia quantitativa centrada en el disseny d'una enquesta representativa per a tota Espanya realitzada per l'empresa de demoscopia YouGov a partir del disseny de les preguntes dels investigadors de l'estudi. Per a la recollida d'informació es va emprar una escala Likert d'1 – 5 en la qual 1 correspon a l'indicador més baix de mesura (Mai i Cap credibilitat segons el cas); i 5 a l'indicador major (Molt sovint, Total credibilitat).

Per a conèixer més detalls i resultats de la recerca pots descarregar aqui.