'Perceived Credibility of Tweets by Opinion Leaders During the COVID-19 Pandemic in Spain' és el títol del nou article publicat a la revista International Journal of Communication (Scopus (Q1) i JCR (Q3) de la Universitat de Southern California Annenberg. La seva autoria recau en Reinald Besalú, Carles Pont-Sorribes i Aleix Martí.

L’article sorgeix a partir de la investigació realitzada per la Càtedra: Anàlisi de la credibilitat de la informació a Twitter segons la tipologia de líder d’opinió, en el context de la Covid-19. 

En ell, avaluem quina és la credibilitat que s’associa a un missatge sobre la Covid-19 en funció de la tipologia de líder d’opinió que ho diu. 

                                                                        Portada de l'article.

A través d'una enquesta realitzada amb la col·laboració de YouGov Spain, entre els dies 27 i 30 de juliol de 2020 en format C.A.W.I. (Entrevista assistida de forma online) i amb una mostra de 2.041 individus de l'Estat espanyol representatius en les variables sexe, gènere i origen geogràfic, es va comprovar la importància de l'emissor del missatge a l'hora de mesurar la seva credibilitat.

L’enquestat avaluava la credibilitat en funció a la tipologia de líder d’opinió, no d’un actor concret. Per això, vam crear una sèrie de paquets d’actors de la mateixa tipologia de líder d’opinió els quals eren avaluats pels enquestats de forma global. Així vam poder evitar biaixos en l’avaluació per afinitats.

Aquestes són les tipologies de líders d’opinió que es van establir:

• Polítics
• Famosos
• Experts
• Mitjans de comunicació
• Ciutadans anònims

Per avaluar la credibilitat de les diferents tipologies de líders d’opinió, es va crear un indicador compost de credibilitat, composat pels següents elements: Objectivitat, Rigor, Imparcialitat, Versemblança i Credibilitat. Tots aquests elements són els que els enquestats van avaluar. 

L’estudi ens permet arribar a diferents conclusions: 

1. En primer lloc, que tot i la desintermediació que suposa Twitter entre polítics i ciutadans, aquests primers tenen els nivells de credibilitat més baixos. La premsa digital segueix sent un referent en credibilitat a l’esfera digital.
2. En segon lloc, els experts són considerades les persones més creïbles alhora de parlar sobre temàtiques relacionades amb la Covid-19. En línia, amb els resultats d’altres estudis similars al nostre.
3. L’edat, el sexe, l’estat laboral i el nivell educatiu han resultat ser variables significatives en el condicionament de l’avaluació de la credibilitat informativa. 
4. Pel que fa l’edat són les persones més joves les que es mostren més escèptiques cap als líders d’opinió, mostrant una clara tendència de com més jove menys credibilitat en general.
5. En el sexe hem descobert que les dones puntuen amb més credibilitat. Sobretot en el cas dels experts i els mitjans de comunicació.
6. Finalment, amb l’estat laboral trobem que els jubilats avaluen amb una credibilitat molt alta (clarament relacionat amb la variable edat) i que els no ocupats mostren nivells també més elevats de credibilitat en línies generals. En els nivells d’estudis s’estableix la correlació: més estudis equival a menys credibilitat.

​