Entrevistador: Nick, en la teva investigació sobre periodisme digital, quines tendències emergents creus que tindran un impacte més significatiu en el panorama mediàtic en els propers cinc anys?

Nic Newman: Crec que, d'una banda, hi ha tendències tecnològiques i, evidentment, la intel·ligència artificial n'és la principal. És una tecnologia molt important que afectarà a la manera en què fem contingut, com distribuïm aquest contingut, la quantitat de contingut... Això des de la vessant tecnològica, però crec que hi ha una altra línia de tendències, que afecten a la societat i les divisions dins d'aquesta. La nova generació que està creixent amb les xarxes socials, els anomenats nadius socials i la manera com consumeixen els mitjans i també creen mitjans de diferents maneres, afectaran el futur dels mitjans. Des del punt de vista demogràfic, hi ha una gran divisió en la societat, que està afectant als mitjans i a la confiança dels mitjans. I després, tenim la nova onada tecnològica impulsada per la intel·ligència artificial, que també afectarà i crearà noves interfícies, noves maneres d'interactuar amb Internet...

Entrevistador: Has sigut el responsable d'introduir alguns grans canvis a les notícies de la BBC, com ara els podcasts o blocs. Quines creus que són les properes grans innovacions tecnològiques per a les quals haurien de preparar-se les empreses de mitjans?

Nic Newman: Són molt bons exemples perquè moltes d'aquestes coses es van introduir fa 20 anys. Vull dir, el podcasting va començar el 2004, fa gairebé 20 anys, però va trigar uns 15 anys a popularitzar-se realment, pel que fa als mitjans de comunicació. Això r ha permès connectar amb els joves, per exemple. Sovint, les innovacions venen de tecnologies molt antigues, com el correu electrònic. De vegades som molt ràpids per saltar a la següent cosa, mentre que en molts casos la innovació s'origina a partir d'intentar treure el millor de les coses que ja tenim. Així, d'alguna manera, el proper gran salt serà el podcasting, o una altra cosa que ja sabem.

L'altra gran cosa que passarà són les noves interfícies i la manera com interactuem amb aquestes noves interfícies.

Durant anys, hem intentat i no hem aconseguit fer bots i algoritmes que responguin a les preguntes de l'audiència o agents intel·ligents. Fa 25 anys que es parla d'això, però de sobte les condicions de la tecnologia i les interaccions entren en joc alhora. Així que crec que, òbviament, ChatGPT és un exemple d'això. Però crec que hi haurà robots de veu i tota mena d'altres maneres en què interactuarem a través de la nostra veu o dels nostres gestos, canviant el paradigma dels mitjans. Moltes d'aquestes interaccions vindran mediades per intel·ligència artificial. 

Entrevistador: Com veus que la intel·ligència artificial configura el futur de les noves produccions i el consum, especialment en el context de la lluita contra la desinformació?

Nic Newman: És molt difícil respondre a aquesta pregunta, perquè crec que, d'una banda, la intel·ligència artificial permetrà un allau de mitjans sintètics. Crec que avui en aquesta conferència hem escoltat una estadística que indica que el 90% de tots els mitjans es produiran sintèticament. Pot ser cert o no, però segur que n'hi haurà molts que sí. I, ja ho saps, la gran pregunta és que no sabem realment si això augmentarà o reduirà la confiança, perquè part d'aquesta riuada de contingut es tractarà d'una riuada de desinformació. I una altra part serà una inundació de contingut que ens semblarà, com a audiència, més rellevants, més oportú, i en un format que ens funcionarà molt bé a nivell individual.

Per tant, la intel·ligència artificial ofereix la promesa de mitjans més rellevants, més personalitzats i interessants per l'usuari, però inclou el contrapunt que pot produir continguit que allunyi a les persones, creant més divisió. 

Entrevistador: I tornant al teu treball al Digital News report, que cobreix el comportament dels consumidors en 46 països. Heu observat com la gent consumeix notícies d'avui en comparació amb fa una dècada?

Nic Newman: Bé, els grans canvis són sobretot l'auge de les plataformes. De fet, la transformació ve de la intersecció entre les xarxes socials i els smartphones. Fa una dècada, encara accedívem mitjançant ordinadors de sobretaula o portàtils. Ara, els smartphones són dispositius increïblement potents i són la forma principal forma de la majoria de la gent per accedir a Internet. I també cal assenyalar el poder de cerca i les xarxes socials, que ha permès, de nou, fer més connexions. Realment ha obert més perspectives sobre les notícies, però també ha afectat de manera espectacular l'impacte de les grans empreses de legacy media i ha soscavat aquest tipus de model de negoci. La combinació de plataformes socials i smartphones ha soscavat els models de negoci, així com alguns dels formats que eren importants.

Entrevistador: I concretament aquests canvis, com creus que podrien evolucionar en el proper futur en el consum de notícies?

Nic Newman: Crec que estem just a l'inici del proper gran canvi. Hem vist que les xarxes socials esdevenen increïblement importants, però ara estan en declivi o els models tradicionals de xarxes socials estan disminuint, i estem aconseguint nous models de xarxes socials, basats en el vídeo.

Per tant, pel que fa al consum de notícies, aquest és el gran canvi, introduint un nou model de referència, el model de consum basat en xarxes com TikTok i YouTube i passar al vídeo i àudio i, en certa manera, tornar a la narració lineal.

Hi ha un altre gran canvi, relacionat amb les interfícies, que és la capacitat de tenir converses. Per tant, és una manera molt més natural d'interactuar. Així que, en comptes de dir, dóna'm una història sobre Gaza, li preguntes a la interfície què ha passat a Gaza aquest matí i què ha passat des de l'última vegada que vaig registrar-me. 

Per primera vegada, l'ordinador sap què sap l'ésser humà i, per tant, pot donar-te una informació més rellevant.

Aquesta és realment la revolució en aquest sentit, que per primera vegada, aquestes interfícies com ChatGPT entenen els humans. Aquesta és la diferència.

Entrevistador: Caldria crear un sistema de subvencions als mitjans de comunicació per defensar el seu paper social?

Nic Newman: Ja tenim subvencions per als mitjans. I això no és nou. Gairebé tots els països, fins i tot els Estats Units, tenen subvencions per a algun tipus de mitjans. Només funcionen de maneres lleugerament diferents: poden ser les fundacions que subvencionen els mitjans, com és el cas als Estats Units, o poden ser els governs que contribueixen, en general en comptes de finançar la totalitat dels mitjans de servei públic. Però crec que els incentius actuals estan molt lligats a les plataformes. Així que es subvenciona l'emissió, però no es subvenciona la producció de contingut digital, no té sentit. Per tant, és evident que hem de tenir clar què és el que estem intentant subvencionar i per què, i això és molt difícil, perquè els mitjans encara estan molt dividits en aquestes diferents plataformes. I la realitat és que el públic no pensa així. Llavors la qüestió és realment, sobre què volem produir més? De què volem produir menys? I com podem aconseguir les subvencions correctes per a cadascun d'aquests?

Entrevistador: A regions amb situacions lingüístiques complexes com Bèlgica, Irlanda, Suïssa, Àustria o Catalunya, quines tendències úniques de consum de mitjans has observat i com s'han d'adaptar les empreses de mitjans a això? 

Nic Newman: En part, tot depèn del què es vulgui aconseguir. Vols donar suport a idiomes més petits? Vols donar suport a la diversitat en totes les seves formes? Des de la llengua fins als diferents aspectes de la cultura i la societat, cal prendre una decisió al respecte perquè les subvencions surten fonamentalment a partir d'això. Els Estats Units també són molt diversos i hi ha algunes parts on el mercat funciona, algunes parts on el mercat no funciona. Parlen diversos idiomes i per exemple hi ha uns mitjans hispans molt forts. Per tant, la diferència en molts aspectes és només la mida del mercat. Els EUA són un mercat únic massiu, que funciona de manera efectiva, i això està donant suport a quantitats increïbles de projectes, òbviament també hi ha una forta cultura emprenedora. Però la mida del mercat permet que iniciatives com els butlletins Substack siguin viables d'una manera que és molt difícil fer-ho viable en un país com Bèlgica, un mercat petit que es divideix per idioma 2 o 3 vegades. Així que crec que aquest és el repte.

Però, d'altra banda, crec que els mercats petits sovint poden tenir un gran avantatge perquè en alguns sentits estan protegits per la llengua.

Així, en entorns mediàtics com per exemple els països nòrdics, amb 5 milions de persones a Finlàndia i Noruega, el mercat està protegit per l'idioma, i hi ha un nombre reduït d'editors que, en general, ho estan fent molt bé, econòmicament i també en termes d'audiència. Si realment pots servir els interessos locals de la gent de Catalunya, per exemple, amb alguna cosa que els sembla rellevant, encara que el mercat sigui més petit, et valoraran més. Així que en realitat és gairebé com posar èmfasi en el punt diferencial en lloc d'intentar ser com tots els altres.

Entrevistador: I què haurien d'esperar aquests mercats quan la traducció automàtica guanyi poder?

Nic Newman: De nou, crec que és molt difícil saber-ho. Crec que la intel·ligència artificial només pot arribar fins a un cert punt. Així que es pot, ja saps, es pot traduir contingut de forma correcta. Però realment, la IA no pot mostrar empatia o connexió ni crear continguts sorprenents. Pot ser que ajudi a fer-ho, però en última instància, els humans som genials per això. Per tant, no crec que en aquest sentit pugui substituir una narració increïble, però pot ajudar. No ho veig com una gran amenaça en aquest sentit.

Entrevistador: Amb l'auge de plataformes com TikTok, per exemple, quines estratègies haurien d'adoptar les empreses de mitjans tradicionals per mantenir-se rellevants i atraure el públic més jove?

Nic Newman: Bé, en general, han de ser conscients d'on passa el temps el públic i per què, i quines són les seves expectatives en aquestes plataformes. I és evident que el públic més jove s'ha traslladat a TikTok, però no tots. Trobem que una part dels joves odien TikTok i estan a YouTube o no estan enlloc, saps? I per tant, hi ha molts tipus diferents de joves que volen de coses diferents.

Però, en general, crec que hi ha una tendència cap al vídeo, la narració en vídeo de format breu i la narració de històries en vídeo vertical serà important. Ja sigui a TikTok o qualsevol altra lloc.

És evident que és una tendència que ressona entre els joves. I, per tant, les empreses de mitjans han d'aconseguir entrar-hi. Han d'entendre per què el públic jove troba això útil i esbrinar com incorporar els seus valors i el seu contingut a aquestes plataformes. Òbviament, és difícil perquè no hi ha diners a TikTok i, per tant, si ets una empresa comercial, potser només estaràs canibalitzant el teu públic. Per tant, hi ha molts càlculs complicats a tenir en compte, en relació a l'esforç que has de posar-hi, però definitivament has  d'aprendre sobre narració vertical.

Entrevistador: Pensant en les organitzacions de notícies des del teu punt de vista, quins són els models de negoci més viables?

Nic Newman: De nou, crec que ja no existeix un únuic model d'organització de notícies. Hi ha molts tipus diferents d'organitzacions de notícies. Així per exemple tens el New York Times, que és atractiu per a persones educades i riques. Tens emissores públiques que atreuen a la gent gran. Tens una petita startup que potser té un nínxol i està intentant parlar amb un grup molt concret de persones, i per tant cadascuna de les bases de costos serà diferent, els models de negoci seran diferents, però

Les tendències generals que veiem estan lluny de la publicitat digital, perquè a grans trets, l'audiència l'odia i les plataformes tenen un avantatge molt gran perquè poden orientar-se de manera molt més efectiva que qualsevol empresa de mitjans individuals, i per tant cal transicionar cap a algun tipus de relació directa.

Així doncs, models de subscripció, memberships, seran algunes de les estratègies més importants. Però també s'inclouen organització d'esdeveniments o una sèrie de maneres diferents en què pots establir una connexió amb el públic. Per tant, crec que si ets una persona d'una organització petita, almenys una part o la major part dels teus ingressos han de provenir d'aquestes connexions directes. Si ets una organització gran, probablement utilitzis una combinació de 3 o 4 models de negoci diferents per intentar escalar tant la publicitat com la subscripció i algunes altres estratègies també.

Entrevistador: Parlant de les organitzacions petites, tenint en compte els reptes als quals s'enfronta el periodisme local a molts països, quin futur penses que tindràn els mitjans de comunicació locals i quin paper pot tenir la tecnologia per revitalitzar-los?

Nic Newman: Crec que qualsevol persona que et digui que sap la resposta al local probablement està equivocada. La importància que la gent dona al periodisme local varia molt entre països. En un país com Noruega, la gent té un sentit molt fort de connexió local. La gent de Catalunya té un sentit molt fort de connexió local. Al Regne Unit, la gent no té connexions molt fortes. Així que depèn d'on vius. Però pel que fa als models de negoci, crec que estem veient el final d'aquests grans tipus de diaris regionals impresos. La gent no vol periodisme regional de la mateixa manera. Volen coses que siguin realment rellevants per a les seves vides, molt més específiques per a les seves vides. I volen una barreja d'utilitat i connexió. El digital ofereix moltes possibilitats. Un gran exemple és als EUA, on Axios local, amb 2 o 3 persones d'una ciutat no produeixen un lloc web les 24 hores del dia sinó un butlletí, per exemple, dues vegades per setmana. Aquesta és una bona manera d'oferir valor a nivell local i de continuar complint el paper democràtic de retiment de comptes amb els polítics locals. Per tant, crec que hi ha moltes possibilitats. També hi ha possibilitats d'utilitzar dades locals per convertir-les en narracions mitjançant la intel·ligència artificial i proporcionar més valor a través de la IA local assistida. Però crec que principalment es tracta de models de menor cost i un valor més específic.