3. Comunitat

Universitat i cultura, una relació simbiòtica que s’ha de potenciar

El Programa de Cultura de la UPF dibuixa un pla ambiciós per consolidar la cultura en el lloc preeminent que es mereix dins la Universitat i en el teixit social i ciutadà. Recull tota l’herència històrica de la institució, que ja hi va apostar fermament des del mateix moment fundacional, fa poc més de trenta anys.

min

Diuen que si volem preservar la cultura, el millor que podem fer és continuar creant-ne. I a la UPF, des del mateix moment fundacional de la institució, fa poc més de trenta anys, s’ha tingut molt clar que calia apostar decididament per conrear la relació entre els conceptes “universitat” i “cultura”, de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat amb la qual es cultiva la qualitat en la docència o la competitivitat en la recerca i la transferència de coneixement.

La llavor d’aquesta relació simbiòtica entre “universitat” i “cultura” prové de la idea que l’aleshores primer rector de la UPF, Enric Argullol, va tenir de vincular la institució a arquitectura de qualitat, recuperant espais carismàtics de Barcelona perquè fossin seus dels campus, i a art, amb l’inici de la col·lecció de pintura contemporània que ha il·lustrat els cartells commemoratius de cada curs acadèmic. 

La Universitat ha de ser i vol ser font de cultura, i en els darrers anys això s’ha intensificat i materialitzat de diferents maneres, amb intervencions directes als campus, i també amb la generació d’una xarxa de complicitats institucionals de portes enfora

La Universitat ha de ser i vol ser font de cultura, i en els darrers anys això s’ha intensificat i materialitzat de diferents maneres, amb intervencions directes als campus, com és el cas d’UPF Art Track, el circuit pel patrimoni artístic i cultural del campus de la Ciutadella, i també amb la generació d’una xarxa de complicitats institucionals de portes enfora, amb exemples concrets de col·laboració amb el Teatre Lliure, la Fundació Joan Miró, la Fundació Vila Casas o l’IDEAL Centre d’Arts Digitals, per exemple.

Tot plegat ha desembocat, amb la naturalesa de la mateixa evolució de la Universitat, en la gènesi del Programa de Cultura de la UPF. Un ambiciós pla per acabar de posicionar la cultura en el lloc preeminent que es mereix dins la Universitat del teixit social i ciutadà, i que recull tota l’herència històrica dels últims trenta anys. Un programa que “vol ser un projecte fet des de, per i per a la comunitat universitària; però també projectat al món. Perquè des d’altres institucions, organismes, empreses o moviments individuals es pugui teixir una xarxa d’acció per generar i promoure la cultura. Sense distinció entre l’interior i l’exterior de l’espai universitari, establint mecanismes horitzontals i relacions il·limitades en els reptes i els objectius”, explica Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació. Un programa, afegeix, “que té com a objectiu esdevenir un mecanisme de transformació real del que ens és immediat i, per tant, convertir la UPF en una institució porosa, capaç de deixar entrar i sortir amb total llibertat el gen creatiu, vingui d’on vingui. La UPF, com espai d’art i ciència, ha d’ocupar-se de cobrir tot l’espectre de la generació de coneixement. Aquesta és clarament una universitat intensiva en recerca i extensiva en cultura”.

D’acord amb aquest propòsit, el programa s’ha articulat a través de cinc elements principals:

  1. Pedagogia en públic
    La consciència que la cultura és, per damunt de tot, un exercici de pedagogia en públic, des del qual es promou el coneixement de manera oberta; però, sobretot, basada en un aprenentatge continu.

  2. Coneixement col·lectiu
    La potenciació del coneixement col·lectiu, entenent que la cultura ha de ser un agent col·laboratiu i generador de continguts d’una manera participativa i no necessàriament jerarquitzada.

  3. Creació cultural parainstitucional
    L’assumpció d’una creació cultural parainstitucional. La Universitat és conscient que la producció d’obra artística i cultural segueix diversos circuits i mecanismes de generació, suport i exhibició. Per això, la UPF no proposa un programa que competeixi amb els canals estables de la indústria cultural, sinó que tracta d’impulsar, des de la recerca, l’experimentació i l’acció, altres vies de producció cultural.

  4. Espais d’acció
    La voluntat d’entendre el context de la Universitat com un aparador d’espais d’acció al servei d’una comunitat disposada a ocupar-los per dotar-los de contingut artístic i cultural.

  5. Transformació social
    La convicció que la cultura està al servei de la transformació social i que té un paper determinant en la responsabilitat envers l’entorn més immediat, però també envers el global.

 

Del món a la Universitat

“La UPF vol reforçar les relacions amb el món cultural mitjançant l’articulació de xarxes que facilitin el contacte dels membres de la comunitat universitària amb el conjunt de la societat i amb les principals institucions culturals del país, també dels agents implicats en la cultura: creadors, gestors, exhibidors, etc.”, explica Manel Jiménez. La Universitat, institució de generació de coneixement, ha de convertir-se també en una organització que aprèn dels altres, “alhora que crea interseccions creatives, establint noves sinergies i estratègies en comú”, afegeix el vicerector. Javier Aparicio Maydeu,  delegat de Cultura en l’època del rector Jaume Casals, assegura que la UPF “treballa des de fa temps per aconseguir ser el lligam entre el món de la universitat i els espais d'art més importants de la ciutat de Barcelona, de manera que la cultura i la formació superior caminin juntes, i els ciutadans i els membres de la comunitat universitària comparteixin sensibilitat, creativitat i coneixement mitjançant espais oberts a la ciutadania”.

Aquesta aposta decidida s’ha concretat, per exemple, a través d’acords amb institucions de referència del nostre entorn. Una d’aquestes és la Fundació Vila Casas, amb seu a tocar del campus del Poblenou, i el Museu Can Framis, amb qui es treballarà conjuntament per impulsar l’art contemporani i la creació artística dins de la Universitat. Entre d’altres, està previst la creació d’un centre d’art, que inclourà la figura de l’artista en residència a la UPF, un espai de recerca conjunt i un curs d’art contemporani. Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas, va manifestar que ”el conveni és la conseqüència lògica de ser veïns i creure que acostar al sector universitari —professors, estudiants i grups de recerca— la creativitat artística pot ser una experiència molt enriquidora per a totes dues bandes. Tenint en compte la col·lecció de pintura, escultura i fotografia que té la nostra Fundació, em sembla que un conveni amb la UPF pot donar fruits molt diversos de manera bastant immediata".

“La sintonia amb totes aquestes institucions fa possible que la UPF reforci el seu perfil d’universitat urbana, connectada amb el seu entorn més immediat, Barcelona; però també amb mentalitat oberta cap arreu del món”

En aquest acord, se li han anat afegint d’altres dins d’un pla estratègic de relació amb els principals centres d’art i “enriqueix d’una manera extraordinària la voluntat de la Universitat de voler formar part del món viu de la creació”, assegura Aparicio Maydeu. És el cas, per exemple, del recent conveni amb la Fundació Joan Miró que, a banda de cedir temporalment dues obres del seu fons per a UPF Art Track, servirà per impulsar la càtedra Fundació Joan Miró - UPF d’Art Contemporani per difondre i estudiar l’obra de l’artista. Tot plegat, amb l’objectiu de promoure i integrar la cultura a les missions tradicionals de la universitat de docència, recerca i transferència de coneixement.

El més recent d’aquests exemples és el conveni rubricat el passat mes de desembre amb l’IDEAL Centre d’Arts Digitals. Un espai de nova creació a Barcelona que vol posar en valor l’experiència audiovisual immersiva. Jordi Sellas, el seu director, va remarcar que l’acord entre la UPF i IDEAL permetrà poder investigar plegats en aquest àmbit des d'una perspectiva oberta, creativa i ambiciosa”, en clara sintonia amb el que es propugna des del Programa de Cultura de la Universitat. En aquest cas, a més, suposa “disposar d’un lloc d’exhibició, de producció i de formació per a pràctiques creatives immersives que fins ara no trobaven espais per ser presentades al públic i que no disposaven, per tant, d’un circuit natural d’ideació, producció i exhibició”, va afirmar Jordi Balló, degà de la Facultat de Comunicació.

Per a Javier Aparicio Maydeu, “la sintonia amb totes aquestes institucions fa possible que la UPF reforci el seu perfil d’universitat urbana, connectada amb el seu entorn més immediat, Barcelona; però també amb mentalitat oberta cap arreu del món”.

I és precisament aquesta mentalitat la que ha fet que s’aposti també per apropar la cultura a la comunitat universitària portant referents de talla mundial als campus. I un bon exemple és la galeria de personalitats investides com a doctores honoris causa per la UPF, ben esquitxada de cultura. Cinema, música, pintura o literatura són disciplines molt presents entre els protagonistes d’aquesta distinció. Sense anar més lluny, dels últims cinc honoris causa, tres tenen una relació estretíssima amb el món de la cultura: Gonzalo Pontón, editor, historiador i escriptor; Maria Joao Pires, pianista, i Frederick Wiseman, cineasta.

La Universitat vol, per tant, no només destacar, reconèixer i visibilitzar figures que siguin rellevants per la seva trajectòria científica; sinó també per la seva activitat en l’àmbit cultural.

AAG
AAG
AAG
 

 

Un altre bon exemple de la voluntat de sortir de les mateixes parets de la Universitat per acostar la cultura, en el sentit més ampli de la paraula, a la comunitat és la creació de la col·lecció literària, sota el lideratge de la UPF Barcelona School of Management. Des de fa quatre anys, la Universitat obsequia els seus membres amb un clàssic de la literatura universal en edició bilingüe (català i l’idioma original de l’obra). Una acció que, acompanyada de diverses activitats culturals a l’entorn de l’obra, “contribueix a explicar, des de les humanitats, determinats conceptes en programes d’estudis d’àmbits molt diversos”, assenyala Mathilde Brodu, responsable de Cultura d’UPF-BSM. Una proposta que s’està convertint ja en un senyal d’identitat de la Universitat. 

Per a Brodu, “llegir qualsevol clàssic suposa un repte d’interpretació, de desxiframent, d’anàlisi, de comprensió… I una experiència literària com aquesta no ha de ser exclusiva dels qui es dediquen a la literatura. Qualsevol persona que es deixi captar per l’originalitat del relat en serà testimoni: imaginar, pensar, trobar solucions són tasques davant les quals tots els participants de la comunitat UPF es poden sentir interpel·lats”. 

Les quatre primeres obres editades són Bartleby, l’escrivent, de Melville; Càndid, de Voltaire; El príncep, de Maquiavel, i La tempesta, de Shakespeare. La reedició, a més, s’acompanya de textos de professors que s’ocupen professionalment de temes relacionats amb l’obra, però que no han de ser necessàriament experts en literatura. Ajuden a emmarcar-la, a través d’una mirada contemporània, i conviden la comunitat a aprendre dels clàssics, explorant aspectes universals i transdisciplinaris a través de la literatura.

És en aquests textos on trobem l’exposició de motius de la proposta, en aquest cas a mans de Javier Aparicio Maydeu, extreta de la nota introductòria de la primera obra reeditada, Bartleby: “La UPF ha apostat sempre per afegir cultura a l’educació [...] la literatura no li pertany a l’home de lletres com l’art no és propietat de l’artista. L’economia no es limita a l’àmbit econòmic com el dret i la història són patrimoni de la humanitat [...] la Universitat Pompeu Fabra desitja que les arts escèniques i les plàstiques, la literatura i l’arquitectura, la música i qualsevol manifestació imaginable de sensibilitat humana formin part de la vida universitària més enllà dels benintencionats desitjos retòrics”.

La cultura també ha entrat als campus a través de la proposta In itinere, una acció que converteix els espais universitaris en seu d’exposicions que prenen com a eix temàtic determinades accions derivades de l’activitat docent o de recerca. La primera, promoguda per la UPF Barcelona School of Management, va ser “Bauhaus: el gresol de la modernitat”, amb el suport de la Fundació Mies van der Rohe. Una mostra que volia reflectir la incidència de l’escola de la Bauhaus en la nostra vida quotidiana i destacar la rellevància del seu model educatiu en un moment com l’actual, de transformació dels paradigmes pedagògics. L’exposició es va completar amb un diàleg entre dos experts, en el marc de la biennal de pensament Ciutat Oberta, al campus del Mar.

De la Universitat al món

El Programa de Cultura de la UPF és, eminentment, eclèctic. Tant pels formats, com pels protagonistes de les accions i els públics als quals es dirigeix. La Universitat, com a institució viva i activa, a través dels seus diferents col·lectius —estudiants, professors i investigadors, i personal d’administració i serveis— és actriu principal d’iniciatives d’envergadura cultural.

Una de les propostes més atrevides i que enguany celebra el seu cinquè aniversari és UPF Art Track, el recorregut pel patrimoni artístic i cultural del campus de la Ciutadella, que troba la seva sortida al món a través del Barcelona Circuit d’Art Contemporani i de la plataforma Google Arts&Culture. Inaugurat el 18 de maig del 2016, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, i en el marc del 25è. aniversari de la UPF, convida els visitants a descobrir l’original relació de la Universitat amb l’art i la cultura, a través d’un recorregut pels espais singulars del campus i on es poden gaudir d’obres d’artistes tan rellevants com Miquel Barceló, Eduardo Chillida, Joan Miró o Susana Solano, entre molts altres.

Entre els espais més singulars hi ha la Sala de Reflexió, d’Antoni Tàpies —centre neuràlgic del recorregut i una de les dues úniques capelles laiques de l’art contemporani mundial—, i el Dipòsit de les Aigües, calculat per Antoni Gaudí i amb estrets lligams amb la Cisterna Basílica d’Istanbul, amb una sala hipòstila que compta amb 100 pilars que configuren un laberint d’arcs de catorze metres d’altura.

La comunitat UPF juga un paper protagonista rellevant en la generació i la transmissió de cultura i d’humanisme cap a la societat. Una de les accions recents i que ha tingut una gran acollida per part de l’entorn és el cicle Diàlegs Humanístics UPF, amb Tamara Djermanovic, professora del Departament d’Humanitats, com a directora acadèmica. Iniciats el 2016, tenen com a objectiu principal obrir les portes de la Universitat a tota la societat per, a través de l’eix vertebrador de l’humanisme, tractar temes de cultura general, política, història, biomedicina, ètica, filosofia, psicologia o economia, sempre des de la intersecció de dos experts que pertanyen a diferents camps del saber.

Precisament, enguany, el cicle l’ha obert l’artista Jaume Plensa, també present com a protagonista amb una obra en el circuit UPF Art Track. Ha conversat amb la mateixa professora Djermanovic i ha reflexionat sobre com l’art es converteix en l’espai de l’autèntica comunicació humana.  

Tamara Djermanovic

Tamara Djermanovic
Dialogar amb Plensa: privilegi i alegria

Carles Torres és realitzador, alumni del grau en Comunicació Audiovisual de la UPF

Mira el diàleg sencer

Quan Plensa va acceptar inaugurar els Diàlegs Humanístics UPF 2021, primer vaig pensar: “No hay bien que por mal no venga”. L’any anterior, ja vaig intentar que hi vingués; però entre viatges, compromisos i la seva feina d'artista, ens van dir: "Possiblement, en una pròxima edició". I la primera edició dels Diàlegs sota la covid-19 ha estat aquesta, la del 2021, i la joia i l'alegria en temps durs i estranys amb Plensa van ser memorables. En condició de professora d'Estètica i Teoria de les Arts, em semblava justificat que em quedés amb el privilegi de conversar jo amb Jaume Plensa, i millor dit, de preparar les preguntes perquè aquest magnífic artista ia més a més, 'una ànima bella', pogués compartir amb un públic molt ampli (900 connexions on streaming van petar el sistema) els seus secrets creatius i les seves reflexions, pausades, sinceres, consoladores.

No era fàcil decidir-se per quines preguntes fer-li per aprofitar bé el temps, i sobretot la seva presència. Tota la meva espontaneïtat aparent oculta llargs dies de preparació, per seleccionar bé els temes que incitarien Plensa a explicar coses sobre la seva obra, la seva visió de la creativitat; però també sobre els seus dubtes.

Quan va parlar de creació, Plensa va afirmar que el més important és fer. “Si rumies abans de fer, no fas res”, va dir. “Has de deixar que les coses flueixin. Passes èpoques en què no fas res i després, de cop i volta, comencen a sortir coses, i l’important és que et trobin a l’estudi treballant”.

Plensa parlava des del cor, però també des de la seva autenticitat; es podria dir que estava darrere de cada paraula que dirigia al públic.

Amb molta de la seva obra a l’espai públic, tant urbà com enmig de la natura, considera que “l’espai públic és un lloc magnífic on compartir democràticament l’art”. “L’espai públic”, va afegir, “és un lloc de grans oportunitats i un desafiament extraordinari perquè no hi ha context. Deixa una llibertat absoluta a la gent en la seva lectura”.

De vegades, si la pregunta li semblava massa eloqüent, abans de contestar exclamava: “'Carai!”. Entre les seves fonts d’inspiració, va recordar el romànic que, de jove, anava a trobar al MNAC. Allà va enamorar-lo una mà de Déu, el tosc darrere de les marededéus, els colors de la religió... També, l’alabastre que posaven a les finestres, aquella pedra incompleta que deixa passar la llum i que, segons Plensa, pot servir com a metàfora de l’ésser humà. Una altra font d’inspiració li venia de la literatura. A les quatre potes de la seva taula, hi col·locava Dante, Shakespeare, Baudelaire i William Blake. Sobre aquests quatre escriptors, va explicar, “vaig anar construint la meva vida i la meva personalitat”, i després n’hi va afegir d’altres, com William Carlos Williams, T. S. Eliott.

Finalment, a la meva última pregunta —si “Nadie es profeta en su tierra”—, Plensa no va voler contestar directament. “Barcelona”, va afirmar pensatiu, “s’ha despistat una mica. [...] Les coses passen en altres llocs del món”, va concloure.

Els Diàlegs, en les sis edicions celebrades, han acollit prop d’una cinquantena de converses i han estat seguits en directe per més de 10.000 persones. Un èxit rotund que Djermanovic atribueix a “la consolidació de la proposta entre la societat i entre estudiants i professors de la UPF que no són pròpiament de l’àmbit de les humanitats, un dels principals objectius que perseguíem”. Afegeix que, malgrat que aquesta edició s’ha celebrat en format virtual a causa de la pandèmia, “s’ha convertit ja en un punt de trobada entre els diferents col·lectius de la UPF i la gent de la ciutat, una cita anual de referència durant unes quantes setmanes al voltant de la cultura”.

L’Aula d’Escena, un referent indiscutible

Teatre, Orquestra de Cambra i Cor són tres elements indissociables a la mateixa existència de la UPF. Presents en els actes institucionals més rellevants —honoris causa, acte acadèmic de graduació, inauguracions de curs, acte de Nadal…—, l’Aula d’Escena s’ha convertit en un aparador intern i extern del talent cultural que emana de la mateixa comunitat. Amb una llarga trajectòria, representen tres pilars imprescindibles de l’acció cultural de la Universitat. Enguany, malgrat la pandèmia, hi han pres part activa prop d’un centenar de persones, entre estudiants de grau i de postgrau, alumni i externs.

L’Aula d’Escena s’ha convertit en un aparador intern i extern del talent cultural que emana de la mateixa comunitat. Amb una llarga trajectòria, representen tres pilars imprescindibles de l’acció cultural de la Universitat

Gemma Garcia, cap del Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària (SACU), que gestiona l’àmbit de Cultura, afirma “que totes les activitats aporten i sumen, però estic especialment satisfeta d’aquelles amb una dimensió fortament performativa, on els estudiants hi tenen un paper principal”. “És el cas de l’Aula d’Escena o de les lligues de debat”, afegeix. També ressalta les noves propostes, com el ClassZoom: “una activitat que vol fomentar el debat i la reflexió sobre temes crucials a partir de produccions audiovisuals de qualitat amb la complicitat de professors experts”.

La pandèmia ha afectat especialment les activitats de l’Aula d’Escena, malgrat això “es van passar ràpidament a l’entorn virtual i es van adaptar els tallers de final de curs, com en el cas de l’Aula de Teatre, que va crear unes càpsules virtuals anomenades Truca’m i t’ho explico”, assegura Garcia. En un curs normal però, el nombre de persones que participen i gaudeixen de les activitats culturals és molt destacable: “si agafem com a referència el curs 2018-2019, abans de la pandèmia, 653 persones van participar directament en aquestes activitats i 9.129 hi van participar com a espectadors”.

Per copsar què representa l’Aula i conèixer la seva visió sobre la importància de la cultura dins la Universitat, hem parlat amb els tres directors: Pep Anton Gómez, director de l’Aula de Teatre; Aída Vera, directora del Cor, i Diego Miguel-Urzanqui, director de l’Orquestra de Cambra. També hem parlat amb tres estudiants que formen part de les diferents seccions de l’Aula d’Escena.

Aula de Teatre

Pep Anton Gómez

Pep Anton Gómez
director de l’Aula de Teatre

Llicenciat en Interpretació per l'Institut del Teatre i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB. Ha treballat com a dramaturg i director en més d'una trentena de muntatges teatrals. També ha fet de guionista i director en diverses sèries de televisió. Ha estat professor a l'Institut del Teatre i professor de l'Aula de Teatre de la UPF des del 1993, i n’és el director des del 2000.

Quin paper juga el teatre en la formació dels estudiants universitaris?

A banda de suposar per a ells un contacte prou important amb el món de l'art i de les emocions, acostuma a ser una experiència que els ajuda a créixer i conèixer-se personalment, i d'una manera molt íntima, durant els tres o quatre anys que formen part de l'Aula, de mitjana.

Com treballes amb aquest col·lectiu? Què els demanes?

Es tenen molt en compte les dinàmiques de grup, el treball conjunt. Però, a més, estic molt atent al desenvolupament personal de cadascun d'ells, i, en base a això, els proposo la feina individual que els pot resultar més convenient i útil.

Quina valoració fas de l'aposta de la Universitat per la cultura?

La valoració és més que positiva. Durant tots aquests anys he estat testimoni de la complicitat i l'esforç de la Universitat perquè els alumnes tinguessin un contacte el més ampli i compromès possible amb la cultura, fos de l'àmbit que fos.

Anna Maíllo Domènech

Anna Maíllo Domènech
membre de l’Aula de Teatre

Estudiant de tercer del grau en Publicitat i Relacions Públiques. Va entrar a la UPF a través del Grau Obert (combinant Ciències Polítiques, Traducció i Interpretació, Dret, Comunicació Audiovisual i, finalment, Publicitat).

Què et va motivar a formar part de l'Aula de Teatre de la UPF?

A casa, sempre hem tingut el costum d’anar molt al teatre, tant al convencional com al musical, tot i que a la família no tinguem ningú que n’hagi fet mai. A més, sempre he gaudit moltíssim del món del cinema. Suposo que tot això ha estat el que m’ha portat a encuriosir-me per explicar històries. Sempre n’he escoltades, d’històries, ja fos en directe, a través d’una pantalla o potser d’un llibre. Fins que, en arribar a la universitat, vaig decidir que volia provar a ser jo qui les expliqués. També val a dir que sempre he estat un pèl dramàtica (tothom té els seus defectes!) i, per tant, vaig voler aprofitar l’oportunitat que m’oferia fer teatre.

Tot i així, no va ser fins al meu segon any a la UPF que em vaig atrevir a presentar-me al càsting. Ja feia temps que pensava a provar de començar a fer teatre en lloc de, simplement, veure’l. Però estava molt perduda en termes d’on començar, perquè no coneixia ningú que pogués orientar-me ni que conegués mínimament el tema de la interpretació.

Fins que vaig descobrir l’Aula, i en un moment (podríem dir-ne “de valentia”) vaig decidir d’inscriure’m a les proves.

Quin paper creus que juga el teatre en la formació dels estudiants universitaris?

Com a estudiant, el teatre t’ensenya aptituds que van més enllà del grau que estiguis

cursant. Suposo que l’experiència a l’Aula és diferent per a cada membre; però, en el meu cas, he après a tenir molta més cura de les paraules que faig servir, i de com les dic. Permet que et fixis en el llenguatge que utilitzes, tant verbal com corporal, i et fa entendre que tots dos són igual d’importants. Parlar és una cosa que fem cada dia, i l’espai universitari no n’és pas una excepció; però és cert que no tenim cap formació específica sobre com parlar o expressar-nos, cosa que m’estranya tenint en compte que és una eina vital. I no només aprens a tenir més cura de com parles, sinó també a escoltar els altres: acabes entenent que les paraules tenen moltes lectures diferents, i que cada persona té una història o missatge que prova de fer arribar als altres.

Quina valoració fas de l'aposta de la Universitat per la cultura?

No sorprèn ningú quan es diu que, en moltes ocasions, la cultura no s'entén com un servei de primera necessitat. Ho hem vist amb cada recessió econòmica que hem patit, i l’últim any de pandèmia que hem passat n’és un exemple més. Per tant, quan en moltes ocasions s’ha decidit prescindir o no protegir suficientment el sector de la cultura, veure que la universitat lluita per mantenir-lo, s’agraeix. Si la universitat no vetlla per preservar la cultura dins la seva comunitat, se’m fa difícil saber on se li donarà la importància i pes que es mereix. En el cas de l’Aula de Teatre, he de dir que ha estat el que m’ha ofert més “normalitat” dins l’excepcionalitat de tota aquesta situació.

Orquestra de Cambra

Diego Miguel-Urzanqui

Diego Miguel-Urzanqui
director de l'Orquestra de Cambra

Director d'orquestra, professor de música de cambra i violinista que, des de 1998, desenvolupa una trajectòria musical que l’ha portat a sales de concerts d'Europa, Àsia, Àfrica i els EUA. Actualment, és director convidat del Rencontre Internationale de Guitare Classique de Niça (França), director musical de l’Orthemis Orchestra (Nova OCE) i professor de pràctica orquestral i música de cambra a la Universitat Pompeu Fabra.

Quin paper juga la música en la formació dels estudiants universitaris?

La pràctica musical no solament és el domini d'un instrument i el gaudi de l'ampli món sonor. La música és un art que necessita, per a la seva realització, de valors tan vitals com el respecte, el diàleg, la perseverança, l'esforç, l'actitud, la responsabilitat, etc. A través de la música, i pot ser que sense ser molt conscients d'això, els meus alumnes s'estan formant com a persones. Ens trobem davant d'una disciplina que no solament desenvolupa la sensibilitat per l'art i per la bellesa, sinó que juga un paper encara més vital per als estudiants: els obliga a treballar aspectes molt similars als que han d'usar per relacionar-se amb èxit en la societat actual.

Com treballes amb aquest col·lectiu? Què els demanes?

L'objectiu que proposo als meus alumnes és arribar el més lluny possible en els àmbits artístic, tècnic i musical. Vull animar-los a aconseguir els millors resultats en el moment que ara viuen com a estudiants universitaris, antics estudiants o, simplement, músics amateurs dins d'un món laboral diferent. El meu treball, en part, consisteix a ajudar-los a desenvolupar les seves capacitats d'escolta i de crítica, la cerca en tot moment de l'excel·lència i el no conformar-se amb el primer que aconsegueixen excusant-se de la seva situació amateur o universitària. La resta, perquè la relació entre vida universitària, vida social i vida orquestral tingui èxit, depèn de la meva labor per comprendre el context de cadascun d'ells i que se sentin sempre motivats i il·lusionats dins de l'orquestra.

Quina valoració fas de l'aposta de la Universitat per la cultura?

Des del primer moment que vaig arribar a la UPF, vaig poder observar que hi havia una aposta seriosa i molt compromesa per la cultura. La Universitat ofereix als seus estudiants pràctica orquestral, música de cambra, pràctica coral, classes de cant i pràctica teatral. Des del SACU, el servei de la Universitat que coordina i gestiona totes aquestes activitats, no solament es preocupen per tenir els millors professionals al capdavant de les esmentades disciplines, sinó que faciliten tot el necessari, tant logísticament com humanament, perquè la cultura sigui una realitat i que els estudiants tinguin la gran oportunitat de continuar gaudint de la cultura durant la seva vida universitària. Això no seria possible si no hi hagués una sensibilitat especial cap a la cultura des de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

María Caballero de la Torre

María Caballero de la Torre
membre de l'Orquestra de Cambra

Biòloga de formació, amb un màster en Dianes Terapèutiques, ambdues titulacions obtingudes a la Universitat d'Alcalá de Henares (UAH). Actualment, és estudiant del doctorat en Biomedicina a la UPF, on fa recerca per descobrir fàrmacs nous contra el càncer al Laboratori de Senyalització Cel·lular, sota la direcció del Dr. Francesc Posas i la Dra. Eulàlia de Nadal.

Què et va motivar a formar part de l'Orquestra de Cambra de la UPF?

Des dels set anys, toco l'oboè i des de llavors no he deixat de tocar en diverses agrupacions musicals com la banda municipal de Tarancón, a la jove orquestra de Conca o en l'orquestra del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). No concebo la meva vida sense la música. Quan vaig començar el meu doctorat, un amic que tocava a l'orquestra de la UPF em va comentar que necessitaven instruments de vent. Em va semblar una idea fantàstica per completar la meva formació musical, ja que podia compaginar-ho a la perfecció amb els meus estudis.

Quin paper creus que juga la música en la formació dels estudiants universitaris?

Encara que no sóc experta en neurobiologia, sempre m'ha interessat molt el paper que juga la música al nostre cervell. Escoltar música fa que el cervell alliberi dopamina, un neurotransmissor associat al plaer, el qual contribueix a reduir l'ansietat i a millorar la freqüència cardíaca i l'humor, entre altres avantatges. Si el fet d'escoltar música de manera passiva té efectes positius, fer música de manera activa tocant un instrument, en produeix encara més. Aprendre a tocar un instrument és una tasca complexa que implica la interacció de múltiples funcions cognitives que augmenten la plasticitat cerebral, és a dir, generen noves connexions neuronals i modulen l'estructura del cervell. A més, hi ha nombrosos estudis que demostren que la música potencia el desenvolupament cognitiu, creatiu, intel·lectual i psicològic. Dins dels innombrables efectes positius de la música, crec que per a nosaltres, els estudiants, destacaria la seva capacitat de reduir l'estrès i l'entrenament de la paciència, disciplina i perseverança, actituds tremendament útils en qualsevol formació universitària. Finalment, el context de l'orquestra fa que desenvolupem noves relacions personals amb gent de diferents carreres, a més de fomentar el treball col·lectiu.

Quina valoració fas de l'aposta de la Universitat per la cultura?

L'oferta de la UPF de diverses activitats culturals, com en aquest cas participar en l'Orquestra de Cambra i poder compaginar-ho amb els nostres respectius estudis universitaris, és una gran oportunitat educativa per a nosaltres. A més, en l'escenari de pandèmia per la covid-19, la Universitat ens va oferir l'oportunitat de fer grups de cambra de tres o quatre components com a alternativa per mantenir la nostra formació musical durant aquest període. Tot i que els concerts i els assajos amb l'orquestra completa ens motiven molt des del punt de vista musical i personal, el context de grups reduïts de música de cambra ha aportat valors musicals diferents. Gràcies a l'exigència que suposa la pràctica i al caràcter reduït de la seva conformació, ha requerit una entesa propera dels participants i ha constituït una possibilitat fonamental per elevar el nostre nivell musical individual.

Cal destacar el gran esforç del nostre dedicat i compromès director Diego Miguel-Urzanqui, que sempre demostra una paciència infinita i una gran implicació en la nostra formació. El Diego ens orienta i ens anima a treballar habilitats com el sentit del ritme, el fraseig, l'oïda, l'afinació, fins i tot els gestos necessaris per a la comunicació sense director, l'equilibri i la coordinació del grup, així com les indicacions per a un rigorós estudi individual que ha garantit una correcta interpretació dins el conjunt. Durant la pandèmia, s'ha adaptat ràpidament a la situació organitzant set petits grups de cambra oferint una atenció més individualitzada per fer dos concerts de final de curs amb un repertori musical excepcional.

Cor de la UPF

Aída Vera Jiménez

Aída Vera Jiménez
directora del Cor de la UPF

Nascuda a Las Palmas de Gran Canaria, ha estudiat cant a Las Palmas, Viena i Barcelona, amb actuacions a Espanya, Alemanya, Àustria, Nova York i Brasil. Ha col·laborat amb el cor del Liceu i en d'altres. Té editats 3 CD. Ha dirigit diversos cors des de l’any 2001 i des del 2009 és la professora i directora de l'Aula de Veu de la UPF.

Quin paper juga la música en la formació dels estudiants universitaris?

És un complement indispensable per a la formació cultural de qualsevol carrera universitària. La música els facilita desenvolupar la creativitat i la sensibilitat artística. Els alumnes aprenen a socialitzar-se, a treballar en equip i a tenir disciplina individual i de grup. En el cas del cant coral, aprenen a utilitzar la veu i a treballar textos en diferents idiomes, perfeccionant la dicció. És una de les poques activitats, tal vegada l'única, que estimula totes les zones del còrtex cerebral, ja que, en cantar, s'activen simultàniament la part auditiva, l'àrea responsable del control muscular i de posició i la que involucra la parla i el ritme. El lòbul frontal i el temporal treballen al mateix temps. És una manera constructiva i terapèutica de desenvolupar el cos, la ment i les emocions. D'aquesta manera, la persona supera l'estrès i troba el propi equilibri.

Com treballes amb aquest col·lectiu? Què els demanes?

En els assajos fem exercicis d'estiraments, de respiració i vocalitzacions per tal de preparar la veu correctament abans de cantar el repertori. Treballem molts aspectes importants, com l'afinació, els textos, el ritme, la tècnica vocal, l'empastament de les veus, la postura corporal adequada i la coordinació col·lectiva.

Explico als alumnes l'obra, l'autor, l'època, etc. Sempre intento que els assajos siguin dinàmics i àgils per tal de gaudir el màxim de fer música junts. Els requisits indispensables per poder participar en el Cor són l'afinació, el sentit del ritme, una veu sana i, sobretot, el compromís personal d'assistir als assajos i a les actuacions. Dono prioritat als qui tenen formació musical. Per poder treballar en condicions, els demano silenci, per respecte als companys, a la música i a mi. Necessito que ells se sentin còmodes i a gust; però, a canvi, els demano que col·laborin preparant el repertori a casa quan observo dificultats individuals d'aprenentatge i, en general, com a complement del que fem als assajos.

Quina valoració fas de l'aposta de la Universitat per la cultura?

Em sembla bé. Però seria ideal que la música fos matèria curricular universitària, com ho és en altres països. Cal prendre consciència que la música és el millor instrument per ensenyar el treball en equip. Per això és important que la Universitat col·labori amb el Cor facilitant a través de la programació horària de classes l'assistència dels alumnes als assajos.

Actualment, els estudiants que participen en el Cor tenen dos crèdits ECTS per curs; però caldrien més estímuls acadèmics per atreure'ls, igual que fan moltes universitats amb els esportistes.

Clara Roig Boada

Clara Roig Boada
membre del Cor de la UPF

Estudiant de tercer curs del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades

Què et va motivar a formar part del Cor de la UPF? 

La música sempre s’ha manifestat a la meva vida en forma de cant coral. Des de ben petita, cantava a la coral infantil del meu poble, Valls (Tarragona), i de la qual encara en sóc membre com a directora d’un grup d’infants. Tot i això, la idea de desplaçar-me a Barcelona per estudiar em semblava buida si no continuava aferrant-me en aquella motivació que em proporcionava el cant. Va ser doncs, en aquest moment, quan vaig decidir formar part del Cor de la Universitat, on, no només coneixeria nova gent, sinó que també estaria en contacte amb gent amb la qual compartim una afició.

Quin paper creus que juga la música en la formació dels estudiants universitaris? 

Quan parlem de “la universitat” podríem pensar en un espai destinat a estudiar, treballar, assistir a classes...; però la universitat és molt més. És un espai on s’obren les portes cap al futur, no només en la formació, sinó que també en activitats socials. La música i, en particular, cantar en un cor desperta en les persones la capacitat de sentir-se lliures i desconnectar de totes les preocupacions que es troben durant el dia a dia, ja sigui d’estudis, de feina, personals…

Quina valoració fas de l'aposta de la Universitat per la cultura? 

Apostar per una universitat on les propostes culturals en formin part activament serà sempre una bona opció. La cultura és la nostra identitat i el coneixement, el nostre futur. La unió ens fa créixer i ens obre al món un ventall de possibilitats mentre enfortim les nostres arrels.

 

Singularismes de la proposta cultural de la Universitat

L’eclecticisme de les accions que formen part del Programa de Cultura de la UPF tenen la seva màxima expressió en dues propostes singulars: el blog Micromégas, una mirada macroscòpica a l’univers microscòpic del coneixement, i el projecte de teatre experimental Les Malnascudes.AV, que desemboca en l’acció EMPÍRIC. 

La primera, el blog Micromégas, nascut el 2020 en el si de la UPF Barcelona School of Management, vol ser “un anàrquic llibre d’instruccions per aprendre a observar la infinitat del coneixement des de la menudesa…, i el detall diminut de la cultura des de l’estratosfera”, tal com s’explica en la seva mateixa presentació. I pretén aconseguir-ho des del coneixement, les arts, la cultura, el pensament i la ciència, “desdibuixant les categories clàssiques que defineixen les coses”.

Experts de diferents àmbits —dret, humanitats, comunicació, ciències de la salut i de la vida, economia…—, tant de la UPF com d’altres institucions, reflexionen sobre temes transcendents de la vida lligats a la contemporaneïtat que ens ha tocat viure. Una proposta que també incorpora la veu d’estudiants de la mateixa Universitat a través, per exemple, de HERSTORY, una iniciativa que vol visibilitzar les dones que han deixat empremta en camps tan diversos com la política, la ciència, la literatura o el cinema.

Les Malnascudes.AV, per la seva banda, va ser una acció concreta, puntual, realitzada l’any 2019; però que va representar la llavor del que s’ha de convertir en EMPÍRIC, un nou espai obert al teatre experimental, a mig camí entre el teatre, l’audiovisual i la tecnologia interactiva. I és que la Universitat també vol ser protagonista de l’impuls de noves maneres de producció cultural fruit de la recerca, l’experimentació i l’acció creativa. La iniciativa, que parteix d’un laboratori de creació jove en l’àmbit de les arts escèniques ja existent a la Sala Beckett, ha d’acabar desembocant en una convocatòria anual adreçada a companyies que treballin l’àmbit performatiu des d’una perspectiva experimental.

 

imatge de Malnascudes

"Qui és la meva mare avui en dia? Segur que la nostra mare, la que ens va parir, és l’única que ens fa de mare avui en dia?"

Entrevista a Les Malnascudes (novembre de 2019)

La cultura s’incorpora a l’expedient formatiu dels estudiants

El Programa de Cultura de la UPF “integra les diferents activitats docents que deriven d’iniciatives no estrictament vinculades a la recerca científica, sinó que tenen a veure amb la producció de coneixement relacionada amb les arts, les humanitats, la tecnologia i les ciències socials orientades a les indústries culturals”, explica Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació.

Aquesta proposta lliga perfectament amb un dels projectes estratègics que la Universitat està desplegant, EDvolució, que pretén transformar el model educatiu de la UPF per adaptar-lo a les necessitats actuals i futures dels estudiants, i convertir-lo en un model únic que caracteritzi i que singularitzi els futurs graduats. Entre d’altres coses, el nou model preveu fomentar la transversalitat educativa, amb l’objectiu d’afavorir un coneixement multidisciplinari, on les diferents branques del saber permeten trobar solucions a diversos contextos des d’enfocaments superposats i complementaris. En aquest sentit, es vol que la cultura i l’humanisme impregnin tota la Universitat, traspassant les parets invisibles que, de vegades, hi ha entre els diferents àmbits de coneixement.

Aquesta proposta lliga perfectament amb un dels projectes estratègics que la Universitat està desplegant, EDvolució, que pretén transformar el model educatiu de la UPF per adaptar-lo a les necessitats actuals i futures dels estudiants, i convertir-lo en un model únic que caracteritzi i que singularitzi els futurs graduats.

Per aconseguir-ho, actualment “s’està treballant per posar en marxa un mínor en creació i pràctica cultural obert a qualsevol estudiant, vingui del grau que vingui, i que abordarà activitats que tenen a veure amb el disseny, la producció, la creació i la gestió culturals”, afirma Manel Jiménez.

Els mínors permeten als estudiants de grau i de màster de la UPF obtenir un títol propi que certifiqui els coneixements i les competències adquirits fora del nucli principal dels seus estudis. D’aquesta manera, un estudiant del grau en Biologia Humana, per exemple, podria acabar els seus estudis amb uns coneixements reconeguts sobre cultura, element que l’ajudaria a singularitzar el seu perfil.  

D’altra banda, EDvolució també preveu la creació del Passaport UPF, un instrument diferenciador del conjunt d’estudiants de la Universitat a través del qual es puguin mostrar les habilitats, les competències i els coneixements adquirits al llarg dels seus estudis, en el marc de múltiples activitats formatives que ofereix la UPF. D’aquesta manera, a banda de les qualificacions tradicionals, aquest passaport incorporarà elements vinculats a la participació dels estudiants en activitats culturals, com l’Aula d’Escena, les lligues de debat o els Diàlegs Humanístics, fins al punt de poder generar un visat específic de cultura.