Estic molt content amb l’elevada participació, sobretot del professorat i del personal d’administració i serveis. I també molt content i agraït amb els resultats, ja que més del 80% del professorat permanent m’ha votat; i també més del 60% del personal d’administració i serveis i dels estudiants que hi han participat ha donat suport al nostre projecte. En un context tan dur com el que estem vivint i amb un sol candidat, aquesta alta implicació és un motiu per a l’optimisme. Al llarg dels darrers mesos he pogut parlar amb més de tres-centes persones de la nostra comunitat i he pogut comprovar uns dels grans actius que tenim, i és que totes i tots tenen una gran implicació emocional amb la UPF. En termes esportius diria que un dels grans actius que tenim és la gran quantitat d’estudiants, treballadors i treballadores, alumni i persones de la societat que porten la samarreta UPF perquè senten els seus colors.

En termes esportius diria que un dels grans actius que tenim és la gran quantitat d’estudiants, treballadors i treballadores, alumni i persones de la societat que porten la samarreta UPF perquè senten els seus colors.

Per no reproduir les 136 accions del programa d’actuació que proposem, ho puc resumir dient que per al professorat treballarem per rejovenir-lo; estabilitzarem tots els que superin els processos de promoció dels departaments; millorarem les condicions de la relació amb els professors associats, que són un perfil essencial a la UPF, i reduirem les càrregues administratives de la recerca i la docència. En relació amb el PAS, treballarem també per rejovenir-lo, per impulsar plans de carrera, per aprofitar el talent intern abans de buscar-lo a fora, per aprofitar les possibilitats del teletreball garantint el servei als usuaris, i per recuperar els ajuts que havien tingut abans del 2008. En relació amb l’alumnat, treballarem per disposar d’uns horaris més eficients, per millorar la presència del català i l’anglès, per potenciar els serveis per als alumni –que també són clau en la solidesa de la xarxa acadèmica i social–, i per millorar el nivell d’ajuts a fi que ningú es quedi enrere per motius econòmics o d’altres tipus.

La UPF s’ha caracteritzat al llarg dels seus poc més de trenta anys d’història per l’aposta continuada per temes com la contractació dels millors professors internacionals, l’excel·lència en recerca, el model docent propi i la internacionalització. I també hem tingut excel·lents rectors i rectora. En els darrers anys, el rector Casals ha introduït més línies estratègiques com el benestar planetari i la incorporació de la cultura i les humanitats en totes les activitats. En el nostre programa d’actuació seguirem amb totes aquestes línies i hi incorporarem l’increment de la interacció amb la societat i l’augment de l’esforç perquè el coneixement que generem (amb la recerca) es transfereixi a la societat i a les aules (a través de la docència). 

En aquest mandat de quatre anys voldria que es visualitzi com impulsor de la transferència de coneixement, com a millora de la gestió interna i també pel nou model docent. Quan algú decideix dedicar-se al món acadèmic és, generalment, perquè té la vocació de generar i transmetre un determinat coneixement i la il·lusió de veure com el seu alumnat el fa créixer. Amb aquesta premissa en ment, la UPF sempre ha estat capdavantera amb el seu model educatiu i l’ha anat adaptant a les noves necessitats al llarg dels darrers trenta anys. El que passa ara és que la Revolució Industrial 4.0 amb totes les novetats tecnològiques ho ha canviat tot. L’alumnat no aprèn igual ara que fa cinc anys: té diferents necessitats i motivacions. I les universitats s’estan quedant enrere, perquè el món canvia més ràpid. Per això, ja fa tres anys que la UPF va posar en marxa un procés de reflexió i d’anàlisi molt participatiu que ha permès proposar un nou model educatiu: EDvolució. Aquest model, que continua considerant com a central la presencialitat, aprofita les noves tecnologies i els nous mètodes docents per tal de fer un ensenyament més centrat en l’estudiant i en la seva capacitat de crear coneixement, i també en les competències que necessita per ser un bon professional, un bon ciutadà i una bona persona.

Professionalment, la meva vocació principal és la generació de coneixement i la seva difusió a través de la docència, així com els resultats i els impactes de la seva recerca. Per això, des que tenia 22 anys, sempre ho he fet. I ara, encara que amb menys intensitat, ho continuaré fent per diversos motius. En primer lloc, perquè és la meva vocació. En segon lloc, perquè no vull perdre el contacte amb l’alumnat i amb les persones que reben els fruits de la recerca. Això em permetrà, per exemple, veure com funciona l’adopció del nou model docent EDvolució. Per tant, voldria continuar sent un docent i investigador que farà uns anys de rector.

La meva vocació principal és la generació de coneixement i la seva difusió a través de la docència, així com els resultats i els impactes de la seva recerca.

Hem d’aconseguir que la bona recerca que fem arribi més a la societat i així contribuir a millorar la competitivitat del país i el benestar de la gent. Per això, apostarem fort per la transferència de coneixement. El nostre país té molt bones dades pel que fa a la producció de coneixement, ja que tenim una productivitat científica que es deu vegades la mitjana mundial. En canvi, les dades de l’impacte d’aquest coneixement en la societat no són bones. Per això, hem d’aconseguir que el coneixement arribi al teixit social i empresarial. 

La UPF és una universitat pública i, per tant, al servei de la societat. Per això, hem de contribuir que el coneixement que generem reverteixi en un país més competitiu i amb més capacitat de generar benestar per a la població. Per això, intensificarem les relacions amb el sector públic, el sector privat (tant les empreses, com l’economia social; és a dir, les cooperatives i les associacions i fundacions) i també promourem que hi hagi més col·laboració público-privada. Sens dubte, els països que generen més benestar tenen molta més col·laboració público-privada. Al nostre país, hi ha molta gent a qui no li agrada el sector privat i molts d’altres a qui no els agrada el sector públic. Personalment, penso que anirem molt millor amb més sector públic (però més eficient), amb més sector privat (però millor regulat i amb més pes de l’economia social) i amb més col·laboració público-privada.

Penso que anirem molt millor amb més sector públic (però més eficient), amb més sector privat (però millor regulat i amb més pes de l’economia social) i amb més col·laboració público-privada.

La UPF és i ha de continuar sent una Universitat que es distingeixi per l’excel·lència de la seva recerca. L’impuls i la consolidació del projecte de la Ciutadella del Coneixement, i molt concretament del conjunt d’actuacions que estan previstes als terrenys de l’antic mercat del Peix, són clau en els pròxims anys per definir i liderar un ecosistema de recerca i innovació referent del sud d’Europa, amb capacitat d’atracció d’institucions nacionals i internacionals. En aquestes, també hi cohabita un interès per la participació ciutadana, la intel·ligència col·lectiva i la interrelació entre art i ciència.

Continuarem amb totes les grans iniciatives estratègiques del rector Casals, ja que són bones per a la UPF i per al país. El Benestar Planetari és també una iniciativa proposada per ell, i des de fa uns anys la UPF ha esdevingut un agent actiu en el compromís no només de la salut planetària, sinó també del seu benestar. Aquesta iniciativa transversal de la Universitat implica que cal intervenir de manera molt tenaç en l’Agenda 2030 i els 17 objectius de desenvolupament sostenible. Entre els diferents àmbits en els quals cal avançar molt podem destacar el de les polítiques de gènere, per tal d’aconseguir una igualtat efectiva, i en aspectes relacionats amb la justícia social i l’acceptació de la diversitat i la multiculturalitat. Es tracta d’àmbits en què la capacitat de lideratge i la influència de les universitats és molt àmplia i no podem defugir el que la societat ens demana.

Entre els diferents àmbits en els quals cal avançar molt podem destacar el de les polítiques de gènere, per tal d’aconseguir una igualtat efectiva, i en aspectes relacionats amb la justícia social i l’acceptació de la diversitat i la multiculturalitat.

La dimensió cultural sempre ha estat present en la proposta estratègica de la Pompeu Fabra. En els darrers anys s’ha accelerat la intensificació de l’aposta cultural. I ara, ho volem aprofundir encara més, fins i tot, posant el nom de cultura a un dels vicerectorats. Volem que la cultura arribi a totes les assignatures, a tots els programes, a tots els ensenyaments, a totes les activitats que fa la Universitat. Creiem que és un dels factors diferencials què pot tenir la UPF.

Per descomptat, el nostre sistema universitari necessita més recursos. Això es veu clarament quan es compara el finançament que rebem per estudiant o per PDI, que es entre dues i cinc vegades menys que d’altres universitats que tenen posicions similars en els rànquings universitaris. Però, a més de recursos, necessitem més autonomia de gestió, ja que actualment estem lligats de mans i peus. En poso dos exemples: des del 2008 no podem incrementar la massa salarial més enllà de la inflació anual. És a dir, encara que tinguem recursos, no podem incrementar les retribucions. Tampoc podem contractar més persones o estabilitzar-les, més enllà de reposar les persones que es jubilen. Això provoca moltes precarietats i una situació d’emergència per la falta de rejoveniment del PDI i del PAS. Això és molt preocupant i convé canviar-ho de manera urgent. Aquest és un tema en el qual treballarem braç a braç amb la resta de les universitats per aconseguir que els governs català i espanyol millorin les normatives actuals. Un altre tema molt rellevant és que el professorat fa moltes activitats que no tenen cap tipus de reconeixement, i això dificulta millorar en temes com la docència o la transferència de coneixement a la societat. Cal valorar la seva feina de manera holística i reconèixer totes les seves feines com a útils i complementàries. 

El posicionament de la UPF internacionalment dependrà molt de si millorem el finançament i la regulació universitàries. Sens dubte, les millors universitats es caracteritzen per tenir més finançament. Per tant, serà molt difícil mantenir en el futur les posicions de prestigi que actualment té la UPF si no resolem temes que depenen dels governs català i espanyol.

Hem d’aconseguir completar la transformació digital per tal de reduir la càrrega administrativa que té el PAS i el PDI. Per això, cal aprofitar els avantatges de les noves tecnologies i, amb processos participatius d’innovació oberta, veure com podem millorar-ho. Entre les primeres mesures que prendrem està la d’iniciar un procés de transformació ràpida que, en pocs mesos, identificarà els temes que cal millorar i les solucions creatives que ajudaran a aconseguir-ho. En aquest procés, hi convidarem tothom: estudiants, PAS, PDI, Consell Social, alumni...

No m’agrada parlar de mi mateix, però si he de dir alguna cosa diria que li poso moltes hores, ja que la feina que faig m’apassiona. Altres trets característics potser són la visió positiva i la cerca incansable de consensos amplis tenint en compte tota la comunitat. Això vol dir fomentar la participació de tothom i escoltar molt. La gent també em diu que sóc molt proper. No se si és cert, però almenys ho intento.

És un equip molt divers, i amb un bon equilibri de gènere, d’edat i d’àmbits de coneixement. Estic molt agraït que totes i tots hagin acceptat formar part de l’equip. Quan he de seleccionar col·laboradors, el primer que tinc en compte és que tinguin tres qualitats: experiència positiva i contrastada en l’àmbit que han de gestionar; que siguin bones persones i que tinguin capacitat per liderar amb consens.

En aquest cas, també voldria destacar l’enorme il·lusió i les ganes que té aquest equip per tal que la UPF continuï sent una universitat de referència i un orgull per al nostre país. Totes són persones molt orgulloses de pertànyer a la comunitat UPF i amb moltes ganes de fer una universitat millor per a tothom. 

Quan he de seleccionar col·laboradors, el primer que tinc en compte és que tinguin tres qualitats: experiència positiva i contrastada en l’àmbit que han de gestionar; que siguin bones persones i que tinguin capacitat per liderar amb consens.