Davinia Hernández-Leo,
Catedràtica del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

Fa temps que diversos factors, inclòs el progrés tecnològic, motiven la necessitat de modernitzar l'educació superior. Tot i això, ha estat la recent aparició del ChatGPT i d’altres eines d'intel·ligència artificial (IA) generativa la que està aconseguint en temps record mobilitzar una gran atenció entre el professorat universitari sobre la necessitat de repensar la docència i l'avaluació.

Sabem que els nostres estudiants ja fan servir les noves eines de IA. Aquestes eines poden escriure assajos; respondre preguntes; generar codi, programari i imatges, entre moltes altres tasques. L'ús d'aquestes eines planteja reptes ètics, associats als biaixos i a la fiabilitat dels seus resultats, l'impacte en el plagi i la integritat acadèmica o de sostenibilitat ambiental pel consum energètic alt. Alhora, tenim la responsabilitat de preparar les generacions joves perquè desenvolupin les habilitats que necessitaran en un món amb alt grau d'incertesa, en un món amb IA.

L'ús d'aquestes eines planteja reptes ètics, associats als biaixos i la fiabilitat dels seus resultats, l'impacte en el plagi i la integritat acadèmica o de sostenibilitat ambiental pel consum energètic alt

L'educació s'ha d'adaptar a aquesta realitat des de dues perspectives. La primera és des de la incorporació d’una nova competència per treballar amb els estudiants. Es tracta de la competència digital relacionada amb l’ús crític de la IA. Serà important que aquesta competència es treballi considerant també la dimensió ètica i la integritat. La segona és des de la incorporació de noves propostes de tasques d’aprenentatge. Una bona notícia és que aquestes eines ens ofereixen noves oportunitats per millorar els processos d’aprenentatge.

La nostra principal tasca en la faceta com a docents és dissenyar les millors condicions possibles perquè els nostres estudiants aprenguin. De vegades, això requerirà l’ús de tecnologies de IA; i altres vegades, no. I, de vegades, els resultats d'aprenentatge esperats també tindran a veure amb saber utilitzar aquestes tecnologies. La formació serà clau perquè el professorat i els nostres centres puguem analitzar les implicacions d'aquesta nova realitat en la docència.

De manera informada, podrem aplicar la nostra creativitat com a docents ideant propostes de tasques d'aprenentatge que aprofitin la IA per treballar aspectes d'alt nivell respecte a coneixements i habilitats. Per exemple, en el cas del ChatGPT, els estudiants podran comparar els seus propis textos amb els resultants d'interactuar amb intel·ligència artificial i reflexionar sobre les diferències. O podran utilitzar-se perquè els estudiants s'avaluïn a si mateixos, fent servir la IA perquè els corregeixi i generi comentaris sobre les respostes a tasques, i que després poden revisar de manera crítica. També pot ser útil en diferents moments del procés d'escriptura. Per exemple, per generar una pluja d’idees sobre arguments i estructures de text.

Podrem conviure en un món amb IA de manera positiva si el seu disseny i el seu ús es fa amb esperit crític. Per això, l'educació és clau. D'una banda, serà important que la dimensió ètica s'integri en la formació de les enginyeres i els enginyers que avançaran la IA i en la regulació de les tecnologies. D'altra banda, caldrà que les diferents professions i la ciutadania en general coneguin els beneficis i els riscos de la IA, i que tinguin la capacitat de prendre les seves pròpies decisions a l'hora d'utilitzar aquestes tecnologies. En un informe del 2022 sobre la intel·ligència artificial i els drets dels joves, editat pel centre de recerca de la comissió europea, vaig exposar que una formació desigual en la competència digital i la IA condueix no només a una menor preparació per ser competent en l'àmbit professional, sinó també a nivells més grans de vulnerabilitat davant dels riscos derivats de la IA.

No hi ha dubte que els reptes i les oportunitats de l'automatització i la IA arriben a l'educació. Recórrer (només) a la docència i a l’avaluació “en paper” no resoldrà els desafiaments, ja que els estudiants, la indústria i la societat demanen aprenentatges i avaluacions autèntiques. No podem escapar d'una innovació educativa informada, que ens ajudi a dissenyar aproximacions docents de valor centrades en els estudiants actuals i futurs. Està en risc la credibilitat de l’educació superior.