Vés enrere La UPF i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques creen la Càtedra UPF de City Management

La UPF i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques creen la Càtedra UPF de City Management

Oriol Amat, rector de la UPF, i Lluís Soler i Panisello, president de l’ACM i alcalde de Deltebre, han signat un conveni de col·laboració, en virtut del qual es crea la nova càtedra, que fomentarà l’anàlisi, la recerca, la modelització, la transferència i la difusió dels coneixements en l’àmbit de la gestió de les ciutats.

21.06.2022

Imatge inicial

La Universitat Pompeu Fabra i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) han creat conjuntament la “Càtedra UPF de City Management”, una càtedra d’empresa vinculada al sector de la gestió i la governança de les ciutats i que vol potenciar noves fórmules de management, participació i ús de la tecnologia responsables. Té com a objectiu principal fomentar l’anàlisi, la recerca, la modelització i la transferència i difusió de coneixements en en aquests àmbits. Ubicada al campus de la Ciutadella, estarà vinculada al Departament de Ciències Polítiques i Socials i la dirigirà Jordi Joly, professor d’aquest departament.

La nova càtedra s’ha formalitzat amb la signatura d’un conveni de col·laboració, per part d’Oriol Amat, rector de la UPF, i Lluís Soler i Panisello, president de l’ACM i alcalde de Deltebre, en el decurs de l’acte que ha tingut lloc el 21 de juny, al migdia, a l’edifici del Rectorat de la Universitat. Altres assistents a l’acte han estat Daniel Serra, delegat del rector per a la coordinació de les càtedres d’Empresa i director del Departament d’Economia i Empresa; Jordi Joly, qui exercirà les funcions de director de la càtedra; Joana Ortega, secretària general de l’ACM; i els membres de la càtedra Marta Pascal, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials, i Alexander Heichlinger.

Vinculada al sector de la gestió i la governança de les ciutats, vol potenciar noves fórmules de management, participació i ús de la tecnologia responsables. Té com a objectiu principal fomentar l’anàlisi, la recerca, la modelització i la transferència i difusió de coneixements en en aquests àmbits

En el decurs de l’acte de signatura, Oriol Amat, rector de la UPF, ha afirmat que “la Pompeu Fabra és una universitat pública, urbana i catalana i aquesta càtedra s’incardina perfectament en la seva essència com a institució”. D’altra banda, ha destacat, com a factor diferencial, que “aquesta càtedra tindrà un component internacional, amb la propera incorporació prevista de l’Ajuntament de Trondheim, de Noruega, que la singularitza i ens ajuda a obrir-nos a altres sistemes i models de gestió de ciutats”.

De la seva banda, Lluís Soler i Panisello, president de l’ACM, ha manifestat que “amb aquesta nova càtedra fem un pas més enllà en l'excel·lència, el coneixement i la formació aplicada als gestors públics i electes municipals per aconseguir uns pobles i ciutats més resilients, cohesionats i pròspers".

El conveni de col·laboració tindrà una durada de tres anys (prorrogables) en els quals l’ACM i la UPF promouran en l’àmbit de la recerca, entre d’altres, la definició i el desenvolupament de projectes conjunts; l’execució d’informes, treballs i anàlisis; o la realització de tesis doctorals conjuntes. Pel que fa a transferència de coneixement, es preveu organitzar sessions de treball conjuntes entre professionals i experts en la matèria, industrialitzar els resultats de recerca obtinguts en línies comercials, o realitzar jornades d’exposició i divulgació. Finalment, en l’àmbit de formació estan previstos plans de pràctiques en empresa per a estudiants, la creació de beques predoctorals i postdoctorals o la cooperació en el disseny d’assignatures en els plans de formació impactats per la càtedra.

D’altra banda, la càtedra està previst que compti amb la participació de l’Ajuntament de Trondheim (Noruega), sobretot en tot allò que faci referència amb la gestió i execució estratègica interna d’un ajuntament.

Nous models de governança i de govern obert

La gestió de les ciutats ha de fer front a una llarga llista de reptes que afecten a la pràctica totalitat de les polítiques públiques que vinculen l’àmbit municipal. Aquestes polítiques públiques a la vegada, han d’estar corresponsabilitzades amb el sector privat, els seus productes i serveis. Les empreses i l’activitat econòmica en el seu conjunt són avui, un actor corresponsable amb allò públic. En aquest context, els models de governança i les iniciatives de govern obert han d’establir nous patrons i marcs de gestió pública.

Jordi Joly, director de la càtedra, assegura que “un dels reptes actuals dels sistemes democràtics és el de trencar la dinàmica de desafecció que existeix entre el ciutadà, les institucions i els actors polítics. Aquest fet s’ha convertit en un dels problemes més greus de les democràcies del segle XXI. Tot i això, el nivell municipal és l’únic que manté indicadors més positius respecte a la confiança que manifesta el ciutadà envers les institucions”.

“Un dels reptes actuals dels sistemes democràtics és el de trencar la dinàmica de desafecció que existeix entre el ciutadà, les institucions i els actors polítics. Aquest fet s’ha convertit en un dels problemes més greus de les democràcies del segle XXI. Tot i això, el nivell municipal és l’únic que manté indicadors més positius respecte a la confiança que manifesta el ciutadà envers les institucions”

De fet, fa anys que els municipis porten a terme pràctiques com els pressupostos participatius o les consultes ciutadanes per tal d’incentivar la participació dels seus veïns i veïnes en els projectes de transformació dels respectius municipis. El repte consisteix a “integrar tots aquests projectes a través dels Plans d’Actuació Municipals (PAMs), de tal manera que la participació i implicació ciutadana no sigui vista com un projecte adhoc sinó que es tracti d’integrar la filosofia de la participació i la presa de decisions en tots els projectes municipals que s’impulsin”, afegeix Joly.

L’element disruptiu del projecte és la seva ambició per tal de potenciar instruments i iniciatives que permetin vincular cada cop més els ciutadans en la participació i la presa de decisions, i treballar perquè els ciutadans s’adonin de com és d’important que ningú s’eludeixi de l’assumpció de responsabilitats sobre els recursos que són de tots.

El desenvolupament de tecnologies com el blockchain, per exemple, són especialment interessants per resoldre els dubtes que generen els processos de participació electrònica, ja que aquesta és una tecnologia que garanteix solucions en l’àmbit de la transparència, la traçabilitat, la seguretat i la confidencialitat.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

11. Ciutats i comunitats sostenibles
16. Pau, justícia i institucions sòlides
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació