Gairebé el 87% (el 86,60%) de les persones que el curs 2015-2016 van obtenir el títol de grau a la UPF, i prop del 90% de les que van aconseguir el de màster, estaven treballant a principis del 2020, just abans del confinament provocat per la covid-19, segons es desprèn de la setena edició de l’enquesta d’inserció laboral elaborada per AQU Catalunya, els resultats de la qual van ser presentats recentment.

A la UPF, de les 1.799 persones que van obtenir el títol de grau el curs 2015-2016, van respondre l’enquesta d’AQU Catalunya 837, el 46,2% del total; quant a màsters, de les 1.425 persones titulades (la suma dels cursos 2014-2015 i 2015-2016), van respondre 505 persones (el 33,6%). Pel que fa al doctorat, només hi ha dades globals de tot el sistema, sense estar desagregades per universitat.

Bona ocupació laboral i major satisfacció de les persones graduades de la UPF

A partir de l’anàlisi de les dades s’obtenen els resultats següents pel que fa a l’àmbit del grau, que radiografien la situació a inicis del 2020 quant a la inserció laboral i la satisfacció de les persones de la UPF titulades el curs 2015-2016: el 86,6% treballen; dins d'aquest grup, el 52,6% estan fent funcions pròpies dels seus estudis (a les quals cal sumar un 35% que porten a terme altres funcions universitàries, tot i que no directament relacionades amb la seva titulació). Altres dades vinculades amb l’ocupació són que un 63,8% té un contracte fix o indefinit i un 6,23% són autònoms; un 86,7% treballa a temps complet i un 83,5% va trobar feina abans de sis mesos de finalitzar el grau.

Un 63,8% de les persones graduades de la UPF que treballen té un contracte fix o indefinit i un 86,7% ho fa a temps complet.

Les persones amb el títol de grau entrevistades puntuen amb un 7,84 (sobre 10) el nivell de satisfacció amb la seva feina, prop del 92% repetiria a la UPF i gairebé el 70% tornarien a cursar la seva titulació. Pel que fa a aquest darrer apartat, una qüestió nova que inclou l’edició 2020 de l’enquesta d'AQU Catalunya és el motiu pel qual no tornarien a cursar el grau, i que en la majoria de casos es deu a motius aliens a la pròpia titulació: perquè no estan satisfets amb les sortides professionals o la professió derivada (42,6%), perquè sempre han tingut altres interessos (41,4%) i perquè el disseny o la qualitat de la titulació no els ha acabat de convèncer (34,6%).

Capítol a part mereixen els indicadors relatius a la qualitat de la formació rebuda, és a dir, com els estudiants valoren la formació que els ha proporcionat la Universitat. Gairebé en tots els casos, els resultats de l’enquesta del 2020 milloren la puntuació donada en l’edició del 2017, excepte en informàtica i creativitat, que baixen lleugerament. De més a menys puntuació (sobre 10), els resultats són els següents: treball en equip (7,53), formació teòrica (7,28), pensament crític (6,83), expressió oral (6,59), solució de problemes (6,44), formació pràctica (6), idiomes (5,43), creativitat (4,92) i informàtica (4,80).

Les persones amb el títol de grau puntuen amb un 7,84 (sobre 10) la satisfacció amb la feina, prop del 92% repetiria a la UPF i gairebé el 70% tornarien a cursar la seva titulació.

Aquest conjunt de dades, que reflecteixen la bona tasca dels serveis d’orientació i borsa de treball que ofereix la UPF a través del Servei de Carreres Professionals, i l’esforç fet per tots els col·lectius i agents de la Universitat per aconseguir una activitat acadèmica satisfactòria, són força similars als de l’enquesta del 2017, tot i que en l’edició de fa tres anys l’ocupació laboral en l’àmbit del grau era lleugerament més alta (prop del 90%) mentre que el percentatge de contracte fix i satisfacció amb la feina eren una mica més baixos (del 56,5% i un 7,66, respectivament).

Dades d'ocupació i satisfacció en els diferents graus oferts per la UPF

L’enquesta d’inserció laboral 2020 d’AQU Catalunya presenta dades de divuit titulacions de grau de la UPF (no reflecteix els graus més nous, ja que el curs 2015-2016 encara no disposaven de promocions, ni d’algunes titulacions de les quals no s’ha obtingut una mostra suficient, ni tampoc del grau en Medicina, ja que l’enquesta inclou dades d’aquests estudis del curs 2012-2013, quan encara no havia sortit cap promoció de la Universitat).

Les titulacions que presenten una ocupació laboral més elevada, del 90% o superior, són els graus en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals i Enginyeria Telemàtica, amb un 97% d’ocupació; Enginyeria en Informàtica, amb un 96,1% (totes tres pràcticament sense atur, si tenim en compte que el percentatge restant són inactius per voluntat pròpia); Traducció i Interpretació, amb un 95,1% d’ocupació; ADE i Ciències Empresarials-Management, amb un 92,7%; Biologia Humana, amb un 90,5%, i Relacions Laborals, amb un 90%.

Les persones que fan funcions més especifiques dels seus estudis són les titulades en ADE i Ciències Empresarials-Management (ambdues amb el 88,3%), Dret (87,8%) i Relacions Laborals (81,4%).

Les persones que fan funcions més especifiques dels seus estudis són les titulades en ADE i Ciències Empresarials-Management (ambdues amb el 88,3%), Dret (87,8%) i Relacions Laborals (81,4%); les que tenen un percentatge més elevat de contractes laborals fixes o indefinits són les persones graduades en ADE i en Ciències Empresarials-Management, ambdues amb un 84,4%, i IBE i Economia, amb un 77,5%. El major percentatge de treballadors autònoms el trobem a Traducció i Interpretació (28,2%), a les enginyeries (un 27,3% a Sistemes Audiovisuals i Telemàtica, i un 17,6% a Informàtica) i un 17,4% a Dret.

Les persones graduades que en un percentatge més elevat tornarien a repetir la titulació són les de Dret (84%), Enginyeria de Sistemes Audiovisuals i Enginyeria en Informàtica (82%) i Enginyeria Telemàtica (81,8%) i Economia i IBE, ambdues amb un 77%. Finalment, quant a guanys bruts mensuals, les que tenen uns ingressos més elevats les trobem a Enginyeria en Sistemes Audiovisuals i Enginyeria Telemàtica, amb 3.076 euros bruts mensuals; Enginyeria en Informàtica (2.952 euros); IBE i Economia (2.707 euros, en ambdós casos), ADE i Ciències Empresarials-Management (2.446 euros), Dret (2.180 euros) i Ciències Polítiques i de l’Administració (2.024 euros).

Màsters i doctorats, un salt més en l’ocupació laboral

Pel que fa als màsters, l’enquesta agrupa les diferents titulacions ofertes per les universitats en àmbits i sub-àmbits. La mitjana de l’ocupació laboral per als titulats de màster per la UPF s’acosta al 90%, tot i que en alguns dels màsters es troba per sobre del 95%, com els de l’àmbit d’enginyeries, sub-àmbit de TIC: els màsters en Sistemes Intel·ligents Interactius i en Sistemes Cognitius i Mèdia Interactius tenen un 97,1% d’ocupació; el de Bioinformàtica per a les Ciències de la Salut, un 95,8%, i el màster en Tecnologies del So i de la Música, un 95,3.

La mitjana de l’ocupació laboral per als titulats de màster per la UPF s’acosta al 90%, tot i que en alguns dels màsters es troba per sobre del 95%.

Destaca també l’ocupació dels titulats del màster en Salut Pública, amb un 96,7% (dins de l’àmbit de salut, sub-àmbit de Medicina) i els del màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (UPF-UOC), amb un 94,8%, dins de l’àmbit d’educació i sub-àmbit de formació de professorat. L’enquesta també ofereix les dades pel que fa a la resta d’indicadors que mesuren la qualitat de la inserció laboral dels diferents màsters de la UPF.

Quant a l'àmbit del doctorat, l’estudi no inclou dades d’ocupació laboral i satisfacció desagregades per universitats, però sí que presenta dades generals d’aquest àmbit a escala de Catalunya: les persones doctorades tenen una inserció laboral de prop del 95%; un 52% fa feines pròpies de doctor; quant al lloc de destí, un 60% treballa en empreses, un 15% en centres i instituts de recerca i un 25% en universitats; un 56% té un contracte fix o indefinit, i un 82% està satisfet amb la formació rebuda.

Dades de l’IDESCAT per valorar l’impacte de la pandèmia

Per completar la informació amb dades més recents, AQU Catalunya ha comptat amb dades registrals de l'IDESCAT a fi de conèixer la diferència en el percentatge d'afiliació a la Seguretat Social de les persones graduades del sistema universitari públic entre març de 2020 i octubre de 2020 per àmbit, i es detecta que la taxa d’afiliació ha disminuït tan sols 2,4 punts percentuals, probablement per l'efecte ERTO (els ERTO no causen baixa en l'afiliació).

Malgrat el context, dues de les principals conclusions a les quals arriba l’enquesta d’inserció laboral 2020 és que la formació universitària garanteix una probabilitat més gran de tenir feina i que aquesta sigui de qualitat, i que les universitats, des de la implantació del Pla Bolonya, han millorat la manera com formen les persones titulades.

L'enquesta inclou un gran nombre d'indicadors referents a la inserció laboral i a la qualitat d'aquesta ocupació de les persones titulades, així com al seu grau de satisfacció amb la formació rebuda a la universitat.

L’enquesta, que va ser resposta en el seu global per 14.849 persones titulades en graus, 9.447 en màsters i 1.945 en doctorats (amb un error mostral del 0,5%),  es va realitzar durant el primer quadrimestre de 2020, per tant, en un moment temporal que no reflecteix els efectes de la crisi causada per la pandèmia. Hi han participat les dotze universitats catalanes, públiques i privades, i ha comptat amb el suport dels respectius consells socials, entre els quals el de la Universitat Pompeu Fabra.

AQU Catalunya, que fa aquesta enquesta cada tres anys des del 2000, presenta enguany els resultats de manera que permet comparar les dades d’una mateixa titulació impartida en diferents universitats (per exemple, podem comparar els resultats del grau en Dret de cadascun dels centres que l’imparteixen). L’estudi inclou un gran nombre d’indicadors referents a la inserció laboral i a la qualitat d’aquesta ocupació, així com del grau de satisfacció amb la formació rebuda a la universitat.