Vés enrere

No ser escollit per primàries penalitza un candidat quan el principal rival sí que ho ha estat

No ser escollit per primàries penalitza un candidat quan el principal rival sí que ho ha estat

Una recerca publicada al British Journal of Political Science, feta per Javier Astudillo i Ignacio Lago, professors del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, posa de manifest que les eleccions primàries són importants per als votants dels partits que no les fan quan el seu rival sí que les fa.

19.03.2020

Imatge inicial

L’aproximació convencional sobre els efectes de les eleccions primàries es basa en recopilar dades sobre eleccions en sistemes presidencialistes (quan sol haver-hi dos candidats) en molts països, separar els candidats escollits per primàries dels escollits d’una altra manera i comparar els resultats electorals d’uns i altres: si els candidats escollits per primàries aconsegueixen millors resultats que els altres, les primàries són positives per als partits; si són els segons els que obtenen millors resultats, les primàries són negatives.

Un estudi elaborat per Javier Astudillo i Ignacio Lago, professor titular i catedràtic, respectivament, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, publicat el 2020 al British Journal of Political Science, afirma que aquesta metodologia no és correcta i proposa una perspectiva diferent i innovadora: “Per estudiar l’efecte de les primàries, no s’ha d’utilitzar una variable dicotòmica (ser elegit a través de primàries o no), sinó que cal utilitzar una variable amb quatre categories: els dos candidats són escollits per primàries, un sí i el altre no, un no i l’altre sí o cap dels dos ha estat escollit amb aquest sistema”, afirmen els autors.

L'efecte de les eleccions primàries no depèn tant del que fa el propi partit, sinó del que fa el principal rival.

Segons els investigadors, membres del Grup de Recerca en Comportament Polític, l’efecte positiu o negatiu de les primàries només es pot observar quan en unes determinades eleccions, un candidat ha estat escollit per primàries i el seu rival no. És a dir, que l’efecte no depèn tant del que fa el propi partit, sinó del que fa el principal rival.

Un altre dels arguments que donen els autors com a correcció de la metodologia tradicional és que, quan l’anàlisi es basa només en dos candidats o partits, hi ha un problema de “graus de llibertat” a l’hora d’escollir entre les opcions disponibles, que provoca que el mecanisme causal que explica l’efecte de les primàries no es pugui conèixer: “Quan hi ha només dos candidats o partits, els vots que obté el partit A son x% i els que aconsegueix l’altre són 100-x. Si A obté més vots que B, no podem saber si es premia l’ús de primàries, si es castiga que no es facin o les dues coses alhora”, afirmen. Per resoldre aquest problema, consideren que cal tenir en compte eleccions en les quals es presenten més de dos partits per augmentar els graus de llibertat dels electors, i d’aquesta manera, poder determinar si es premia l’ús de primàries o es castiga no fer-ho.

Anàlisi de gairebé 300 eleccions regionals a Alemanya, Canadà i Espanya

Per tal de recollir i posar a prova aquest enfocament innovador, la recerca es va centrar en els principals partits nacionals a Alemanya (Unió Demòcrata Cristiana, CDU, i Partit Socialdemòcrata d’Alemanya , SPD) ; el Canadà (Partit Liberal, LP, Nou Parit Democràtic, NDP i Partit Conservador del Canadà, CPC), i Espanya (PP i PSOE) en 296 eleccions regionals celebrades entre els anys 1990 i 2017. Es tracta de tres països amb sistemes parlamentaris, multipartidisme (amb més d’un grau de llibertat a l’hora d’escollir) i una forta descentralització. Es van analitzar 553 casos (partits que competeixen en eleccions), i al voltant d’un 30% van utilitzar primàries (sobretot al Canadà).

L’anàlisi explica la diferència en els resultats electorals dels partits entre dues eleccions consecutives, i té en compte tant l’aproximació tradicional com la que defensen els autors. Així, segons l’enfocament tradicional, basada en una variable dicotòmica (primàries sí o no), l’estudi conclou que les primàries no tenen un efecte electoral clar, amb una diferència que no és estadísticament significativa.

“En igualtat de condicions, els candidats seleccionats en primàries no són més forts que els seleccionats per altres procediments”.

En canvi, quan se segueix la metodologia dels autors, si un partit escull el seu candidat a través de primàries i el seu rival no, els resultats electorals del primer (un avenç de 0,15 punts) no són estadísticament diferents del que passa quan cap dels dos partits escull el seu candidat a través de primàries (un retrocés de 0,71 punts). Per al contrari, els partits que no utilitzen primàries i s’enfronten a un partit que sí que ho fa, aconsegueixen resultats notòriament pitjors (-3,3 punts) que els parits que no utilitzen primàries i el seu rival tampoc. El cas que els dos partits utilitzin primàries, els autors afirmen que passa molt pocs cops i no el consideren fiable.

Segons Javier Astudillo i Nacho Lago, “en igualtat de condicions, els candidats seleccionats en primàries no són més forts que els seleccionats per altres procediments”. No obstant això, “existeix l’evidència que hi ha una penalització per als partits que no seleccionen candidats per primàries quan el seu principal rival sí que ho fa”. Aquest fet  s’accentua quan les primàries no són divisives i quan se celebren temporalment més a prop de les eleccions.

Menys satisfacció amb els candidats que no han estat seleccionats per primàries

Una altre resultat que reforça la tesi dels autors el van obtenir amb la recopilació da dades de 62 enquestes preelectorals en eleccions regionals a Alemanya i Espanya fetes pel Mannheimer Forschungsgruppe Wahlen i el Centro de Investigaciones  Sociológicas, respectivament, en les quals es demana als enquestats que valorin els candidats dels dos principals partits.

La comparació se centra en els candidats que en les eleccions sobre les quals es pregunta han estat escollits per primàries, però no en les eleccions anteriors, en front dels candidats que no han estat escollits a través de primàries en cap dels dos casos. Els candidats que ara han estat escollits a través de primàries, però abans no, són més ben valorats  (0,18 punts més), mentre que els que no han estat escollits per primàries ni en el passat ni en el present obtenen una valoració pitjor (-0,183 punts). “Les primàries no són necessàriament un actiu electoral. Són importants sobreot pels votants dels partits que no les fan quan el seu rival sí que les porta a terme”, conclouen els autors.

Treball de referència: Javier Astudillo, Ignacio Lago (febrer 2020). “Primaries Through the Looking Glass: The Electoral Effects of Opening the Selection of Top Candidates”. British Journal of Political Science.  
https://doi.rg/10.1017/S0007123419000632

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit