Vés enrere La UPF participa en la primera Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona

La UPF participa en la primera Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona

La Biennal és un nou esdeveniment que tindrà lloc a Barcelona entre el 7 i l’11 de febrer amb l'objectiu de facilitar la difusió del coneixement científic que es genera a la ciutat i estrènyer el seu vincle amb la societat.

28.01.2019

 

La UPF participa en la 1a edició de la 'Biennal Ciutat i Ciència', organitzada per l'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), amb l'objectiu de facilitar la difusió del coneixement científic que es genera a la ciutat i estrènyer el seu vincle amb la societat.

La Biennal és un nou esdeveniment que tindrà lloc a Barcelona entre el 7 i l’11 de febrer i que es desdoblarà en més de 70 espais. Consistirà en activitats gratuïtes, adreçades a tots els públics i amb presència a tots els districtes de la ciutat.

Un programa teixit conjuntament amb 118 entitats, una mirada àmplia sobre el coneixement científic i la implicació ciutadana, que pretén donar algunes respostes a les moltes preguntes i incerteses que existeixen en aquest àmbit.

La Biennal compta amb la col·laboració d’acadèmics, investigadors, educadors i científics de la ciutat, amb l’objectiu de reflexionar de manera oberta amb tothom que s’hi vulgui acostar. Un comitè de set investigadors, entre ells Ricard Solé, professor d’investigació ICREA a la UPF i investigador principal en sistemes complexos a l’IBE, ha dissenyat un ampli programa d'activitats amb formats molt diversos: conferències, debats, jornades, jornades de portes obertes, hackatons, arts escèniques, música, cinema, tallers...

A la primera Biennal de Ciència de Barcelona, investigadors i investigadores de la UPF participaran en les següents activitats:

FRANKENSTEIN 2.0

El divendres 8 de febrer a les 22:00h tindrà lloc la conferencia “Frankenstein 2.0”, a càrrec de Ricard Solé a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

El somni de manipular o fins i tot de crear vida a partir de la matèria inanimada es reescriu avui des de la biologia sintètica, la vida artificial i la medicina regenerativa. Quines són les limitacions d’aquestes disciplines? Què hem après sobre la vida i la mort? La conferència plantejarà el tema de com va influir la ciència de l’època en la construcció del relat de Mary Shelley, amb la mirada posada també en el futur. Els assistents podran visitar la Reial Acadèmia de Medicina abans de la xerrada (de 19 a 22:00 h hi ha visites cada 30 minuts, cal cita prèvia), en el marc de la Nit de les Acadèmies Científiques

LA LÍNIA BLAVA;  FINS ON ARRIBARÀ LA LÍNIA DEL MAR A BARCELONA?

Ricard Solé també participarà al taller "La línia blava;  fins on arribarà la línia del mar a Barcelona?” el diumenge 10 de febrer d’11 a 14:00h a La Fàbrica del Sol. Amb l’escalfament global, el nostre planeta afrontarà canvis i reptes enormes. Per què puja el nivell del mar? Quin impacte té aquest augment sobre la biodiversitat marina? Com afectarà la pèrdua de gel de Groenlàndia al nostre litoral? Ens hi adaptarem? De quina manera? Amb les dades i previsions dels científics, actualment podem saber com pot canviar la línia costanera al llarg del segle XXI. Ho entendrem encara millor marcant a l’exterior (a la platja i al passeig Marítim) la línia blava que ens permetrà imaginar com serà aquest augment del nivell del mar. A l’activitat també hi participarà Jordi Salat i Umbert i Big Van Ciencia.

LA AMENAZA DE ANDRÓMEDA

El mateix diumenge 10 de febrer a les 19.25 h hi haurà un col·loqui i visualització de la pel·lícula La amenaza de Andrómedaal Cinema Phenomena. El preu serà de 3 € i la pel·lícula en VO subtitulada en castellà.

Un organisme de naturalesa desconeguda cau sobre un petit poble de Nou Mèxic, i es produeix un brot epidèmic que gairebé aniquila la població. Un grup de científics hi van per esbrinar quin és i d’on ve aquest patogen tan letal. Basada en la novel·la de Michael Crichton, la pel·lícula  de Robert Wise, ens ofereix una gran oportunitat de plantejar qüestions encara obertes i de gran actualitat. Quin és l’origen dels virus? Podria una gran pandèmia com la grip del 2018 tornar-se a produir? Es pot crear un virus sintètic? Podríem utilitzar els virus com a aliats en la lluita contra malalties? La recerca actual ofereix respostes, però també genera noves qüestions d’enorme importància per al nostre futur. Hi haurà un col·loqui previ, amb experts com Santiago Elena i Maria Lluch i moderat pel Ricard Solé.

PODEM VIURE MÉS I MILLOR?

El diàleg “Podem viure més i millor? Desafiaments i reptes en la ciència de l’envelliment” es durà a terme el 10 de febrer entre les 11:00 - 12:15 a La Pedrera. És possible aprofitar el coneixement que tenim sobre els processos d’envelliment per viure més i millor? Pot contribuir a curar malalties, aquest coneixement? Aquest diàleg entre María Blasco i Pura Muñoz-Cánoves, expertes reconegudes internacionalment en el camp de la ciència de l’envelliment i la medicina regenerativa, ens oferirà l’oportunitat d’entendre com envelleixen les cèl·lules del nostre cos. Serà moderat per Cristina Sáez i ens permetrà conèixer els últims avenços en les seves línies d’investigació i assistir al debat sobre quins són els reptes actuals als quals la ciència vol fer front per poder entendre i combatre l’envelliment.

SAFARI DE CIÈNCIA

El projecte Mosquito Alert, participarà al Safari de Ciència, el diumenge 10 de febrer d’11 a 15:00 h. La ciutat és un espai de convivència, però també pot ser un espai de recerca participativa, lúdica i festiva. Us proposem una caminada amb aturades en diversos indrets del recorregut, incloent-hi la platja i el riu Besòs. Recollirem dades sobre el nostre entorn de forma col·lectiva, amb l’orientació i els recursos de diversos projectes de ciència ciutadana combinats amb una proposta conjunta de l’Ateneu Popular de Nou Barris i La Central del Circ.

Hi haurà activitats per a tots els gustos: diagnosi de la qualitat ambiental, estudi d’espècies al·lergèniques, avaluació de la presència de microplàstic a les platges, resiliència de la ciutat davant riscos naturals… Un safari ple d’accions participatives que ens ajudaran a conèixer millor la ciutat i el seu entorn.

EXPLICAR LA CIÈNCIA

La comunicación científica ha afrontado tradicionalmente el reto de hacer llegar el conocimiento a un público más amplio. ¿De qué manera nuevos canales y lenguajes que han emergido en los entornos digitales pueden ayudarnos a superar estas limitaciones? 

Plantearemos este tema en dos mesas redondas el 11 de febrero de 17:00 a 21:00 en la Biblioteca Jaume Fuster: “Hacer y explicar la ciencia” y “Nuevos lenguajes para nuevos públicos”. Dos debates complementarios para reflexionar sobre las limitaciones de la comunicación científica tradicional, entender los nuevos canales de divulgación y su capacidad de llegar a nuevas audiencias, e imaginar cómo se puede explicar la ciencia a la ciudadanía de manera atractiva y comprensible. En la primera mesa participarán Martí Casadesús, Pura Muñoz-Cánoves y Michele Catanzaro y será moderada por Milagros Pérez Oliva y en la segunda José Luis CrespoJosé Priego Rocío Vidal, moderada per Elena Freixa.

VIQUIMARATÓ DEL DIA DE LA DONA I LA NENA A LA CIÈNCIA 

Viquidones UPF i Amical Wikimedia organitzen la Viquimarató del dia de la Dona i la Nena a la Ciència #VIQUIDONES ORLANDAI l’11 de febrer de 19:00 a 21:00h al Centre Cívic Casa Orlandai. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, que se celebra l’11 de febrer, s’ha organitzat una jornada destinada a millorar la presència a la Viquipèdia de científiques i investigadores. Durant la trobada es farà una petita introducció a la Viquipèdia, en la qual veurem algunes eines de la plataforma que faciliten la feina dels editors i les editores. No cal saber editar la Viquipèdia, se n’explicaran les bases a la sessió. Cal dur un portàtil i les places són limitades, cal inscripció prèvia.

INTEL·LIGÈNCIA COL·LECTIVA

L'11 de febrer de 18:00 a 19:30 a l’Espai Francesca Bonnemaison tindrà lloc el Diàleg Intel·ligència col·lectiva. Les formigues, els tèrmits i fins i tot alguns tipus de fongs posseeixen una intel·ligència col·lectiva fruit d’un gran nombre d’interaccions entre diferents individus i amb el seu entorn. Són sistemes que poden resoldre problemes complexos, com ara trobar la sortida d’un laberint o establir la millor xarxa de carreteres per unir diverses ciutats sobre un mapa. 

A diferència d’un enginyer, cap d’aquests individus té el coneixement necessari per resoldre aquests problemes. Com ho fan, doncs? Podem aprendre noves maneres de resoldre problemes imitant la natura? Quines diferències hi ha entre els seus cervells líquids i els nostres? En aquest diàleg entre Audrey Dussutour i Sergi Valverde, moderat per Ricard Solé, resoldrem algunes d’aquestes preguntes.

SÈRIE HARMÒNICA

Aquest cicle de diàlegs entre artistes, científiques, tecnòlogues i pensadores de la ciutat vol donar a conèixer alguns creadors i les seves propostes artístiques, tot reflexionant col·lectivament sobre les grans preguntes actuals, en definitiva, sobre la nostra manera de ser i estar en el món.

La segona sessió del cicle serà el 18 de febrer entre les 18:30 i les 20:30 al Centre Cívic Vil·la Urània i intervindran Andy Gracie, Carme Jordi, Roc Parés i Pau Alsina. Es faran preguntes de llarg abast que captiven la nostra imaginació. En quin lloc del cervell podem trobar la genialitat del creador? Què ens permeten saber-ne les neurociències? Com ens relacionem amb l’entorn? Neurociència, robòtica, biotecnologies, ecologia o astrobiologia seran marcs disciplinaris des dels quals ens indisciplinarem en aquest diàleg creuat entre art i ciència.

EL CERVELL IL·LUSIONISTA

De manera totalment empírica, el món de la màgia ha acumulat una saviesa pròpia i ha après a interferir en els mecanismes de funcionament del cervell dels espectadors per tal d’aconseguir els seus efectes meravellosos.

En la conferència El cervell il·lusionista, el 19 de febrer a les 19:00 h a l’Escenari Joan Brossa, Jordi Camí mostrarà com funciona el nostre cervell i quines estratègies empra, fent atenció als aspectes de la neurociència que hi ha darrere la màgia. Amb exemples pràctics, propis de la vida quotidiana, entendrem com es poden interferir o manipular els nostres sentits i les nostres memòries. Cal reserva prèvia a: [email protected] Tel. 93 315 15 96.

SEGREGACIÓ URBANA: MODEL DE SCHELLING

La segregació racial o econòmica dels barris és un dels fenòmens més comuns de la dinàmica social de les ciutats i que ha produït històricament més problemes. Quin origen té? És conseqüència de decisions polítiques o té una arrel més fonda, associada al comportament humà? El model de Schelling permet entendre l’origen de la segregació espacial en una ciutat o un territori basant-se en regles locals molt simples. Després d’estudiar el problema històric de la segregació per barris, reflexionarem sobre els mecanismes amplificadors dels sistemes socials, sovint no gaire diferents d’altres sistemes físics ben coneguts. Entre altres eines, emprarem un model de simulació interactiu desenvolupat per Sergi Valverde, del Laboratori d’Evolució de la Tecnologia de l’IBE (UPF-CSIC). El taller tindrà lloc el 26 de febrer a les 18:30 h al Centre Cívic Vil·la Urània i el durà a terme Blai Vidiella.

Més informació a la pàgina web de la Biennal

Descarregueu el programa complet aquí.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact