Back

El 70% dels homes del Magreb descendeix d'un avantpassat comú que va viure fa tan sols 2.500 anys

El 70% dels homes del Magreb descendeix d'un avantpassat comú que va viure fa tan sols 2.500 anys

Són els resultats d'un estudi publicat a la revista Scientific Reports i que es basa en les mostres de més de 200 homes de l'Àfrica del Nord, l’Orient Mitjà i la península Ibèrica. La recerca aporta nous coneixements sobre els processos històrics i demogràfics ocorreguts en el passat a l'Àfrica del Nord gràcies a l'anàlisi de la variant E-M183 del cromosoma YAquesta variant també s'ha trobat en mòmies guanxes, un fet que assenyala el nord d'Àfrica com la regió d'origen més probable dels aborígens canaris.

01.12.2017

 

Distribució dels subgrups d’E-M183 a les zones d’Àfrica del Nord, l’Orient Mitjà i la península Ibèrica - UPFEl 70% dels homes magrebins comparteix el mateix avantpassat, una mena de rebesavi que va viure fa uns 2.500 anys. Així ho demostra un estudi portat a terme per investigadors de la UPF i de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del CSIC i la UPF, basat en les dades genètiques de més de 200 voluntaris de l'Àfrica del Nord, l’Orient Mitjà i la Península Ibèrica.

El cromosoma Y resulta molt útil per estudiar els processos històrics i demogràfics del passat, atès que, en ser el responsable de determinar la masculinitat, es transmet únicament de pares a fills de sexe masculí. Amb l'objectiu de fer llum sobre la història de la població de l'Àfrica del Nord, un equip investigador liderat per Francesc Calafell i David Comas ha analitzat la variant E-M183 del cromosoma Y. Es tracta del llinatge patern més freqüent de la regió, i està present en el 75% dels homes del Magreb.

Després d'obtenir la seqüència completa del cromosoma Y de voluntaris nord-africans portadors de la variant E-M183, els científics han determinat l'antiguitat del llinatge en 2.500 anys. "La datació d'aquesta variant ha estat controvertida per a la comunitat científica, ja que recerques anteriors suggerien un origen en temps del Neolític, fa 4.500 anys, o fins i tot en el Paleolític, més de 12.000 anys enrere", comenta Francesc Calafell, professor de la UPF i cap del grup de recerca en Genòmica de la Individualitat de l'IBE. "Aquesta data indica un origen extremadament recent, sobretot si tenim en compte la gran quantitat de persones que comparteixen el llinatge."

Un escenari genètic molt complex

A causa de les successives migracions que ha presenciat, i influenciada també per la diversitat cultural, l’Àfrica del Nord presenta una gran varietat genètica. Al llarg de la història, la regió ha estat poblada per diferents grups, que inclouen fenicis, romans, vàndals i bizantins. A més, hi conviuen dos pobles diferents, definits per la llengua que parlen: els àrabs i els berbers.

La història evolutiva dels cromosomes Y humans sembla haver ocorregut en ràfegues, amb augments en la freqüència de certes variants arran de canvis culturals o innovacions tecnològiques. "Les nostres estimacions per a l'origen de la variant E-M183 coincideixen amb el final de la tercera guerra púnica, l'any 146 a.C., quan Cartago (l'actual Tunísia) va ser derrotada i destruïda, fet que va marcar el començament de l'hegemonia romana del Mediterrani", declara Neus Solé, autora principal de l'estudi publicat recentment a la revista Scientific Reports. "Aproximadament 2.000 anys enrere, l’Àfrica del Nord era una de les províncies romanes més riques i E-M183 possiblement va experimentar-ne el creixement demogràfic resultant."

Mummified human foot from Hoya Brunco, La Guancha, Tenerife  - Wolfgang Sauber

La variant E-M183, també present a les Canàries

A més de la seva elevada freqüència al Magreb, la variant E-M183 ha estat trobada a les mòmies guanxes, cosa que assenyala el nord d'Àfrica com l'origen més probable de la població aborigen de les Illes Canàries. Aquestes dades, sumades al fet que els individus aborígens més antics han estat datats en 2.200 anys enrere, recolzen la hipòtesi de l’aparició local d'E-M183 al nord-oest africà.

"Les dades i les taxes de mutació que hem utilitzat ens indiquen que la variant E-M183 va sorgir fa uns 2.500 anys al Magreb", conclou Calafell. I, hi afegeix, "una aparició tan recent de la variant al nord-oest d'Àfrica encaixa amb els patrons observats a la resta del genoma, que revelen un important procés de mescla del Pròxim Orient".

 

Article de referència: Neus Solé-Morata, Carla García-Fernández, Vadim Urasin, Asmahan Bekada,Karima Fadhlaoui-Zid, Pierre Zalloua, David Comas, Francesc Calafell. Whole Y-chromosome sequences reveal an extremely recent origin of the most common North African paternal lineage E-M183 (M81). Scientific Reports, Novembre 2017. DOI:10.1038/s41598-017-16271-y

 

Imatge superior: Mummified human foot from Hoya Brunco, La Guancha, Tenerife  - Wolfgang Sauber

Figura cedida pels autors: Distribució dels subgrups d’E-M183 a les zones d’Àfrica del Nord, l’Orient Mitjà i la península Ibèrica. 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: