Vés enrere

Reflexions sobre els efectes de la llengua estrangera en la presa de decisions

Reflexions sobre els efectes de la llengua estrangera en la presa de decisions

Un article publicat el 3 de setembre a  Trends in Cognitive Sciences per Albert Costa (ICREA) i Alice Foucart, ambdós investigadors del Centre de Cognició i Cervell, conjuntament amb psicòlegs de la Universitat de Chicago (EUA).

09.09.2016

La recerca en la presa de decisions sovint es fixa en el context de la situació, els guanys o les pèrdues que implica allò que decidim fer, més que en la llengua la qual esdevé merament  instrumental, un suport a través del qual flueix la informació. Avui dia, aquest enfocament s’ha revertit atès que els psicòlegs han començat a entendre la importància de la llengua en relació amb el pensament racional.

Tot i que semblaria que les eleccions que prenem haurien de ser independents de la llengua, diversos estudis apunten a que l’ús d’un idioma estranger influeix en l’elecció d’una determinada opció. Un article publicat el 3 de setembre a Trends in Cognitive Sciences reflexiona al voltant de l’impacte de l’ús d’una llengua estrangera enfront de la percepció del risc, la inferència i la moral,  i inclou una possible explicació sobre les causes, com ara la disminució de l’emoció, la distància psicològica i l’augment del temps de deliberació, aspectes que apareixen quan s’utilitza una llengua que no és la materna. És un treball d’Albert Costa, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i Alice Foucart, ambdós membres del Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la UPF, fet amb psicòlegs de la Universitat de Chicago (EUA).

Idioma estranger i percepció del risc

L'ús d'un idioma estranger afecta a com les persones perceben i actuen en situacions de risc. Els resultats obtinguts dels estudis duts a terme fins ara suggereixen que els riscos semblen més petits en un idioma estranger. Per exemple, quan les persones consideren els perills potencials d’activitats com ara 'viatjar en avió" o d’aspectes relacionats amb la "biotecnologia", els individus perceben els riscos associats a aquests factors com a menors i els beneficis més grans, quan s'utilitza un idioma estranger. Aquesta reducció en la percepció del risc també es fa palesa en les transaccions monetàries.

En psicologia, en el paradigma conegut com a “malaltia asiàtica”, les persones tendeixen a ser més valentes quan es parla en termes de pèrdues (moriran X persones) i senten aversió al risc quan es parla en termes de guanys (se salvaran Y persones). Aquesta asimetria es redueix quan es fa servir un idioma estranger. La diferent percepció al risc es troba també en altres contextos i, en conjunt “això suggereix que els riscos en una llengua estrangera són avaluats de manera diferent per les persones i amb més consistència amb les seves decisions”, han afirmat Costa i Foucart, coautors de l’article.

Bé comú versus norma moral

Potser els efectes més sorprenents del llenguatge s'han trobat en el domini de la moral, altre aspecte rellevant que els autors de l’article publicat a Trends in Cognitive Sciences tracten. Costa i Foucart constaten el fet que les persones, quan utilitzen una llengua estrangera,  són menys sensibles a la intenció i més sensibles als resultats, la qual entra de ple a considerar qüestions de caire ètic i moral.  Hi ha proves sòlides que demostren que els individus són més propensos a donar suport a comportaments utilitaristes en un idioma estranger. En estudis previs s’ha pogut comprovar que les persones que utilitzen un idioma estranger estan el doble de vegades més disposats a sacrificar una vida per salvar-ne cinc, en comparació amb aquells que utilitzen la seva llengua materna.

Aquest efecte es repeteix de manera  independent en diversos idiomes: anglès, castellà, alemany, italià i suggereix que, davant de prohibicions de caire deontològic, com ara “prohibit fer mal”, el conflicte amb el valor utilitari de promoure el bé comú, fa que l'ús d'una llengua estrangera faci decantar la balança cap al bé de la majoria en comparació amb les normes morals, “la qual cosa és consistent amb el fet observat segons el qual les persones que utilitzen un idioma estranger són menys propenses a condemnar violacions de tabús morals o socials”,  afirmen els autors.

Per entendre millor l'efecte de l’ús d’una llengua estrangera en el comportament dels éssers humans, seria important examinar sistemàticament els efectes de tenir diversos orígens lingüístics, les competències i el paper que exerceix la cultura com a factors que, en opinió dels autors, podrien intervenir en la  moderació dels efectes de la llengua estrangera en la presa de decisions. Això apunta cap a una nova línia de recerca futura: estudiar les contribucions relatives d'aquests diversos mecanismes per comprendre millor tant el comportament de les persones quan utilitzen un idioma estranger com, en general, per ser conscients de l’efecte de les llengües que utilitzem en les eleccions que fem.

Treball de referència: 

Sayuri Hayakawa, Albert Costa, Alice Foucart, Boaz Keysar (2016), “Using a Foreign Language Changes Our Choices”, Trends in Cognitive Sciences, 3 de setembre, http://dx.doi.org/10.1016/j.tics.2016.08.004.

Categories: