Començo a col·laborar amb la Pompeu Fabra el curs 2016/17. Prèviament he impartit classes com a professor associat a la UdG i a la UB.

Sempre havies volgut dedicar-te a la vida acadèmica?

De fet, no m’ho havia plantejat mai! Com a estudiant de ciències polítiques sempre em va motivar més “l’acció” que no la docència. Després d’un Erasmus a Belfast (Irlanda del Nord), vaig aconseguir una plaça al departament de desenvolupament local de l’ajuntament d’Edimburg (Escòcia), on hi vaig passar dos anys. Després vaig tornar a casa per dedicar-me un temps a la política local, des de l’Ajuntament de Pals i el Consell Comarcal del Baix Empordà. Introduir-me a la comunitat docent, a través de la figura del professor associat, ha estat un descobriment molt agradable per a mi, cada dia m’agrada més!

Amb quines altres activitats professionals combines la docència?

Actualment combino la docència amb la consultoria per a administracions i organitzacions públiques. De les diverses tasques que faig, la que més em motiva és el disseny i avaluació de polítiques públiques per als ajuntaments.

Quins temes de gestió pública t’interessen més i per què?

M’interessa especialment l’anàlisi de les polítiques publiques, per ser un bon terreny d’intersecció entre l’àmbit de la política i l’àmbit de la gestió. He participat en recerques al voltant de la innovació i les bones pràctiques als municipis catalans a través de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals.

Explica per què la teva assignatura és important.

La ciència de l’administració pot semblar d’entrada menys atractiva que la ciència de la política, i sovint se l’ha subordinat com a “mera executora” de directrius polítiques. Per contra, opino que la ciència de l’administració té un dinamisme i potencial molt grans, i els canvis polítics profunds no podran ser si no s’acompanyen també de canvis administratius i de gestió. 

Com definiries el teu estil docent?

Ensenyo tal com sóc: obert, apassionat, a vegades tossut..! Penso que la meva aportació principal ve de l’experiència en l’àmbit de la gestió política i administrativa en diversos governs locals.

De tot el que expliques a classe, què és el més  útil del que ensenyes?

La omnipresència de la política i les polítiques en el nostre dia-a-dia; la interessantíssima relació entre funcionaris i polítics, entre institucions i ciutadania; i la necessitat que tenen les administracions públiques d’adaptar-se al món i a la so

cietat de la qual formen part.

Com veus la inserció laboral dels alumnes de polítiques?

Crec que en els darrers anys els politòlegs hem anat perdent complexos. La professió s’ha revaloritzat, en part perquè el panorama polític canviant ha portat molts politòlegs als platós de televisió, però també percebo una diversificació de les sortides professionals (tercer sector, consultoria, divulgació, etc.). Acostumo a explicar als meus alumnes que aquesta és una professió amb moltes possibilitats: jo mateix he estat funcionari, polític, consultor i docent!

Un missatge final que vulguis compartir amb els estudiants.

Que hi posin passió, molta passió. La nostra és una feina encaminada a la transformació social, cal entusiasme (i certa dosi de paciència també!). M’agraden uns versos de Miquel Martí i Pol que diuen que “qualsevol somni pot assolir densitat d’esperança”.