A | BCD | E F | G | H | I | J | K | L | MNOP | QRSTUV | W | X | Y | Z

 

A

  • Acte administratiu: Decisió que afecta o pot afectar als drets, deures i interessos de particulars o entitats públiques o semipúbliques.

  • Administració de personal: Implementar els programes d'acció i els instruments definits al nivell de gestió de personal.

  • Administració electrònica: Model d’administració pública basat en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), combinat amb els canvis organitzatius i jurídics necessaris, amb l'objectiu de millorar l'eficiència interna, les relacions interadministratives i les relacions de l'administració amb les persones, les empreses i les organitzacions.

  • Administracions Públiques: (També es denomina Govern o Estat) és el conjunt de les administracions central, regional i local, així com les administracions de la Seguretat Social, quedant excloses les entitats de titularitat pública que duguin a terme operacions comercials, com les empreses públiques.

  • Anàlisi cost-benefici: Metodologia que busca identificar la relació entre els avantatges de l'aplicació d'una política que fa al cost que implica, abans de prendre la decisió de promulgar.

  • Avaluació ex-post: Metodologia que permet avaluar l'efectivitat d'una regulació una vegada que està en vigència. Aquesta avaluació inclou les incidències directes i indirectes i les conseqüències no anticipades.

 

B

  • Brainstorming: Eina de treball en equip per a generar idees de manera lliure durant un curt període de temps.

  • Back officeÀrea on l’administració no actua directament amb el ciutadà sinó que realitza tasques dedicades a la pròpia execució d’aquesta com la gestió de personal.

 

C

  • Capital humà: Són tots aquells coneixements i qualificacions que han adquirit els treballadors a través de la formació, l'educació i l'experiència. Alguns autors l'inclouen en la tecnologia.

  • Carta de serveis: Document d’accés públic a través del qual l’Administració Pública informa a la ciutadania sobre els compromisos respecte els serveis públics que presta.

  • Catàleg de competències: Diccionari on es recullen totes les competències considerades essencials per complir amb els objectius de l’organització, amb el títol i la definició, els diferents nivells de desenvolupament de cadascuna d’elles i els indicadors de comportament professional observable.

  • Codi de bones pràctiques: Document que recull les maneres de fer d’una organització que es consideren exemplars per tal de posar-les en disposició del conjunt de l’organització i replicar-les.

  • Codi de conducta d’alts càrrecs i personal directiu: Principis ètics i regles de conducta pels quals s’han de regir els alts càrrecs i el personal directiu de l’Administració i de les entitats del seu Sector Públic.

  • Consum públic: És el conjunt de despeses públiques corrents destinats a l'adquisició de béns i serveis de consum o que constitueixin transferències per compte de renda.

  • Contractació pública:La contractació pública o compres i contractacions estatals fan referència a totes aquelles compres de béns, obres i serveis que són realitzades pels Governs o les empreses públiques.

  • Contribucions socials: Són els pagaments que realitzen ciutadans i organitzacions a la seguretat social per tal d'accedir a beneficis, com ara la jubilació.

  • Competències estratègiques o corporatives: caracterísitiques que deriven de la missió, la visió i l’estratègia d’una organització. Cal socialitzar-hi tots els treballadors. Ex: Compromís amb el servei al ciutadà, aprenentatge permanent i innovació…

  • Competències qualitatives: Actituds que han de distingir els membres d’una determinada organització. Comportaments que es consoliden en el procés de socialització desenvolupat al llarg del cicle vital de l’individu. Són difícils de modificar. Ex. autocontrol, manera de relacionar-se amb els companys, lideratge…

  • Competències tècniques: Aptituds i coneixements tècnics necessaris per al desenvolupament de les missions i funcions associades amb els diferents llocs de treball de l’organització.

  • Compres públiques electròniques governamentals: EGP, per les sigles en anglès e-Government Procurement, es refereix a la utilització de tecnologies de la informació (per exemple, Internet) per part dels governs per mantenir la comunicació i relacions de contractació pública amb proveïdors i contractistes.

 

D

  • Desacoplament o decoupling: Resposta de l’organització a l’isomorfisme institucional quan aquest entra en conflicte amb uns requisits mínims d’eficàcia i eficiència o bé quan el conflicte es produeix per l’existència de diversos contextos de referència (diversos marcs institucionals que no s’ajusten entre sí). Es concreta en un desajust entre les institucions formals i el funcionament efectiu de l’organització, i en la desvinculació de les estructures formals entres sí i en vers les activitats desenvolupades habitualment.

  • Desenvolupament tecnològic: Activitat tècnica de naturalesa no rutinària, dedicada a traslladar els productes i processos resultants de la investigació (bàsica o aplicada) a l'activitat normal de l'empresa. El desenvolupament tecnològic introdueix, per tant, nous productes en els mercats per a la seva explotació comercial i nous processos de fabricació en els sistemes de producció.

  • Desconcentració: Delegar l’exercici de la competència en òrgans del mateix ens.

  • Descentralització: Transferir la titularitat de la competència en un altre ens.

  • Despeses corrents: Són aquelles despeses que cobreixen el funcionament d'un Govern i els seus programes, com els salaris públics, subsidis socials o el pagament dels interessos del deute.

  • Despesa pública: Són els compromisos de pagament que té un Govern, els quals es divideixen en despeses corrents i inversions.

  • Despesa social: És part de la despesa pública destinada al finançament de serveis socials bàsics per als individus. Segons la classificació proposada per les Nacions Unides, són les despeses en educació, sanitat, seguretat social, habitatge, esports i altres de similars característiques.

 

E

  • Eficiència: Propietat per la qual la societat aprofita de la millor manera possible els seus recursos escassos. Implica la generació de més valor amb idèntic ús de recursos, o la generació d'idèntic valor amb menor ús de recursos.

  • Elasticitat: Mesura el grau de resposta d'una variable als canvis d'una altra. Així l'elasticitat preu de la demanda mesura les variacions percentuals de la quantitat demandada davant un canvi percentual en el preu de la mercaderia demandada. L'elasticitat d'oferta registra els canvis percentuals de la quantitat oferta d'una mercaderia davant d'una variació percentual dels preus.

  • Empreses públiques: Són entitats jurídiques que produeixen béns o serveis per al mercat i que són controlades per unitats governamentals o pertanyen a elles.

  • Escletxa digital: Separació entre les persones o comunitats que utilitzen Tecnologies de la Informació i Comunicació com una part rutinària de la seva vida diària i aquelles que no tenen accés a les mateixes i encara que el tinguessin no sabrien com utilitzar-les.

  • Estructura adminsitrativa: l’esquema formal que representa les relacions de decisió, comunicació i treball a través de les quals s’articulen un conjunt de persones, unitats, recursos materials i funcions, orientats a la consecució d’uns objectius.

  • Externalització: Contractació externa de la gestió de la totalitat, o d’alguna de les fases, de la prestació del servei públic (producció). L’Administració pública manté la responsabilitat sobre el servei públic i el control de la qualitat del mateix.  

 

F

  • Fallada de mercat: Situació en la qual el mercat per si sol no assigna eficientment els recursos.

  • Força laboral: Es refereix a totes les persones en edat de treballar que ofereixen la seva mà d'obra per a la producció de béns o serveis. Comprèn a totes les persones que reuneixen els requisits per ser incloses entre els empleats o els aturats.

  • Front office: Àrea/oficina principal on els usuaris tenen la primera trobada amb el personal de l’administració d’una organització interactuant l’administració directament amb el ciutadà.

 

G

  • Gestió de la innovació: Forma com una organització aconsegueix i aprofita els seus actius intangibles i competències tecnològiques per tal de fomentar i executar les activitats de investigació i desenvolupament.

  • Gestió de la qualitat: Activitats coordinades per dirigir i controlar una organització en relació a la qualitat.

  • Gestió del personal: Definir els programes d'acció i els instruments per assolir els objectius estratègics establerts a la política de personal.

  • Govern digital: Es refereix a l'ús de tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en el marc de les estratègies de modernització per crear valor públic. Es recolza en l'ecosistema digital del Govern que inclou: actors de Govern, organitzacions no governamentals, empreses, associacions de ciutadans i invididuos que donen suport a la producció i accés a dades, serveis i continguts a través d'interaccions amb el Govern.

  • Govern obert: Comprèn la transparència de les accions de Govern, l'accessibilitat als serveis i a la informació i la capacitat de resposta dels governs a noves idees, demandes i necessitats. Un Govern és obert quan és transparent, ret comptes, opera amb integritat, i d'aquesta manera -a través d'instruments de política i pràctiques que condueixen a processos de canvi i innovació- té major probabilitat de liderar cap a millors serveis i polítiques, més confiança , benestar social i qualitat de la democràcia.

  • Governança regulatòria: És l'instrument del Govern per establir les normes a seguir per ciutadans i empreses i supervisar els impactes d'aquestes normes, el que permet mesurar la qualitat de les mateixes.

 

I

  • Indicador: Unitat de mesura que permet realitzar el seguiment i l’avaluació periòdica de les variables clau d’una organització mitjançant la seva comparació amb referents interns i externs, així com la seva pròpia evolució temporal.

  • Índex de desenvolupament humà (IDH): És l'índex compost que mesura la mitjana nacional de tres dimensions bàsiques del desenvolupament humà: l'esperança de vida en néixer, el nivell educatiu (en què la taxa d'alfabetització d'adults pesa dos terços) i el nivell de vida (mesurat per la renda per càpita a paritat de poder adquisitiu).

  • Índex de Gini: Mesura el grau de la distribució de la renda (o del consum) entre els individus d'un país respecte a una distribució amb perfecta igualtat. És un índex que mesura la concentració de la renda. El seu valor pot estar entre zero i un. Com més proper a un sigui l'índex Gini, més gran serà la concentració de la riquesa; com més proper a zero, més equitativa és la distribució de la renda en aquest país. El valor 0 representa la igualtat perfecta i l'1, la desigualtat total.

  • Ingressos públics: Són els diners que ingressa un país any rere any i que li permet cobrir les seves despeses.

  • Ingressos tributaris: Són els ingressos d'un país que provenen dels impostos.

  • Inversions: Són les despeses en infraestructura pública essencials per al país que promouen el creixement econòmic i social (transport, les escoles o els hospitals).

  • Impostos directes: Són els pagaments obligatoris que els ciutadans o entitats realitzen al Govern d'acord a les seves fonts de riquesa, com per exemple, quan s'és amo d'una casa (IBI).

  • Impostos indirectes: Són aquells pagaments obligatoris que recauen sobre el consum d'algun producte o mercaderia, com per exemple, l'índex de preus al consumidor (IVA).

  • Isomorfisme institucional: És la tendència a adoptar formules institucionals ja acceptades i consolidades a l’entorn de referència, és a dir, que ja han estat provades per altres institucions similars i els resultats obtinguts es valoren com a positius.

 

M

  • Mapes de processos: Esquemes que representen els processos que l’organització necessita per desenvolupar les seves funcions. En altres termes, ha de permetre identificar, classificar i relacionar els processos que constitueixen l’organització.

  • Meritocràcia: És l'ús del mèrit en la gestió del servei civil, per garantir que els que ingressen al servei públic tinguin els coneixements, habilitats i experiència necessaris per a exercir les tasques.

  • Millora continua: Filosofia de gestió que determina el canvi constant en els processos i/o serveis per tal de fer-los més efectius, eficients i adaptables.

  • Missió: Declaració que descriu el propòsit o la raó de ser de la organització.

 

N

  • Norma ISO 9001: Norma que especifica els requisits per als sistemes de gestió de la qualitat aplicables a una organització per tal de demostrar la seva capacitat per proporcionar serveis que compleixien els requisits dels seus usuaris amb l’objectiu d’augmentar la seva satisfacció.

 

O

  • Ocupació pública: Comprèn a totes les persones que treballen per a l'estat, ja sigui en organismes públics, prestant serveis als ciutadans oa empreses públiques.

  • Open Data: Filosofia de posar a disposició de la societat dades fiables  i accessibles per part de les institucions públiques.

  • Open government: Govern obert basat en transparència i retiment de comptes com a instruments de participació de la ciutadania i, per tant, més democràtic.
     
  • Oferta pública d'ocupació: Convocatoria de places vacants, que s’ofereixen mitjançant diversos processos d’ocupació.

P

  • Perfil competencial: Competències necessàries per a poder desenvolupar, amb èxit, les funcions assignades a cada un dels llocs de treball d’una organització.

  • Planificació estratègica: Disseny harmònic i coherent de l’acció present i futura d’una organització  per arribar amb més possibilitats d’èxit als seus objectius.

  • Planificació de recursos humans: Conjunt de pràctiques que permeten definir determinar de forma sistemàtica la provisió i demanda d'empleats. Inclou, entre altres processos, la selecció, retenció, estratègia de gestió del talent i contractació de personal.

  • Pla d'ocupació: Instrument que es va definir l’any 1984 amb l’objectiu que cada administració pública pugui definir el personal necessari per tal d’acomplir amb els seus objectius.

  • Polity: Els aspectes formals del sistema polític, és a dir, les regles de funcionament de les institucions.

  • Politics: Activitat política en general (fer política).

  • Policy: Referent a una política pública en concret, el programa i els principis per a la gestió d’una qüestió concreta.

  • Policy entrepreneurs: Actors disposats a invertir recursos per promoure certes polítiques a partir de la seva introducció a l’agenda i al seu recolzament per a que progressin fins arribar a l’acció pública.

  • Política econòmica: Ciència normativa, empírica i social dedicada a l'estudi dels criteris, fins, mitjans i doctrines que utilitzen els governs per intervenir en la realitat econòmica d'un país.

  • Política fiscal: Part de la política econòmica destinada a incidir en el creixement econòmic, l'ocupació i l'estabilitat de preus a través de la despesa pública i / o dels impostos.

  • Política monetària: Control de l'oferta monetària per part del Banc Central. El seu objectiu, normalment, és l'estabilitat de preus que s'aconsegueix a través de la manipulació d'una sèrie de variables monetàries.

  • Política de personal: Establiment dels objectius estratègics en matèria de personal d’acord amb els objectius de l’organització.

  • Pressupost: Document elaborat pel Govern i aprovat pel Parlament que constitueix l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica dels ingressos i despeses previstos per a un exercici econòmic.

  • Pressupostos complementaris: Contenen propostes d'esmenes al pressupost principal anual. Aquest és el mecanisme amb el qual el Govern busca l'aprovació legislativa per a la despesa que difereix del pressupost i assignacions originals.

  • Pressupost per resultats: Sistema de planificació, pressupostació i avaluació que relaciona els recursos que s’assignen amb els resultats que s’espera obtenir.

  • Privatització: hi ha un canvi de titularitat de l’àmbit públic al privat. El servei perd, doncs, el seu caràcter públic.

  • Procés pressupostari: Mecanisme institucional a través del qual s'elaboren, discuteixen, modifiquen i aproven els pressupostos d'un país.

  • Programes multisectorials: Iniciatives que aborden desafiaments que, per la seva naturalesa, no pertanyen a un únic sector o responsable. L'enfocament multisectorial suposa la coordinació de recursos i iniciatives a través de tots els sectors, involucrant tant a institucions governamentals com a la societat civil.

  • Projeccions fiscals: Mecanismes que permeten preveure circumstàncies (com l'evolució demogràfica o els indicadors macroeconòmics) que puguin afectar la viabilitat dels pressupostos a mig i llarg termini.

 

Q

  • Quadre de comandament: Instrument que recull de forma sintètica i sistematitzada la informació rellevant sobre la gestió, la realització d’actuacions i l’assoliment d’objectius d’una organització, amb la finalitat de ser utilitzada per la direcció, especialment en la presa de decisions. Un quadre de comandament és, per tant, un instrument de gestió orientat a facilitar l’acció. Forma part d’un sistema d’informació i està concebut com una eina de pilotatge de l’organització.

 

R

  • Regulacions: Són les regles que governen el dia a dia d'empreses i ciutadans i una de les eines fonamentals mitjançant les quals els governs promouen la prosperitat econòmica, augmenten el benestar social i persegueixen l'interès públic.

  • Renda nacional: Renda total que perceben els súbdits d'un país per la producció de béns i serveis dins i fora del país.

  • Reenginyeria de processos: Revisió fonamental i redisseny radical de processos per assolir millores espectaculars en mesures crítiques i contemporànies de rendiment, com ara costos, qualitat, servei i rapidesa. Suposa estructurar una nova seqüència d'accions administratives que sí agreguin valor als béns i serveis produïts.

S

  • Sector públic: Conjunt d’organismes administratius mitjançant els quals l’Estat cumpleix o fa cumplir la política o voluntat expressada en les lleis del país.

  • Simplificació administrativa: Eina que tracta de reduir els requisits administratius per complir amb la regulació i passa per una simple revisió de normes fins a la quantificació de les càrregues administratives de l'Estat.

  • Smart city: Municipi que opta per la implementació de tecnologia sostenible, dispositius electrònics per millorar qualitat vida dels ciutadans.

 

T

  • Traçabilitat: Capacitat per seguir la història, aplicació o localització de tot allò que és objecte d’observació.

 

U

  • Usuari: Persona natural o jurídica destinatària de la prestació del servei públic.

 

V

  • Valors: Conjunt de normes i creences considerades desitjables que guien la gestió d’una entitat i representen la seva orientació i cultura institucional segons la missió i visió d’aquesta.

  • Veto players: Actors amb capacitat per aturar el procés de canvi, donada la seva posició i interessos a l’organització o a la xarxa d’actors vinculada a la política en qüestió.

  • Visió: Conjunt d’idees generals que provenen d’un marc de referència del que una organització vol aconseguir en un futur.