Quants anys fa que ets professora a la UPF?

Aquest és el tercer any que treballo de professora associada; sóc la júnior del grup de professors de gestió pública. El primer any recordo que estava totalment atemorida i passava molts nervis abans de cada classe. Mica en mica m’he adonat que ser jove també em dóna l’oportunitat de saber percebre amb més facilitat què necessiten els estudiants.

Sempre havies volgut dedicar-te a la vida acadèmica?

El meu pare és catedràtic d’universitat i per tant a casa meva vaig créixer entre exàmens per corregir i anècdotes que ell explicava sobre els alumnes (sobretot els que copiaven als exàmens!). Sempre he sabut que m’agrada ensenyar i aprendre. Em sento molt còmoda en l’ambient d’una classe (com alumna o com a docent). La docència m’enriqueix i crec que és una part imprescindible de la meva vida professional. Tot i això, la  recerca és la que se’m fa més feixuga, ja que no estic feta per estar tancada en un despatx.

Amb quines altres activitats professionals combines la docència?

Durant un temps vaig estar de tècnica de planificació estratègica a la UPF i actualment estic desenvolupant un projecte de captació de talent en un partit polític. Crec que totes dues feines s’enriqueixen l’una de l’altra (malgrat hi ha dies que vaig amunt i avall com una baldufa).

Quins temes de gestió pública t’interessen més i per què?

M’agrada tot el que té a veure amb gestió de projectes i també cada cop m’interessa més la part de recursos humans. Em sembla imprescindible fer èmfasi en la importància de començar a dotar l’Administració Pública d’una cultura de treball per projectes (enlloc de concebre-ho tot segons els processos). I també crec que durant massa temps s’ha descuidat les persones que treballen en les organitzacions públiques; se les ha estigmatitzat (alguns cops amb raó) i s’ha de buscar la manera de generar incentius perquè puguin ser creatius i hi hagi molt més traspàs de gent entre una empresa privada i l’administració pública (cap a ambdues direccions).

Últimament també penso molt en la importància de la comunicació i com l’administració pública té la responsabilitat d’explicar millor allò que fa. Ha de trencar aquesta distància amb el ciutadà. A les meves classes intento traslladar aquesta filosofia.

Explica per què la teva assignatura és important.

Dono classes en diverses assignatures, sempre vinculades al món de la gestió pública. El tema que més m’agrada explicar però és la planificació estratègica, que ajuda a pensar més enllà del curt termini, a aventurar possibles problemes i a donar un full de ruta que dóna estabilitat a l’organització i a la gent que hi treballa. El dia a dia es menja aquests espais per pensar més enllà dels conflictes immediats. 

Com definiries el teu estil docent?

És difícil definir-se a un mateix... Procuro ser propera i entendre els estudiants no només com a persones que han d’aprovar un examen, sinó que cadascú té les seves inquietuds (personals i professionals). També m’agrada que les classes no siguin un espai on jo parlo i els altres escolten, sinó que parteixo de la base que entre tothom té alguna cosa a aportar, i jo faig una funció més de dinamitzadora.

De tot el que expliques a classe, què és el més  útil del que ensenyes?

Espero que tot el que explico pugui ser útil en algun moment. A mi m’agrada especialment el dia que  ensenyo els mètodes de creació d’idees. Crec que dinàmiques per poder fer bones aportacions en el marc de la planificació d’un projecte i una organització, són cada cop més necessàries. No entendre un procés de planificació com una cosa feixuga i burocràtica, sinó com quelcom divertit on podem fer propostes brillants. També crec que és útil les persones que porto de convidats... D’aquí uns anys, m’agradaria que els estudiants mirin endarrere i pensin que els va servir tot el que vam parlar a l’aula. L’assignatura de Gestió Pública és obligatòria pels estudiants de tercer curs i per tant val la pena que tingui una vocació professionalitzadora.

Com veus la inserció laboral dels alumnes de polítiques?

Jo sóc molt optimista, en aquest sentit! Crec que els politòlegs estem en un moment molt dolç. La majoria d’organitzacions (públiques i privades) saben que tenim perfils molt ambivalents i que podem treballar amb una visió holística d’allò que fem. Un economista només veu la seva part del cub; un jurista veu la seva cara... però en canvi un politòleg pot entendre totes les cares de la figura geomètrica! A més, en un món on predominarà el life-long learning, l’important és tenir unes bases àmplies de coneixement i després especialitzar-se en allò que cadascú vulgui.

El mercat de treball busca persones flexibles i adaptables, que no s’estanquin únicament en un tipus de tasques. Els politòlegs responem a tot això!

Un missatge final que vulguis compartir amb els estudiants.

Sigueu creatius i crítics; la universitat no pot caure en l’error de crear autòmats. Utilitzeu tots els coneixements i habilitats per fer-vos preguntes i millorar la societat on vivim. Mai doneu un interrogant per respost.

I no us tanqueu en un despatx; feu el què feu, guardeu una estona cada dia per veure gent nova, parlar amb els ciutadans o col·legues de professió. No perdeu aquest dinamisme! El món es mou i vosaltres no us podeu quedar parats!