Altres Projectes
- Projecte TANPA (2003-2004)
- Projecte Sostres (2003-2004)
- Projecte Metròpolis (2004-2005)
- Projecte Immigració a Catalunya (2004-2006)
Projecte TANPA
Territori i autogovern: noves perspectives d'anàlisi
El Projecte TANPA constitueix una aplicació específica de la línia de recerca iniciada amb el Projecte TERRA a l'autogovern reconegut a les Comunitats Autònomes i, concretament, a la Generalitat de Catalunya. Dins d'aquest marc teòric, l'objecte de la recerca es va descompondre en tres perspectives d'anàlisi complementàries:
1. La progressiva superació del territori: causes, manifestacions i implicacions per a l'autogovern. En aquest punt, la recerca es va centrar en algunes de les manifestacions essencials del fenomen apuntat: la proliferació dels consorcis, la pressió per dotar d'un estatut específic les grans ciutats i les conurbacions metropolitanes o la possibilitat que la supraterritorialitat sigui atesa mitjançant la col·laboració de les Comunitats Autònomes, entre d'altres manifestacions.
2. L'elecció de la instància territorial competent: distribució competencial, punts de connexió i noves vies de resolució de conflictes. El recurs a la tècnica dels punts de connexió, pràctica habitual en l'àmbit del dret internacional, així com en el dret intern, en l'àmbit civil i tributari, ha estat menys estudiat com a mecanisme per resoldre disputes competencials entre els ens públics territorials. Aquí la recerca va analitzar els casos en què el Tribunal Constitucional ha fet referència a la necessitat de recórrer a aquesta tècnica i la solució legislativa que s'ha donat a cada un d'aquests supòsits.
3. L'emergència d'un nou territori: relacions entre ciberespai i poder públic. Amb una metodologia essencialment prospectiva, es va pretendre determinar si les relacions entre territori i poder públic són traslladables, sense més, a la nova dialèctica entre el ciberespai i el poder polític i administratiu. L'interrogant plantejat va ser el de si les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden repercutir -i amb quin abast- sobre el sistema constitucional i estatutari de distribució de les competències.
Aquest Projecte d'investigació obtingué una beca per a la recerca sobre autonomies territorials, dins la convocatòria de concurs per a la concessió de beques per a la recerca sobre les autonomies polítiques territorials realitzada a iniciativa de l'Institut d'Estudis Autonòmics.
Projecte Sostres (2003-2004)
En el marc d'aquest projecte es va elaborar l'estudi comparat sobre els sostres competencials en Estats políticament descentralitzats, el qual va pretendre oferir una radiografia que reflectís fidelment el nivell d'autogovern que han assolit les instàncies políticoadministratives més similars a les Comunitats Autònomes en altres Estats compostos. La seva finalitat essencial va ésser la de posar de relleu com matèries i funcions que en el nostre sistema es consideren indefectiblement de titularitat estatal han estat atribuïdes o són exercides amb naturalitat per les instàncies subcentrals (Länder, Estats, països, cantons, regions, províncies, etc.) o, fins i tot, per ens locals, en altres sistemes polítics.
Al costat dels sistemes que ens són més propers i que, d'una o altra forma, han servit d'inspiració per bastir el nostre sistema d'autonomies polítiques, es van incloure dins la selecció de països objecte d'estudi altres Estats federals o descentralitzats que no havien merescut fins aleshores tanta atenció, però que havien adoptat solucions ben remarcables per la seva originalitat o per la seva ambició política. Els Estats seleccionats d'acord amb aquests criteris van ésser els següents: Estats Units d'Amèrica, Canadà, Austràlia, Gran Bretanya, Alemanya, Àustria, Suïssa, Bèlgica, Itàlia, Mèxic, Argentina i Brasil, als quals s'hi va sumar l'anàlisi d'Espanya.
L'estudi va centrar la seva atenció en aquells àmbits materials més determinants per a l'autogovern de Catalunya (cultura, llengua, ensenyament, immigració, noves tecnologies, urbanisme, grans infraestructures, medi ambient, ordenació de l'economia, etc.), així com en altres aspectes de caràcter transversal, com és el grau de participació i la capacitat d'influència en les instàncies centrals, l'acció exterior o la participació en instàncies supranacionals i l'establiment de solucions asimètriques com a resposta al factor plurinacional.
Aquest estudi va comptar amb el finançament del Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya i es va dur a terme sota el seguiment de l'Institut d'Estudis Autonòmics. Els seus resultats van ésser publicats en el llibre Federalismo y autonomía. La ordenación de las instituciones y los poderes en los Estados compuestos (Ariel, 2004).
Documents de treball
| Versions en castellà | English versions |
|---|---|
| Alemanya | Germany |
| Argentina | Argentina |
| Austràlia | Australia |
| Àustria | Austria |
| Bèlgica | Belgium |
| Brasil | Brazil |
| Canadà | Canada |
| Espanya | Spain |
| Estats Units | United States |
| Itàlia | Italy |
| Mèxic | Mexico |
| Regne Unit | United Kingdom |
| Suïssa | Switzerland |
Projecte Metròpolis (2004-2005)
El fenomen metropolità, és a dir, la formació de grans aglomeracions humanes, és un dels elements identificatius de la realitat dels últims decennis. En aquest sentit, aquest projecte, finançat per METROPOLIS: Associació Mundial de les Grans Metròpolis, va consistir en l'elaboració d'un estudi comparat sobre el govern de grans ciutats, concretament les de Barcelona, Buenos Aires, Londres, Montreal, Mèxic, París, Rio de Janeiro i Seül.
En el projecte es va comptar amb la participació d'experts procedents de les diverses metròpolis, els quals van donar resposta a un qüestionari que abordava diversos aspectes del govern i gestió d'aquestes grans ciutats, complementant-ho amb l'aportació de mapes, quadres i observacions addicionals.
Els resultats d'aquest estudi van ésser publicats en el llibre Organización y funciones de las metrópolis. Estudio comparado(Metropolis, 2005).
Projecte Immigració a Catalunya (2004-2006)
Aquest projecte va centrar la seva atenció en l'estudi, des d'una vessant socioeconòmica i jurídica, del fenomen immigratori. La part socioeconòmica va ésser coordinada des del Departament d'Economia de la UPF.
Pel que fa a la part coordinada per l'Obsei, relativa als principals aspectes del règim jurídic de la immigració a Catalunya, es va comptar amb la participació d'experts en estrangeria i immigració, tant d'Espanya com de l'estranger (Alemanya, Austràlia, Canadà, Estats Units, França i Països Baixos). La finalitat del projecte era poder analitzar el règim jurídic de la immigració en cadascun dels ordenaments, les solucions que aquests aporten per tal de donar resposta a les diverses qüestions que planteja el fenomen immigratori i, en darrer lloc, els principals aspectes de l'ordenació jurídica de la immigració a Catalunya (distribució competencial, reagrupació familiar, entrada i residència per raons laborals, drets socials, seguretat social i nacionalitat).
Del conjunt de l'estudi es van poder extreure importants conclusions sobre el funcionament actual del sistema, alhora que es van aportar algunes propostes de millora.
El projecte va comptar amb el finançament de l'Institut d'Estudis Autonòmics i de la Fundació BBVA, i els seus resultats van donar lloc al llibre Inmigración y transformación social en Cataluña (IEA/Fundación BBVA, 2007), publicat en dos volums, el primer d'ells dedicat als aspectes socioeconòmics del fenomen immigratori i el segon a un estudi jurídic comparat.