La qüestió dels refugiats i la migració forçada és un dels majors desafiaments que té actualment l’agenda global. És imprescindible abordar els reptes polítics que es plantegen amb la seva arribada, així com la inclusió econòmica i social d’aquest col·lectiu i de les seves famílies dins la nostra societat, uns àmbits en els quals Catalunya vol situar-se com a referent.

Amb aquest objectiu, el Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM-UPF) juntament amb el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), i amb la col·laboració de la Secretaria d d’igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, van organitzar un simposi internacional.

La trobada, sota el títol "L’acollida i la inclusió dels refugiats: reptes i oportunitats polítiques, socials i econòmiques", va tenir lloc el 14 de juny del 2017 a la sala de graus Albert Calsamiglia de l’edifici Roger de Llúria del campus de la Ciutadella, i va ser retransmesa en streaming i per les xarxes socials.

Van participar a l'acte representants polítics i acadèmics del Canadà, Suècia i Portugal, juntament amb responsables polítics, institucions, administracions, organitzacions socials i acadèmiques de Catalunya, tots ells implicats directa o indirectament en la fase d’acollida i inclusió dels migrants forçats.

Jaume Casals, rector de la UPF; Albert Royo, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, i Maria Badia, secretària d’Afers Exteriors i de la UE del Govern català, van ser els encarregats de donar al benvinguda als assistents. Tots ells van destacar el compromís i la solidaritat del poble català cap als refugiats, que no es pot exercir de manera plena per la falta de competències en aquest àmbit.

Dues sessions temàtiques per reflexionar sobre la forma i el fons de les polítiques

El programa es va estructurar en dues sessions temàtiques, una de caràcter més institucional i polític, i l'altra de caire més pràctic, acadèmic, i conceptual. La primera sessió, sota el títol “Les institucions polítiques: la governança dels refugiats i la seva inclusió econòmica i social”, va estar moderada per Orland Cardona, cap de l’Àrea de Relacions Institucionals i Participació de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern de Catalunya.

Va comptar amb les ponències de Pedro Calado, alt comissionat per a les migracions de Portugal, que va explicar que Portugal té deu immigrants per cada emigrant i va destacar el caràcter emprenedor dels estrangers que viuen al país lusità; Bern Parusel, expert polític de l’Agència d’Immigració de Suècia, que va parlar de l'experiència integradora positiva dels refugiats dels Balcans que van arribar al seu país durant la dècada dels 90 i va remarcar el paper dels municipis a l'hora de dissenyar polítiques actives i eficients.

Finalment, Deborah Tunis, coordinadora especial per al reassentament dels refugiats sirians al Govern Federal del Canadà, va explicar que, igual que a Portugal, al Canadà hi ha un gran consens polític sobre el tema, i això facilita molt les coses. Tunis es va referir a la necessitat de dissenyar polítiques de llarg termini i no només la resposta puntual i immediata quan hi ha una crisi.

La segona sessió, titulada “L’agenda pràctica i acadèmica: identificant reptes i oportunitats”, va estar moderada per John Palmer, investigador del GRITIM-UPF. Hi van intervenir Pieter Bevelander, catedràtic de Migració Internacional i Relacions Ètniques de la Universitat de Malmö (Suècia), que va comparar les polítiques integradores de Canadà i de Suècia; Rui Marques, president de la Plataforma de Suport als Refugiats de Portugal, que va presentar la Plataforma de Suport als Refugiats (PAR) portuguesa; i Leslie Seidle, director de recerca a l’Institut de Recerca de Polítiques Públiques de Montreal (Canadà), que va exposar un catàleg de bones pràctiques en àmbits com la comunicació, la coordinació o el finançament de les polítiques relacionades amb els refugiats.

La cloenda va girar entorn de “Quines practiques podem retenir, quines recomanacions podem identificar per a Catalunya?”. Va anar a càrrec d'Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern de Catalunya, que va agrair les aportacions dels ponents i va dir que debats com aquest serveixen per millorar les polítiques que s'apliquen a Catalunya per millorar la situació dels refugiats.

De la seva banda, Ricard Zapata-Barrero, director de GRITIM-UPF i catedràtic acreditat del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat, també va agrair la participació dels ponents i assistents i es va comprometre a continuar treballant des de l'àmbit acadèmic per contribuir al disseny de les polítiques necessàries en aquest camp.

Una metodologia comparativa per ajudar a trobar solucions

El debat es va basar en una metodologia comparativa, tenint en compte les experiències i les pràctiques d’altres països, com són el Canadà, Portugal i Suècia. Es tracta d’estats que des de fa temps estan implicats en polítiques actives en aquest camp, i els seus representants tenen un bon bagatge per compartir experiències, enfocaments polítics, bones pràctiques i inquietuds.

Els reptes econòmics i socials, i una perspectiva transversal i pluridisciplinària, van permetre als assistents fer recomanacions que serviran per dissenyar i implementar polítiques i estratègies, enfocades a la millora de la situació dels refugiats a Catalunya.

Com a resultat de la trobada, GRITIM-UPF elaborarà un informe que reculli tot el conjunt de recomanacions i conclusions del simposi, que va tractar aspectes com ara la mobilització social, les oportunitats que ofereixen els refugiats en les societats d’acollida, la participació de la societat civil i de l’administració en el procés d’acollida o l’articulació d’una narrativa política i social proactiva.