Els SIG, sistemes d’informació geogràfica (o GIS, en anglès, acrònim de Geographical Information Systems), són eines tecnològiques que permeten organitzar, relacionar, localitzar, analitzar i representar dades espacials. A partir de la ubicació espacial i d'escenes en 3D, organitzen capes d’informació i revelen coneixements més profunds de les dades, per identificar patrons, relacions i característiques dels llocs, que ajuden els usuaris a prendre decisions.

No obstant això, moltes vegades el concepte d’espai absolut en el qual es sustenten els SIG convencionals condicionen la manera com les dades es categoritzen, s'analitzen i es representen, i marginen altres perspectives, escales i dimensions. Aquesta visió restringida pot portar a ignorar possibilitats alternatives i promoure una comprensió esbiaixada del món.    

Justament per explorar el territori situat als marges d’aquesta tradició, i per descriure’n les limitacions, abordar reptes i aportar noves propostes, les investigadores del Grup de Recerca en Gènere i Desigualtats (GRETA) del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Núria Font-Casaseca i Maria Rodó-Zárate, han publicat un article a Progress in Human Geography, una de les revistes més influents en l’àmbit de la geografia a nivell internacional.

"Les nostres propostes tracten preocupacions específiques que no encaixen amb els sistemes SIG existents i suggereixen com un compromís creatiu amb les tecnologies geoespacials per ampliar encara més la nostra comprensió del que podrien aportar aquestes eines”

Anar més enllà dels marges tradicionals dels SIG

Aquest treball, un dels primers resultats del projecte INTERMAPS, finançat per la Unió Europea amb un ajut Starting Grant del Consell Europeu de Recerca, del qual Maria Rodó-Zárate n’és la investigadora principal, fa una contribució significativa en el camp dels sistemes d’informació geogràfica (SIG): explora el potencial d’un compromís proactiu amb les tecnologies cartogràfiques des de posicions perifèriques, tant des de múltiples perspectives -com la humanista, la feminista, la decolonial, la queer i la negra- com des de diferents disciplines -amb la inclusió de les humanitats digitals i les espacials. En relació amb INTERMAPS, aquesta contribució situa les bases teòriques i epistemològiques del desenvolupament de l’eina Relief Maps+, un dels resultats centrals del projecte que pretén desenvolupar noves eines digitals i visuals per recollir dades espacials sobre desigualtats i discriminacions.

Aquest exercici el fan per superar el que les autores identifiquen com cinc reptes intrínsecs dels SIG: representar el lloc; recollir i representar les emocions; incloure escales com la casa o el cos; abordar el temps i el canvi, i integrar els enfocaments relacionals.

Maria Rodó-Zárate i Núria Font-Casaseca volen anar més enllà de la cultura geoespacial institucional, com una manera de repensar la comprensió del que podrien ser els SIG i ampliar els límits del seu ús per a la recerca: “Les nostres propostes tracten preocupacions específiques que no encaixen amb els sistemes SIG existents, i suggereixen un compromís creatiu amb les tecnologies geoespacials per ampliar encara més la nostra comprensió del que podrien aportar aquestes eines”, apunten.

Els cinc grans reptes dels sistemes d’informació geogràfica

1. Com representar significats complexos dels llocs i com superar les limitacions intrínseques imposades per un sistema de coordenades cartesianes que exclou la informació espacial que no es pot situar en una latitud i longitud exactes.      

2. Com recollir i representar les emocions: els SIG i els mapes s’han presentat com tecnologies neutrals, científiques i objectives. No obstant això, cartografiar les experiències viscudes requereix reconsiderar la subjectivitat i la posicionalitat de les eines cartogràfiques.

3, Com incloure escales com casa o cos: malgrat el seu paper central per a les ciències socials, les escales íntimes com el cos, la llar o altres espais privats són difícils de cartografiar i, per tant, sovint estan absents de l’anàlisi SIG.

4. Com abordar el temps i el canvi: tot i la naturalesa dinàmica de molts problemes urgents, les tecnologies geoespacials poden tenir dificultats per representar temporalitats i experiències que sovint es passen per alt en les narracions oficials.

5. Com integrar enfocaments espacials relacionals: sovint els llocs distants es representen de manera desconnectada entre si en els SIG. Els esforços per representar connexions entre escales, temps i llocs són rellevants per a les ciències socials. Per a cada un dels cinc reptes, les autores donen exemples d’enfocaments i d'iniciatives innovadores i alternatives, a  càrrec de diversos autors, que desafien, reelaboren i reinventen altres maneres de relacionar-se amb les tecnologies geoespacials.

Algunes de les moltes propostes que expliquen, respectivament, per a cadascun dels cinc reptes, són les següents: la visualització “I Was There, Places of Experience in the Holocaust”, un mapa que ofereix representacions visuals de les diverses localitzacions amb entrevistes amb supervivents de l’Holocaust, que destaquen llocs significatius lligats als seus records; l'“HarassMap”, un mapa col·laboratiu que fa un seguiment dels incidents d’assetjament i de violència sexuals a Egipte.

Altres exemples són el mapatge corporal i el “cos-territori”, mètodes de cartografia que situen el cos com a unitat d’anàlisi de la dinàmica espacial, les emocions, la violència i les desigualtats; el projecte “Million Dollars Block”, que aborda la desigualtat espacial de l’empresonament i el retorn als EUA, o els “Relief Maps+”, una eina desenvolupada per Maria Rodó-Zárate per recollir, analitzar i visualitzar dades sobre desigualtats entrecreuades i les seves espacialitats des d’una perspectiva emocional.

“Amb les nostres recomanacions, els professionals i els estudiosos dels SIG poden ampliar els seus horitzons, més enllà del programari convencional, mitjançant la participació amb aquestes maneres alternatives d’entendre i d'analitzar dades espacials, i evitar reproduir estructures de dominació i invisibilitats en la producció de coneixement geogràfic”, conclouen les autores.

Treball de referència: Font-Casaseca, N., Rodó-Zárate, M. (abril 2024). “From the margins of Geographical Information Systems: Limitations, challenges, and proposals”, Progress in Human Geography    
https://doi.org/10.1177/03091325241240231