"Poder, espiritualitat i gènere (Castella, 1400-1550)" pretén analitzar l'emergència de l'autoritat femenina a la cort i al convent castellans, a l'espai d'intersecció textual que es crea entre ambdós àmbits, des de principis del segle XV fins a la meitat del segle XVI. El seu focus se centra en les maneres en què es defineix i utilitza el discurs religiós femení com a forma en què les dones accedeixen a l'esfera pública. Sobre aquest període encara existeixen grans llacunes, tot i que resulta crucial, ja que en aquests anys es van configurar les modalitats d'autoritat femenina que van servir de punt de partida per a l'etapa posterior. És aleshores quan s'estilitzen i configuren les maneres de poder femení, en les quals conflueixen i es confonen política i religió, vertebrant d'aquesta manera unes comunitats textuals i unes pràctiques discursives recognoscibles. L'espiritualitat, l'ànsia d'obtenir influència i la condició de dona permeten crear d'aquesta manera un habitus propi, en què aquests dos elements es constitueixen en un mode de capital social, simbòlic i cultural.

Per entendre com es configura aquest mode d'autoritat, el Projecte se centrarà en els texts de l'entorn de les dones (‘autoritzats’ per elles mitjançant el mecenatge o l'escriptura) com formes d'assimilació i dissimilació de les maneres discursives del grup de poder, així com els hàbits de pròpia representació femenina a qui acudeix. Això permetrà l'aproximació a les raons de l'èxit o del fracàs en la construcció d'una autoritat social i cultural. En aquesta anàlisi s'inclouen les pràctiques d'escriptura i lectura sobre dones, per a dones i per dones, en la mesura en què elles van servir per estructurar les regles del joc del camp literari femení. Es tractaran, doncs, tant els models com els contramodels, a partir de les lectures i les obres promogudes o interioritzades per les dones a la cort i al convent; també s'estudiarà el contrapunt proposat per les veus masculines a manuals de comportament i altres texts encaminats a controlar —o com a mínim canalitzar— els models d'autoritat, amb algunes cales sobre l'ús de figures i conceptes en els segles posteriors. Es tindran en compte les aportacions d'altres disciplines (història, pensament, estudis socials, art, medicina) que enriqueixin la comprensió dels texts.

El corpus objecte d'estudi serà constituït, doncs, per texts per a dones, sobre elles o per elles (cançoners, manuals d'instrucció i de cortesia, obres dirigides a les reines Trastàmara o a altres grane nobles, revelacions, hagiografies, texts de i sobre les primeres visionàries castellanes). Aquest corpus es recolliria en edicions crítiques, anotades i comentades, i a la redacció de monografies que donin compte dels texts des d'una perspectiva interdisciplinària, històrica i literària.