De Torí a Barcelona: la UPF obre al públic els arxius de Gianni Vattimo
L’Arxiu Vattimo, situat al Dipòsit de les Aigües de la Biblioteca/CRAI del campus de la Ciutadella obre les portes perquè el públic pugui consultar els documents personals que el filòsof Gianni Vattiamo va donar a la UPF l’any 2016.
“L’Arxiu té un valor molt important. Ara, la gent que vol consultar els arxius de Vattimo ha de venir a la Universitat Pompeu Fabra”, explica el professor d’Investigació ICREA Santiago Zabala, responsable de l’arxiu conjuntament amb Antonino Firenze, ambdós professors del Departament d’Humanitats de la UPF.
![](/documents/10193/217772196/20190110_132724.jpg/3aa62bfa-e9b9-65ac-a220-21fa60d78484?t=1547726787132)
L’espai recopila documents, molts d’ells inèdits, de la seva activitat acadèmica, tant docent (preparació de cursos, seminaris, conferències, gestió acadèmica...), com investigadora (texts, esborranys de treballs, traduccions, apunts...) i gestora (informes acadèmics). També, material relatiu a la seva activitat política i personal, com ara agendes, correspondència o premsa.
L'arxiu recull documents inèdits de l'activitat acadèmica, investigadora, política i personal del filòsof
Entre ells destaca un curs de 1971-1972 sobre art i utopia amb el qual Vattimo “va preparar el seu llibre Poesia i antologia, que s’ocupa sobretot del marxisme utòpic en diversos autors. És un curs de gairebé 100 pàgines redactat a mà en perfectes condicions”, explica Zabala. També, un seminari inèdit al voltant de la temàtica de la religió que va fer juntament amb el filòsof francès Jaques Derrida o les cartes que es va escriure amb Lyotard i Deleuze, grans noms de la història de la filosofia.
“És un gran privilegi per a la UPF poder disposar del llegat de Vattimo. Es tracta d’un dels més grans filòsofs del segle XX, no només des d’una perspectiva italiana sinó internacional. A Itàlia ha estat per tot estudiant de filosofia una guia indispensable i fonamental per acostar-se al pensament de Nietzcshe, de Heiddeger, de l’hermenèutica. Internacionalment, s’ha donat a conèixer sobretot per la seva vessant més original de pensament: el “pensament dèbil”, explica Firenze.
L’Arxiu està format per 42 caixes amb els documents que Vattimo va escriure des de 1964, però també inclou una part digital i una audiovisual. Mentres que la part digital consta de més de 1.000 documents, encara s'està treballant en l'audiovisual que, recollirà, entre d'altres, les aparicions del filòsof a la televisió italiana.
"És un privilegi per la UPF poder disposar del llegat de Gianni Vattimo"
Els documents que el pensador italià va cedir de forma gratuïta a la Universitat van ser classificats i col·locats en aquest nou espai pels membres del Centre d’Estudis Gianni Vattimo, dirigit per Zalaba, juntament amb tècnics de la Biblioteca de la UPF. A banda de preservar l’arxiu, el grup també organitza conferències internacionals, seminaris i grups de treball amb l’objectiu de promoure el pensament del filòsof en relació a l’art, la religió, la política i la ciència.
Vattimo, filòsof del “pensament dèbil”
Gianni Vattimo (Torí, Itàlia, 1936) és professor emèrit de filosofia a la Universitat de Torí i exdiputat del Parlament Europeu.
Va estudiar filosofia a la Universitat de Torí sota el mestratge de l’existencialista Luigi Pareyson i es va graduar l’any 1959. Després d’estudiar amb Karl Löwith i Hans-Georg Gadamer a Heidelberg va ser professor assistent (1964) i posteriorment professor d’estètica (1969) i, finalment, professor de filosofia teorètica (1982-2009) a la Universitat de Torí. Allà també va ocupar el càrrec, durant els anys setanta, de degà de la Facultat de Lletres i Filosofia. Ha estat professor invitat de diferents universitats americanes, com ara Yale o Los Angeles; ha ofert seminaris arreu del món i ha rebut diversos doctorats honoris causa per diferents universitats del món.
Vattimo és considerat el filòsof del “pensament dèbil”. Com explica Zabala, “Déu ha mort i ens hem quedat amb residus de la seva imatge i d’alguna forma hem de interpretar aquests residus”. La seva proposta teòrica qüestiona conceptes tradicionals com són la veritat, el subjecte, l’ètica, la revolució o la comunicació.
Autor de clàssics com El Sujeto y la Maschera (1974) o Después de la Cristiandad (2002), Vattimo ha rebut, entre d’altres reconeixements, el Premi d'Investigació Max Planck i el Premi Hannah Arendt.
Entre les seves publicacions destaquen Fin de la Modernidad (1983), La Sociedad Transparente (1989), Adiós a la verdad (2010), Verdad o fe débil (2011), El socialismo, o sea, Europa (2011) o De la realidad De la realidad (2012).
Vattimo també va ser diputat del Parlament Europeu durant més de deu anys intentant portar a la pràctica la seva filosofia i promoure les polítiques progressistes d’esquerres a Itàlia i a la Unió Europea.