La Càtedra Telefònica de la UPF acaba de publicar l'informe " MOOCs en España", que analitza l'oferta dels cursos massius oberts i en línia (MOOC's, en anglès) de les universitats espanyoles.

L'informe, publicat en el marc del Cuaderno Red de Cátedras Telefónica, indica que Espanya s'ha situat, en molt poc temps, dins del grup líder de països amb més activitat al voltant dels MOOC.

D'aquesta manera, esdevé capdavantera a Europa pel que fa a l'oferta de cursos durant l'any 2013, amb més d'un centenar, i se situa també entre els cinc primers països del món quant a estudiants inscrits.

Amb "MOOCs en España", la Càtedra Telefónica-UPF, dedicada a aspectes d'innovació social en educació, analitza les causes principals d'aquests resultats i identifica les tendències més destacades respecte a aquest tipus de formació en relació al panorama internacional.

Així mateix, ofereix un primer recull de dades relacionades amb l'oferta de cursos per part de les universitats de l'Estat a data de desembre del 2013, com a un primer pas per poder entendre les claus de l'impacte social dels MOOC en el nostre entorn.

L'informe ha estat elaborat per Miquel Oliver, director de la Càtedra Telefònica-UPF i professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), juntament amb els també professors d'aquest departament Davinia Hernández-Leo, Vanesa Daza i Carles Martín (aquest darrer, director del màster en ICT Strategic Management i sotsdirector de l'ESUP) i Laia Albó, tècnica de la Càtedra Telefònica i enginyera de Sistemes Audiovisuals per la UPF.

Entre les dades recollides destaca que més d'un terç de les universitats espanyoles disposen d'oferta de MOOC: tot i que la dispersió dels cursos és gran, tres universitats (UNED, Universitat Politècnica de València i Universitat de Cantàbria) concentren la meitat de l'oferta de cursos. Pel que fa a les plataformes, Miríada X és la més utilitzada.

Les fonts d'informació utilitzades per a fer aquest primer estudi, que deixa per a edicions posteriors la realització d'un anàlisi més detallat sobre l'evolució del fenomen MOOC a Espanya i del seu impacte a la societat, han estat la cerca a través de tres sistemes: per les plataformes líders mundials (Coursea, EdX i Miríada X); pels portals web de cada universitat i de manera genèrica a partir de Google.

Els MOOC a la UPF

L'informe recull els dos MOOC que havia organitzat la UPF a data de desembre del 2013, però també es fa ressò d'un seguit d'aspectes relacionats, un dels quals fa referència a la primera convocatòria d'ajuts impulsada per la Secretaria d'Universitats i Recerca i gestionada per l'AGAUR per promocionar aquest tipus de cursos.

La UPF va obtenir finançament per a dos cursos que començaran properament, "La 3a.edad de oro de la televisión", coordinat pels professors Carlos A. Scolari i Jorge Carrión, professors del Departament de Comunicació i Humanitats, respectivament; i "Hands-on Experience with Wireless Sensor Networks", coordinat pel professor Jaume Barceló, del DTIC.

La Càtedra Telefónica-UPF, Social Innovation in Education

La Càtedra Telefónica-UPF es va rellançar el 2013 sota la temàtica d'innovació social en educació, endegant l'anàlisi de l'impacte social dels cursos MOOC. En el marc d'aquesta càtedra s'aglutinen activitats transversals de grups de recerca del DTIC, com són el Networking Technologies and Strategies (NeTS), que coordina Miquel Oliver; el d'Interacció Persona-Màquina, Gràfics i Tecnologies Educatives, a través de la professora Davinia Hernández-Leo, i amb la col·laboració de l'Escola Superior Politècnica (ESUP) a través de la professora Vanesa Daza, coordinadora del MOOC "Descodificando Álgebra ", que va oferir l'any passat la Universitat.

Altres e-notícies relacionades:

> Un nou MOOC tracta diversos gèneres i mitjans a través de les sèries de televisió nord-americanes