Es creu que els animals rars que es reprodueixen de forma asexual -només un miler de totes les espècies de vertebrats vius- estan en desavantatge evolutiu en comparació amb la resta d’animals que ho fan sexualment. Una de les teories que expliquen això és la idea que si no s’introdueix nou ADN durant la reproducció, les mutacions genètiques perjudicials poden acumular-se en generacions successives, fet que portaria a l’extinció de l’espècie a la llarga. Una altra hipòtesi estableix que degut a que la reproducció asexual limita la diversitat genètica en les espècies, els animals acaben sent incapaços d’adaptar-se als canvis en l’ambient. Aquestes teories, però, no es mantenen en el cas de la molly de l’Amazones (Poecilia Formosa), una espècie de peix totalment femenina que ha prosperat durant mil·lennis en les aigües dolces de la frontera entre Mèxic i Texas.

Per entendre millor com la reproducció d’aquest peix es desvia de la norma, un equip internacional de científics ha seqüenciat el primer genoma del molly de l’Amazones i els genomes de les espècies originals que van convergir en aquest peix únic. Les seves troballes suggereixen que l’existència de l’espècie no és totalment inesperada ja que van veure que té una composició poc genètica, rara de veure a la natura, i que aporta als animals alguns beneficis vinculats a la supervivència. Els resultats d’aquesta investigació s’han publicat a la revista Nature Ecology & Evolution, i entre els seus autors hi ha Raquel García Pérez, investigadora a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), i Tomàs Marquès-Bonet, professor investigador ICREA de la UPF i director del mateix institut.

El molly de l’Amazones va ser el primer vertebrat asexual, descobert l’any 1932. Es reprodueix per “aparellament” amb un peix mascle d’una espècie relacionada. L’ADN del mascle, malgrat això, no s’incorpora a la descendència. En canvi, l’aparellament amb el peix mascle desencadena la replicació del genoma matern complet. En essència, els mollies es clonen a si mateixos. No posen ous, sinó que donen a llum a grans cries.

Els investigadors han teoritzat durant molt de temps que els clons, en no purgar les mutacions nocives, haurien d’experimentar un deteriorament en el genoma i, com a conseqüència, portar-los a l’extinció a través del pas de les generacions.

Han descobert que el molly de l’Amazones és el resultat d’un esdeveniment de reproducció sexual que va involucrar dues espècies diferents de peixos fa entre 100.000 i 200.000 anys, el molly Atlàntic i el molly de Sailfin. Des d’aleshores, el molly de l’Amazones resultant és una espècie híbrida que s’ha mantingut congelada evolutivament d’una forma notable, i encara ara continua prosperant. “La molly de l’Amazones presenta poques mutacions nocives, baixos nivells de descomposició genètica i una variabilitat única i en constat evolució, sobretot els gens relacionats amb el sistema immunològic”, explica Raquel García Pérez. “Aquestes característiques podrien explicar l’èxit evolutiu de l’espècie”.

Article de referència:

Warren W.C. et al. Clonal polymorphism and high heterozygosity in the celibate genome of the Amazon molly. Nature Ecology & Evolution, Feb. 12, 2018 DOI: 10.1038/s41559-018-0473-y