La infecció crònica per VIH dóna lloc a un esgotament del sistema immunitari, un fenomen caracteritzat per l’alteració en el funcionament de les anomenades cèl·lules T. Aquestes cèl·lules T esgotades mostren proteïnes d’inhibició a la seva superfície que podrien ser claus en el restaurament de la funció immunitària. Andreas Meyerhans, líder del Grup de Biologia de les Infeccions del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), dirigeix una investigació que busca establir les condicions en les què les senyals negatives transmeses per aquestes proteïnes milloren el tractament mèdic contra el VIH. Els resultats apareixen en un article publicat el 3 de desembre a la revista PLOS Pathogens.

El sistema immunitari humà està format per una complexa xarxa de reguladors positius i negatius que coordinen la resposta enfront d’amenaces patògenes. Un individu recentment infectat per VIH desenvolupa una resposta immunitària evitant l’expansió del virus. Al mateix temps, les anomenades cèl·lules T reguladores, mantenen la resposta de les cèl·lules T efectores sota control per evitar que danyin els òrgans i teixits de l’individu. A mesura que la infecció avança i s’evidencia que el virus no serà eliminat, moltes de les cèl·lules T efectores “s’adormen” mitjançant un mecanisme anomenat esgotament. La via PD-1/PD-L1 és un dels components principals en l’esgotament de les cèl·lules T, i el bloqueig ex vivo d’aquesta via comporta una resposta millorada de les cèl·lules T que els investigadors esperen que suposi una millora en el tractament. Donat que la via de comunicació cel·lular PD-1/PD-L1 es troba present tant a les cèl·lules efectores com a les reguladores, el grup del Dr. Meyerhans va decidir investigar què passaria amb el balanç entre les cèl·lules efectores i les reguladores al bloquejar-la.

En col·laboració amb investigadors clínics dirigits per Felipe García (Hospital Clínic) i Hernando Knobel (Hospital del Mar), es van aïllar cèl·lules sanguínies d’individus afectats per VIH i es va observar la seva resposta després de “despertar-les” mitjançant l’ús d’anticossos anti-PD-L1. Tant les cèl·lules efectores com les reguladores es van despertar, però el grau en el què ho van fer va dependre de la càrrega viral de les mostres. “En els individus que tenien la infecció controlada mèdicament i que per tant mostraven pocs virus en sang, es multiplicava el número de cèl·lules T efectores”, explica Cristina Peligero, primera autora de l’estudi. “Tot i així, a les mostres en les què el virus no estava controlat mèdicament, les cèl·lules reguladores T es multiplicaven molt, provocant una major expansió del virus i donant lloc a un efecte perjudicial”. Aquestes observacions poden tenir conseqüències molt importants a l’hora d’utilitzar aquests anticossos com a tractament. Només aquells pacients de VIH que estiguin sota tractament mèdic obtindran una millora en la seva resposta immunitària antivírica.

 

Ja s’han dissenyat proves amb anticossos anti-PD-L1 per a combatre les infeccions cròniques del virus i també han començat a utilitzar-se per atacar el càncer. El treball del grup de Meyerhans destapa un nou element a tenir en compte: les cèl·lules T reguladores.

Cristina Peligero va presentar aquest treball al 4t. Congrés Europeu d’Immunologia a Viena el passat 7 de setmbre de 2015. Va obtenir el premi “EFIS-Biolegend Bright Sparks” per una excepcional presentació oral.

Treball de referència: Cristina Peligero, Jordi Argilaguet, Roberto Güerri-Fernandez, Berta Torres, Carmen Ligero, Pilar Colomer, Montserrat Plana, Hernando Knobel, Felipe García and Andreas Meyerhans. PD-L1 Blockade Differentially Impacts Regulatory T Cells from HIV-Infected Individuals Depending on Plasma Viremia. DOI: 10.1371/journal.ppat.1005270 PLOS Pathogens, desembre 2015.