Com aprenem a predir la conducta d’altres persones? És un procés que comença durant els primers mesos de vida i que depèn de diversos factors, per exemple de si compartim o no la mateixa comunitat lingüística. Un recent estudi neurocientífic, realitzat a la UPF i en què s’ha examinat aquesta habilitat cognitiva en nadons de sis mesos, ha demostrat que els humans prediuen la conducta de les persones amb la mateixa llengua materna i no ho fan si les han escoltades parlar una llengua estrangera.

Els resultats d’aquest estudi s’han divulgat recentment a l’article Selective action prediction in infancy, publicat a la revista The Journal of Neuroscience, elaborat conjuntament per Marc Colomer, Konstantina Zacharaki i Núria Sebastián, tots tres investigadors del Center for Brain and Cognition de la UPF.

Núria Sebastián (CBC-UPF): “els mecanismes de predicció de la conducta lligats al concepte de la ‘teoria de la ment’ no actuen de manera automàtica, sinó que es veuen modulats per factors de tipus social”

La investigadora principal de la recerca i directora del grup de recerca Speech Acquisition and Perception del CBC de la UPF, Núria Sebastián, ressalta la importància d’aquests resultats, perquè mostren que els mecanismes de predicció de la conducta lligats al concepte de la “teoria de la ment” no actuen de manera automàtica, sinó que es veuen modulats per factors de tipus social.

L’estudi ha mesurat els canvis de l’activitat cerebral i del moviment ocular dels nadons davant de persones parlants de la llengua materna o d’una de desconeguda

La recerca s’ha realitzat amb un grup de 42 nadons de 6 mesos. Els infants observaven uns vídeos on veien una persona que obria una caixa per agafar una pilota en silenci. Durant l’estudi, es va fer un encefalograma dels nadons i se’n va registrar específicament un marcador neuronal (mu-ERD) just abans que la persona comencés a moure el braç per obrir la caixa. Aquest marcador mesura la desincronització d’ones cerebrals mu que es produeix quan estem a punt d’iniciar un moviment o quan pensem que un altra persona es començarà a moure. També es van mesurar els moviments oculars dels infants, per observar quines eren les parts del video a què els infants prestaven atenció.

Els resultats van mostrar que, amb 6 mesos, els infants només mostraven desincronització d’ones mu quan la persona que apareixia al vídeo s’havia presentat parlant la seva llengua materna. No s’observava desincronització quan s’havia presentat parlant en una llengua desconeguda -l’alemany-. Aquesta diferència indicaria que els infants només anticipen el comportament d’algú quan es tractava d’una persona de la seva comunitat lingüística.

Pel que fa a les causes d’aquestes diferències en la capacitat predictiva, l’equip de recerca considera que poden estar relacionades amb els forts vincles entre llengua i cultura. De fet, gran part de les persones que comparteixen una mateixa llengua materna formen part de la mateixa comunitat cultural. Tenint en compte aquesta estreta associació, ja constatada per estudis previs, els investigadors consideren que els infants poden vincular els parlants de llengües estrangeres amb comportaments i atributs que els resulten estranys. Això els faria menys proclius a fer servir els seus coneixements bàsics per predir les accions de parlants de llengües estrangeres.

Els infants també imiten més les conductes dels parlants de la seva llengua, cosa que condiciona el seu procés d’aprenentatge

Quant a les conseqüències d’aquest biaix en la capacitat predictiva dels infants, l’estudi indica que pot influir la capacitat dels nens i nenes per aprendre dels altres, interpretar o avaluar la realitat i els coneixements que van adquirint sobre l’entorn que els envolta. Els infants tendeixen majoritàriament a imitar i aprendre de les accions dels parlants de la seva mateixa llengua, perquè els resulten més familiars.

La recerca vincula dos processos fins ara analitzats per separat: els mecanismes cerebrals predictius i els sistemes de categorització social com la llengua

En definitiva, aquest estudi aporta importants evidències sobre les interrelacions entre dos processos cognitius que fins ara s’havien concebut separadament: els mecanismes cerebrals que donen suport a la capacitat predictiva i els sistemes de categorització social emprats pels humans per interpretar la realitat (entre ells, la llengua que parlen els altres). Els mecanismes predictius del cervell estan relacionats amb les denominades neurones mirall, vinculades a l’aprenentatge per imitació i a la capacitat d’empatia, i van evolucionant des forma flexible des de la petita infància fins a l’edat adulta, condicionats per factors socials com la llengua dels parlants de cada comunitat. Al seu torn, les diferències en els mecanismes predictius dels infants segons la llengua parlants, influeixen sobre el seu procés d’aprenentatge, ja que preferentment imiten i adquireixen nous coneixements a partir de les accions de les persones que formen part de la seva mateixa comunitat lingüística.

Article de referència:

Colomer M., Zacharaki K., Sebastian-Galles N. Selective action prediction in infancy depending on linguistic cues: an EEG and Eyetracker study. Journal of Neuroscience, 28 febrer 2024.  https://doi.org/10.1523/JNEUROSCI.1301-23.2024