La majoria de les teories de la motivació existents han posat en relleu que els comportaments humans estan guiats pel principi hedonista, segons el qual l'elecció que fan les persones a l'hora de realitzar les activitats diàries té com a objectiu minimitzar els estats afectius negatius i maximitzar els positius.

Però el principi hedonista no deixa clar com aquesta elecció es concilia amb el fet que les persones participen habitualment en activitats que, tot i ser necessàries, no proporcionen plaer, com ara les tasques de la llar.

Un article publicat el passat mes d'agost a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) i realitzat per un grup d'investigadors pertanyents a diverses institucions europees i nord-americanes de prestigi, entre els quals Jordi Quoidbach, investigador Beatriu de Pinós del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, ha trobat la resposta.

L'estudi ha demostrat que les persones són més propenses a fer activitats agradables per animar-se (per exemple, practicar esport o estar amb els amics) quan se senten malament, i per contra, portar a terme activitats menys plaents o avorrides, però necessàries (per exemple, tasques domèstiques, desplaçar-se o treballar) quan es senten bé, una correlació que els autors ha denominat "principi de flexibilitat hedònica".

Aquests resultats aclareixen com les emocions determinen el comportament i poden explicar com els éssers humans intercanvien la felicitat immediata per un benestar més diferit en el temps, és a dir, com superen l'atracció dels guanys en la felicitat a curt termini per maximitzar el benestar a llarg termini, en aspectes com un son regular, l'ocupació estable, o un entorn personal organitzat.

Segons opina el professor de la UPF Jordi Quoidbach, "el nostre bon humor i les emocions positives poden ser vistes com un recurs: quan no en tenim prou, cal omplir el dipòsit, però quan ja en tenim prou, les podem utilitzar per fer altres coses, encara que no siguin tan agradables".

Un estudi basat en el monitoratge de 28.000 persones a través del mòbil

El treball, en què han pres part investigadors del Boston Children's Hospital de la Harvard Medical School, el MIT, la Universitat de Stanford (totes elles institucions dels EUA) i de la Universitat Pompeu Fabra, l'Imperial College London i la Universitat de Namur (Bèlgica), va monitoritzar en temps real les activitats i estats d'ànim de més de 28.000 persones, durant una mitjana de 27 dies, a través d'una aplicació multiplataforma de telèfon intel.ligent.

Els participants en aquest seguiment, que va ser que va ser coordinat per Maxime Taquet (Laboratori de Radiologia Computacional del Boston Children 's Hospital), juntament amb Jordi Quoidbach (UPF), van contestar qüestionaris en diferents moments aleatoris durant el dia. Se'ls va demanar que avaluessin el seu estat d'ànim en un moment concret (escala  de 0, molt infeliç, a 100, molt feliç) i que informessin sobre les activitats que estaven fent.

El qüestionari es va centrar en un ventall de 25 opcions d'activitats que es poden fer al llarg de la jornada (des de practicar esport, consumir cultura, veure la televisió, fer les tasques de la llar, escoltar música, cuinar, anar de compres, dormir, fer desplaçaments, etc.) i que no s'excloïen mútuament.

Per sorpresa, els investigadors van trobar que els participants en l'estudi van triar activtats agradables quan se sentien desanimats o de mal humor, però es van decantar per activitats desagradables o menys plaents quan se sentien optimistes.

Els resultats de les anàlisis van revelar que els estats d'ànim donen forma a les decisions quotidianes que prenen les persones sobre quines seran les activitats en un futur immediat, i alhora, que aquestes activitats influeixen en com se senten.

Una eina que prediu les nostres activitats a partir de l'estat anímic

Els autors opinen que cal una investigació més extensa per comprendre el potencial de les tecnologies basades en telèfons intel·ligents per entendre els misteris que envolten el comportament humà i els factors psicosocials que influeixen en la presa de decisions.

Per a tal fi, i per ajudar les persones a ser conscients del principi de flexibilitat hedònica, el doctor Taquet ha elaborat una web que inclou una calculadora en línia, basada en l'article publicat a la revista PNAS.

Es tracta d'una eina que prediu allò que els usuaris són propensos a fer, a partir d'un càlcul de la probabilitat de participar en diferents activitats en funció de quin sigui el seu estat anímic.

Article de referència: Maxime Taquet, Jordi Quoidbach, Yves-Alexandre de Montjoyec, Martin Desseilles i James J. Gross (2016). "Hedonism and the choice of everyday activities" Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS); doi: 10.1073/pnas.1519998113