Vés enrere Un mètode alternatiu per fomentar l'ús de l'extremitat parètica després d’un ictus

Un mètode alternatiu per fomentar l'ús de l'extremitat parètica després d’un ictus

Es mostra en un estudi publicat al Journal of NeuroEngineering and Rehabilitation per Belen Rubio i Paul Verschure, investigadora i director del Grup de Recerca SPECS, respectivament, fet amb col·laboració amb l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

06.09.2016

 

Els pacients que a causa d’un accident cerebrovascular o ictus presenten 'hemiparèsia', tot i que en realitat encara tenen mobilitat en la part afectada, amb freqüència la infrautilitzen amb l’inconvenient afegit que un període prolongat de no utilitzar-la pot conduir a una major pèrdua de la seva funció. “Podem dir que el cervell,  amb l'ictus,  ha perdut la confiança en l'ús de l'extremitat afectada”, comenta Belen Rubio, primera autora d’una recerca publicada el 9 d’agost al Journal of NeuroEngineering and Rehabilitation que mostra els avantatges de la realitat virtual en la rehabilitació de pacients després d’un ictus. Aquest anomenat 'no ús après' és un fenomen ben conegut en pacients amb accident cerebrovascular i comporta una reducció de la qualitat de vida.

Algunes teràpies de rehabilitació emprades per superar l'efecte de "no ús après” consisteixen en forçar el pacient a utilitzar l'extremitat afectada per restringir el moviment de l'extremitat sana, estratègia de tractament coneguda com a teràpia de moviment induït per restricció del costat sa (de l’anglès Constraint-Induced Movement Therapy, CIMT). No obstant això, aquest mètode té diverses limitacions i l' alta intensitat del seguiment dels seus protocols compromet greument el seguiment correcte de la rehabilitació.

Membres del Grup de Recerca Synthetic, Perceptive, Emotive and Cognitive  (SPECS), del centre de Neurorobótica i Sistemes Autònoms (N-RAS) que dirigeix el professor d’investigació ICREA Paul Verschure, al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, han proposat un mètode alternatiu per fomentar l'ús de l'extremitat parètica. El nou mètode de rehabilitació proposat és el Reinforcement-Induced Movement Therapy (RIMT) i està basat en l’estimulació visual i motora a través de la realitat virtual.  

Estimulació visual i motora a través de la realitat virtual

L’eficàcia en la rehabilitació post-ictus del RIMT es presenta en un treball publicat el 9 d’agost al Journal of Neuro Engineering and Rehabilitation, del qual Belen Rubio és la primera autora i Paul Verschure l’investigador principal i que s’ha fet en col·laboració d’experts clínics de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. En aquest estudi els investigadors han aconseguit en pacients amb accident cerebrovascular crònic restablir la confiança en la mobilitat de la part afectada i maximitzar-ne la seva funcionalitat creant la sensació virtual que els moviments del pacient són més ràpids i més precisos,  revertint el “no ús aprés” i afavorint millores motores a llarg termini.

Per a posar-ho de manifest, els autors del treball van dur a terme un estudi clínic longitudinal i controlat,  amb 18 pacients amb accident cerebrovascular crònic els quals van realitzar durant sis setmanes 30 minuts d'entrenament de rehabilitació de l’extremitat superior. El grup experimental i el control van emprar el sistema de realitat virtual RGS (Rehabilitation Game System) desenvolupat per SPECS, però només els pacients del grup experimental van tenir opció a amplificació visual dels moviments del braç afectat.

Encara que tots dos grups van mostrar millores motores significatives a les 6 setmanes després de la rehabilitació, només el grup experimental va continuar exhibint majors guanys en la funció motora del braç afectat a les 12 setmanes de seguiment. Aquesta millora va anar acompanyada per un augment significatiu de l’ús del braç afectat en el grup experimental.  Aleshores, els autors conclouen que el sistema de rehabilitació alternatiu proposat, el RIMT, sembla ser beneficiós per induir a una millora significativa en pacients amb accident cerebrovascular crònic.

Aquest projecte ha comptat amb el suport de l’European Research Commission cDAC,  (FP7-IDEAS-ERC 341196) EC H2020 project socSMCs (H2020-EU.1.2.2. 641321) i MINECO project SANAR (Gobierno de España).

Treball de referència:

Belén Rubio Ballester, Martina Maier, Rosa María San Segundo Mozo, Victoria Castañeda, Armin Duff and Paul F. M. J. Verschure (2016), “Counteracting learned non-use in chronic stroke patients with reinforcement-induced movement therapy”, Journal of NeuroEngineering and Rehabilitation, 9 d’agost.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact