L'adquisició de la por ha estat estudiada durant anys donada la seva importància en el camp de la ciència cognitiva i la psicologia clínica. Un estudi desenvolupat per investigadors de la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Nebrija que ha estat publicat  el 18 de gener a la revista del grup Nature, Scientific Reports,  conclou que l'adquisició de la por es pot veure directament afectada pel context lingüístic. 

Els científics ha comprovat que dues de les mesures psicofisiològiques més indicatives de la resposta a la por - la dilatació de les pupil·les i la sudoració de la pell - mostraven un efecte de condicionament a la por menor quan els participants es trobaven en un context lingüístic en què la llengua imperant era la llengua estrangera.

L'equip d'investigadors ha estat liderat per Jon Andoni Duñabeitia, investigador principal de la Facultat de Llengües i Educació de la Universitat Nebrija (Madrid), per Albert Costa, professor d'investigació ICREA i director del grup de recerca en Producció de la Parla i Bilingüisme (SPB) del Centre de Cognició i Cervell (CBC) a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona), i per Azucena García Palacios, investigadora i professora de Psicopatologia de la Universitat Jaume I (Castelló de la Plana).

El condicionament de la por és un dels paradigmes amb majors implicacions en el camp de psicologia, consistent en associar un estímul inicialment neutre (per exemple, veure un objecte d'un color determinat) a un estímul clarament aversiu (per exemple, rebre una descàrrega elèctrica). D'aquesta manera i mitjançant l'exposició repetida als dos estímuls, l'estímul neutre passa a ser un estímul condicionat i les persones acaben desenvolupant i mostrant por davant la seva sola presència. No cal experimentar en carn pròpia la descàrrega elèctrica, és a dir, l'impacte de l'estímul aversiu, per quedar condicionat, sinó que n'hi ha prou que a un individu li expressin verbalment que aquest estímul pot tenir lloc per mostrar una resposta de por a l'estímul condicionat.

L'estudi va investigar si la llengua en la qual es realitza l'experiment (nativa o estrangera; espanyol o anglès, en aquest estudi) modulava la resposta automàtica de les persones davant l'estímul condicionat. Per a això, es demanava a les persones que comptessin cap enrere mentre se'ls mostraven quadrats de dos colors. Els participants creien que només davant la presència dels quadrats d'un color concret podrien rebre petites descàrregues elèctriques a través d'un dispositiu que se'ls havia col·locat, cosa que no arribava a succeir en cap cas. Mentre que la meitat dels participants van completar el protocol en la seva llengua nativa (espanyol), l'altra meitat ho va fer en una llengua estrangera en la qual tenien un bon nivell (anglès).

Els investigadors van recollir mitjançant un aparell de registre de moviments oculars,  la dilatació de les pupil·les davant els estímuls condicionats i no condicionats (els quadrats de colors), i també van registrar la resposta galvànica mitjançant un sistema per mesurar la conductància de la pell, índexs tots dos molt fiables del condicionament a la por.

Els resultats van ser molt contundents: les persones que van completar l'estudi en una llengua estrangera van mostrar un efecte significativament menor de condicionament a la por que les persones que van completar l'estudi en la seva llengua materna. La magnitud dels efectes de dilatació de les pupil·les i de sudoració de la pell davant els estímuls condicionats en relació als no condicionats va ser major en el context de llengua materna que en el context de llengua estrangera. Per als autors de l'estudi "la reactivitat emocional és menor en una llengua estrangera, i això ens fa distanciar-nos amb més facilitat de situacions carregades de contingut emocional quan la llengua predominant de l'ambient és l'estrangera".

Ús de llengües estrangeres com a eina psicoterapèutica

"Ara estem més a prop d'entendre com la intensitat amb la que experimentem les nostres emocions es pot veure afectada per la llengua en què interactuem", afirma Albert Costa, i considera que "aquests resultats poden tenir implicacions per a teràpies psicològiques en què els pacients tinguin problemes per expressar la seva experiència emocional davant de fets traumàtics ".

Els investigadors estan ja treballant en nous estudis amb caràcter aplicat que pretenen aportar evidència a favor de l'ús de les llengües estrangeres com a eina psicoterapèutica. "Aquests resultats obren una nova línia per explorar la utilitat d'usar una segona llengua en teràpies psicològiques com a mètode per disminuir la intensitat emocional i en àmbits de la salut on les emocions puguin interferir en la presa de decisions", subratllen els autors del treball.

En un futur proper, el coneixement d'aquesta interacció entre el context lingüístic i la reactivitat emocional davant de situacions molt intenses podrà ajudar a millorar algunes teràpies, convertint la llengua en una eina al servei dels psicòlegs i psiquiatres. Així, un dels propers passos per als investigadors serà comprovar l'efectivitat de l'ús de les llengües estrangeres en situacions de conflicte manifest entre les persones, així com en teràpies orientades a l'extinció de certs condicionaments que impedeixin a les persones viure amb normalitat.

Treball de referència:

Azucena García-Palacios, Albert Costa, Diana Castilla, Eva del Río, Aina Casaponsa & Jon Andoni Duñabeitia (2018),  ‘The effect of foreign language in fear acquisition’, Scientific Reports, 8: 1157. DOI:10.1038/s41598-018-19352-8.