Gairebé el 28% dels nens espanyols pateix obesitat, una xifra que la converteix en la malaltia crònica més prevalent entre la població infantil i adolescent. L'obesitat infantil no només comporta problemes per a la salut del nen, sinó que a més implica el risc a patir obesitat i altres malalties derivades durant l'edat adulta.

Tant l'ambient com l'herència genètica juguen papers crucials en el desenvolupament de l'obesitat; per això es defineix com una malaltia complexa. Tot i així, i especialment en els casos d'obesitat infantil severa, la genètica té un pes important. Malgrat l'esforç dels últims anys, els factors genètics subjacents a la malaltia encara són en gran part desconeguts. Ara, un equip científic liderat per les universitats Pompeu Fabra i l’Autònoma de Madrid (UAM), ha fet un estudi sobre 480 nens espanyols que revela nous gens involucrats en l'obesitat infantil greu.

“La majoria de les variants genètiques detectades associades a l'obesitat han estat heretades d'un dels pares amb obesitat més moderada, i probablement tenen un efecte dominant", assegura Luis Alberto Pérez Jurado, cap de la recerca i de la Unitat de Genètica de la Universitat Pompeu Fabra i d'un grup del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) de l'Institut de Salut Carlos III. “La combinació de la càrrega genètica amb l'ambient clarament “obesogènic” que ha sorgit en els últims anys amb les societats industrialitzades segurament explica el fet que la malaltia s'expressi de manera més evident en els fills que en els pares.”

La regulació hipotalàmica de la gana i la funció hormonal, clau en el sobrepès

Diversos dels gens descoberts presenten funcions interrelacionades amb la regulació de la gana, la sensació de sacietat i processos hormonals. GRIK1 i GRM7 són membres de la família de receptors de glutamat, que tenen diversos papers en la fisiologia del sistema nerviós central, un d'ells la regulació del balanç d'energia i la ingesta. Segons Pérez Jurado, “en estudis amb ratolins s'ha vist que l'absència d'un altre receptor de glutamat de la mateixa família (mGluR5) porta a un descens considerable en el pes”. GRPR és el gen que dóna lloc al receptor de la gastrina, una hormona encarregada de facilitar la digestió a l'estómac i promoure la sensació de sacietat. “El mal funcionament del gen GRPR pot causar dificultats per sentir-se saciat i, en conseqüència, provocar una major ingesta de menjar”, comenta Pérez Jurado. D’altra banda, el gen SLOC4C1 està involucrat, entre altres funcions, en el transport de les hormones tiroïdals. Aquestes hormones s'han relacionat en nombroses ocasions amb variacions de pes, i l'hipotiroïdisme, per exemple, és una causa freqüent de sobrepès.

Finalment, els científics han trobat una variant al gen NPY en una família amb diversos casos d'obesitat severa en almenys tres generacions, en què els homes presenten a més un trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). “El gen NPY dóna lloc a un pèptid amb funcions moduladores en el control del balanç energètic i la conducta, incloent la conducta alimentària. Per aquest motiu, no resulta estrany que hi hagi un vincle entre el TDAH i l'obesitat, atès que tots dos poden estar causats per trastorns de conducta regulats pel mateix gen”, comenta Clara Serra, primera autora de l'article i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra i del CIBERER.

“L’obesitat és, ara per ara, un dels principals problemes de salut pública en els països occidentals. Per això és de vital importància que, a més de fomentar els bons hàbits, estudiem les seves bases genètiques. Només així aconseguirem entendre millor els mecanismes i la susceptibilitat de cada persona, i contribuir a evitar-la o tractar-la i a frenar l'impacte negatiu que aquesta malaltia exerceix sobre la societat”, conclou Serra.

Article de referència: Clara Serra-Juhé, Gabriel Á. Martos-Moreno, Francesc Bou de Pieri, Raquel Flores, Juan R. González, Benjamín Rodríguez-Santiago, Jesús Argente, Luis A. Pérez-Jurado. Novel genes involved in severe early-onset obesity revealed by rare copy number and sequence variants. Plos Genetics. https://doi.org/10.1371/journal.pgen.1006657