Ja està disponible el darrer número de IUSLabor, la revista de l'àmbit del dret del treball i de la seguretat social coeditada per Manel Luque (UPF), Anna Ginès (ESADE-URL) i Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida), adreçada especialment a personal investigador, professionals del dret i estudiants d'aquest àmbit, i caracteritzada per les acreditacions de qualitat i bones pràctiques editorials en igualtat de gènere.

Recentment l’Eurocàmara ha aprovat una llei històrica per regular la Intel·ligència Artificial (IA), la primera al món sobre aquest àmbit, que busca equilibrar el potencial i els riscos d'aquesta tecnologia. L’editorial "Siguiendo la dirección marcada por la brújula europea" , signat per Henar Álvarez Cuesta, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de León, se centra en les imbricacions d’aquesta llei en l’àmbit laboral. Inicialment, reflexiona sobre el fet que la norma assumeix la quasi impossible tasca de tractar de conjugar els avantatges derivats del potencial que comporten aquests sistemes amb preservar la ciutadania dels possibles riscos de la IA, protegint els principis i valors de la Unió consagrats als Tractats i a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Ja en matèria laboral, dins dels sistemes d'IA qualificats “d'alt risc”, el reglament aprovat (en el seu annex III) inclou els relatius a l'ocupació, la gestió de treballadors i l'accés a l'autoocupació. Aquests sistemes estan sotmesos a obligacions superiors a la resta, entre les quals cal destacar l'avaluació d'impacte sobre els drets fonamentals o la supervisió humana. Henar Álvarez Cuesta conclou que “no hi ha cap dubte de com la Intel·ligència Artificial està dissenyant el nostre present i marcarà el nostre futur. La regulació a la qual hagi de sotmetre's marcarà les regles de joc en l'àmbit laboral i social en conjunt, per la qual cosa sembla necessari comptar amb normativa adequada i pròpia que permeti garantir els drets laborals”.

Quatre estudis doctrinals, centrats en aspectes d’actualitat, són d’atenció prioritària de la revista: d’una banda, l’article “No es contrato (solo) para jóvenes: el contrato formativo en alternancia”, escrit per María José Asquerino Lamparero (Universidad de Sevilla), analitza aquest tipus de contracte, i incideix en el fet que el treballador necessita formació contínua al llarg de la seva trajectòria professional: per a ella, no té sentit constrènyer una modalitat de contracte a un sector determinat per l’edat. D’altra banda, l’article “La indemnización addicional por despido improcedente en España: un análisis desde el control de la convencionalidad”, a càrrec de Miguel Ángel Garrido Palacios (Universitat Complutense de Madrid), aborda la regulació legal de l’acomiadament improcedent a Espanya, i es pregunta “si l’actual marc legal completat amb les aportacions de la doctrina judicial i la jurisprudència és suficient, o pel contrari, cal acudir a altres mesures que puguin reparar en els seus drets a les persones treballadores acomiadades”.

Els altres dos estudis doctrinals radiografien dos aspectes controvertits: la subrogació dels treballadors en els canvis d’adjudicació en la contractació pública, a partir d’analitzar els avantatges i els inconvenients de les diverses modalitats de subrogació i la presentació una alternativa vàlida per arribar a mantenir l’ocupació (peça escrita per Paula López Aguado, doctoranda de la Universitat de València), i el caràcter jurídic de la Carta Social Europea revisada i les resolucions del Comitè Europeu de Drets Socials, article que desenvolupa Carlos Díaz García (Universitat Autònoma de Barcelona).

Diversos temes d’actualitat, sota el focus

El número 1/2024 es completa amb les altres seccions habituals. Així, a “Seguretat Social”, trobem un article signat per la catedràtica Carolina Gala Durán (Universitat Autònoma de Barcelona), que posa èmfasi a si son legals els premis per jubilació dels funcionaris públics; “Flash judicial”, a càrrec de Ricardo Esteban Legarreta, també de la UAB, gira al voltant de la llibertat d'elecció del perfil de la persona assistent personal i discriminació per raó d'edat en l'accés a l'ocupació. Tanquen l’edició “Treball en la Història”, a càrrec de Laura Casas Díaz (UAB), centrada en la insurrecció armada de l’Alt Llobregat del 1932, i una recensió bibliogràfica signada per Olivia Blanchard, consultora independent, al voltant d’una obra de Adrián Todolí Signes sobre algoritmes productius i extractius.