Un estudi científic realitzat per un equip internacional d'investigadors ha seqüenciat, per primera vegada, els genomes d'un gran nombre d'individus de les sis espècies de grans simis d'Àfrica i d'Àsia sud-oriental.

El treball, dirigit per Tomàs Marquès Bonet, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra-CSIC) de Barcelona, i Evan Eichler, de la Universitat de Washington (Seattle, EUA), s'ha centrat en incloure la major diversitat genètica d'individus salvatges possible, degut a la ràpida disminució de la població de grans simis arreu del món.

Els grans simis -ximpanzés, goril·les i orangutans- són el grup d'espècies vius mes propers als éssers humans. Compartim un ancestre comú, que va viure fa 14-16 milions anys, però amb els ximpanzés compartim un avantpassat molt més recent, fa només uns sis milions d'anys.

L'estudi, que avui publica l'edició digital de la prestigiosa revista Nature, proporciona l'anàlisi més detallada i completa feta mai fins ara de la diversitat genètica dels grans simis, espècies que actualment estan en perill d'extinció, i permet aprendre sobre la diversitat genètica dels grans simis, a fi de posar la història del nostre genoma en el seu context. En el treball també hi han participat investigadors de la UAB.

L'estudi s'ha realitzat amb individus en llibertat i en captivitat per comparar els genomes

Els recents avenços en les tecnologies de seqüenciació del genoma han permès als investigadors fer grans progressos sobre el coneixement del genoma humà i la diversitat genètica mitjançant la seqüenciació dels individus de la nostra espècie. En canvi, s'ha posat menys atenció en els nostres parents més propers: els grans simis. Això es deu, en gran part, a la dificultat per obtenir mostres d'ADN d'aquestes espècies en perill d'extinció.

Encara que existeixen molts simis en captivitat, aquests individus són un pobre reflex de la diversitat natural. Ara, en aquest treball científic, els investigadors han treballat amb material genètic d'individus salvatges, una tasca realitzada en col·laboració amb grups conservacionistes, i la seqüenciació de la majoria dels genomes s'ha realitzat als laboratoris del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), amb seu a Barcelona.

Els investigadors han trobat que els genomes humans mostren una variabilitat molt reduïda en comparació amb el genoma de la majoria dels grans simis. Poques espècies de simis mostren nivells tan baixos. "Aquesta reducció en la diversitat genètica és normalment el resultat d'un procés anomenat un "coll d'ampolla", caracteritzat per un descens dràstic del nombre d'individus a la població", comenta Javier Prado-Martínez, estudiant de doctorat de l'Institut de Biologia Evolutiva i co-primer autor de l'estudi.

"El que és sorprenent és la intensitat d'aquest coll d'ampolla"en els éssers humans en comparació amb la majoria dels grans simis", afegeix. Els genomes d'una parella d'orangutans, per exemple, difereixen en més de 2 de cada 1.000 parells de bases, en comparació amb 1 de cada 1.000 parells de bases entre dos éssers humans. Algunes espècies de grans simis: goril·les orientals, ximpanzés occidentals i bonobos, també tenen una variabilitat molt baixa, com a resultat d'aquests colls d'ampolla" en el passat.

Els investigadors es van centrar, sobretot, en comparar la història evolutiva dels nostres parents més propers, els ximpanzés, que es dispersen a través d'Àfrica i es classifiquen en quatre grans grups o subespècies. Una pregunta oberta entre els biòlegs evolutius ha estat com aquestes quatre poblacions es relacionen entre si. Mitjançant la seqüenciació de diversos individus de cada grup, els investigadors van ser capaços de resoldre les relacions filogenètiques entre aquestes subespècies i explorant el genoma dels quatre grups han vist que l'evolució de tots ells ha sigut molt complexa.

El que també es va fer evident per als investigadors era la complexitat de la història evolutiva dels ximpanzés en comparació amb els éssers humans. Els patrons de diversitat genètica van ser consistents amb un vast flux genètic o la migració entre les poblacions ancestrals amb expansions brusques de mida de la població, seguit pels accidents.

"Els éssers humans", per contra "tenen una història evolutiva relativament simple", diuen els autors. "Queda clar que en els últims milions d'anys les poblacions de ximpanzés van fluctuar enormement en grandària i complexitat." La base d'aquests col·lapses de població és clara, però coincideix, en part, amb un període de temps en què la població humana va començar a prosperar.

El treball fa èmfasi en un missatge de reflexió: "Hem de fer més per protegir aquestes espècies i conservar el seu entorn natural", diu Prado-Martínez. "Gairebé totes les poblacions de grans simis estan en una situació crítica de perill d'extinció i més que mai, a mercè de la nostra espècie." Confia que tota la informació obtinguda podrà ajudar en els esforços de conservació, ja que "conèixer millor els genomes d'aquestes espècies ajudarà els biòlegs de camp a identificar millor l'origen dels grans simis víctimes de la caça i comerç furtius i a una millor gestió dels programes de cria en captivitat ", conclou.

Treball de referència: Javier Prado-Martinez, Tomàs Marquès Bonet et al. " Great ape genetic diversity and population history". Nature. 3/7/2013. doi:10.1038/nature12228.