Vés enrere

Emprendre és meravellós. Condicionar-nos durant un procés creatiu –lluny de posar barreres– moltes vegades estimula”

Emprendre és meravellós. Condicionar-nos durant un procés creatiu –lluny de posar barreres– moltes vegades estimula”

Julián Quijano, emprenedor i Alumni del grau de Publicitat i Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació de la UPF, ha estat seleccionat per a la llista de Forbes 30 under 30 2019 en el sector dels videojocs. Ha estat reconegut pel valor narratiu de Monster Prom, el joc que va vendre 100.000 còpies en menys de dos mesos, de l'empresa Beautiful Glitch, de la qual Quijano és fundador i director creatiu.

.

22.03.2019

Julián Quijano, emprenedor i Alumni del grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació de la UPF, ha estat seleccionat per a la llista de Forbes 30 under 30 2019 en el sector dels videojocs. Aquesta llista, llançada per Forbes, distingeix personalitats menors de 30 anys que tenen èxit i influència dins de diferents sectors. En aquest cas, ha estat reconegut pel valor narratiu de Monster Prom, el joc que va vendre 100.000 còpies en menys de dos mesos, de l'empresa Beautiful Glitch, de la qual Quijano és fundador i director creatiu.

–Què significa per a tu ser un dels trenta talents joves en el sector dels videojocs, segons Forbes?

Haver sortit en la llista ha estat molt gratificant: veure l'esforç dels últims dos anys validat per una publicació de tan gran alçada. Si m'haguessin dit fa quatre anys que anava a sortir a Forbes, mai m'ho hagués cregut.

–Com va ser passar dels estudis de Publicitat i Relacions Públiques als videojocs? Quan et vas adonar que volies fer aquest canvi?

Bé, els videojocs –sense ser ni de lluny la meva més gran passió–- sempre m'han agradat molt. Considero que tinc moltes inquietuds, i senzillament em deixo portar per elles. Es va donar el cas que en un moment de la meva vida en què em trobava professionalment a la deriva, em van oferir una feina per portar la comunicació d'un estudi independent de videojocs. Durant un any vaig treballar allà, aprenent els sistemes i processos subjacents del sector.

"Fins i tot diria que part del nostre èxit ha vingut de saber adaptar aquests coneixements previs en un sector en què les empreses independents no sempre saben treballar la seva marca i la seva comunicació"

En acabar aquesta etapa, havia estalviat una mica de diners i sempre havia somiat amb emprendre. Senzillament els astres es van alinear d'aquesta manera. Sempre dic que, si aquest treball que va sorgir en aquell temps hagués estat portant la comunicació d'una empresa d'un altre sector, hagués emprès igualment; només que en alguna cosa diferent. En el grau en Publicitat i Relacions Públiques vaig aprendre a deconstruir i analitzar els sistemes propis de les marques i les empreses… I al final això és allò que he acabat fent, en certa manera. Fins i tot diria que part del nostre èxit ha vingut de saber adaptar aquests coneixements previs en un sector en què les empreses independents no sempre saben treballar la seva marca i la seva comunicació.

–D'on va sorgir el teu esperit emprenedor?

Bé, òbviament va sorgir d'una barreja de raons. Una és purament contextual: sóc immigrant, els meus pares són immigrants, i els meus besavis són immigrants. Crec que hi ha una cultura al voltant de la immigració (o almenys l'ha hagut en el meu cas al llarg de les generacions) que propicia la idea d'emprendre: un canvia d'entorn de manera brusca, moltes vegades comptant amb poc suport, i es veu forçat a començar de zero, a construir el seu propi camí. És per això, al meu parer, que molts immigrants tenen més inscrit en la seva manera de pensar la possibilitat de fer alguna cosa per si mateixos. No parlo de muntar una empresa de videojocs potser; però sí de regentar un restaurant,  o portar un negoci familiar. Molts dels meus avantpassats van arribar a l'Argentina des de l'est d'Europa i van haver de buscar maneres de subsistir. El mateix va passar amb els meus pares en arribar a Espanya, que són socis a més de parella des que tenen vint anys.

Llavors, a casa meva l'emprenedoria en general i el negoci dels meus pares (una petita empresa d'accessoris de moda) en particular ha estat present des que tinc ús de raó. D'altra banda, a mi, des de petit, m'ha agradat crear; primer a través del dibuix, després escrivint i, finalment, mitjançant la idea d'emprendre. Barrejant les dues situacions, era qüestió de temps que intentés emprendre mitjançant un negoci basat en la creativitat.

"Crec que hi ha una cultura al voltant de la immigració (o almenys l'ha hagut en el meu cas al llarg de les generacions) que propicia la idea d'emprendre: un canvia d'entorn de manera brusca, moltes vegades comptant amb poc suport, i es veu forçat a començar de zero, a construir el seu propi camí"

–Com va sorgir Monster Prom? Va ser el vostre primer projecte?

Com abans deia, la gènesi va sorgir en acabar la meva etapa en aquella empresa independent de videojocs i haver adquirit una sèrie de coneixements i recursos que em van donar certa seguretat per emprendre. Em vaig llançar a la piscina, i la cosa ha acabat sortint bé. Vaig decidir que Monster Prom seria el nostre primer projecte perquè semblava la millor opció segons els meus tres criteris bàsics: creativitat, viabilitat i estratègia. Vaig muntar l'empresa, bàsicament per poder produir el joc.

"Vaig decidir que Monster Prom seria el nostre primer projecte perquè semblava la millor opció segons els meus tres criteris bàsics: creativitat, viabilitat i estratègia"

–Wild Youth és una altra de les teves creacions, una iniciativa empresarial en comunicació creativa. Explica'ns en què consisteix.

Durant els meus últims anys de carrera, em vaig començar a moure molt fora de la universitat. Em vaig adonar que aquest procés era terriblement enriquidor i un complement més que recomanable per maridar amb els estudis. Participava en concursos de creativitat publicitària i exercia de freelance al costat d'una companya de classe. Les dues activitats em van educar un munt i em van donar moltíssima perspectiva professional. Vaig voler compartir aquest descobriment amb els meus companys i vaig veure que molts rebutjaven l'oportunitat amb l’argument que no tenien temps o que els semblava molt complicat.

Quan vaig veure això, vaig començar a crear diversos recursos per facilitar aquest tipus d'activitats, i així –a poc a poc– va néixer Wild Youth. Es tracta d'una plataforma creativa que intentava oferir diferents recursos i serveis perquè joves de perfil creatiu poguessin explorar les seves possibilitats més enllà dels estudis: des d'oferir una llista de concursos i un resum de les seves bases, fins a enllaços amb empreses per compartir ofertes de treball i connectar talent creatiu. A dia d'avui ja gairebé no funciona perquè és complicat de compaginar, en tant que mai ho vaig dissenyar perquè produís beneficis. Però em fa feliç saber del cert que Wild Youth va ajudar en el seu dia molts joves.

–Quina creus que és la clau per a l'èxit empresarial. Quina recomanació donaries a algú que te la sol·licités?

Emprendre és meravellós, i exigeix –al meu entendre– saber barrejar dues maneres de pensar molt diferents: tenir una visió molt estratègica i realista, però alhora ser capaç d'anar més enllà, per tal d'oferir un valor diferencial respecte a la competència. Veig molta gent creativa fracassar perquè no volen veure que, per molt original que sigui el que fan, sempre necessitarà una pàtina d'estratègia. He sentit gent justificar-se, al·legant que acceptar la cara més "empresarial" de l'emprenedoria seria "vendre". Per a mi això són excuses barates, que mostren arrogància, mandra o covardia. Una persona creativa que vol èxit empresarial de qualsevol tipus amb la seva obra (no necessàriament econòmic) ha de saber veure com allò que fa interactua amb el mercat. I fer això no fa malbé la integritat creativa del projecte, sinó que força el creatiu a desafiar la seva visió, moltes vegades millorant el resultat. Condicionar-nos durant un procés creatiu –lluny de posar barreres– moltes vegades estimula.

"Si un està en constant moviment i sempre perceptiu a qualsevol oportunitat, acabarà trobant més i aprofitant un major nombre d'oportunitats"

I moure’s, moure’s moltíssim. La gent es queixa de no tenir oportunitats (remarcaria que un mal hàbit és sempre excusar-se i queixar-se d’allò que no controlem en lloc de voler donar el millor en allò que podem controlar). No dic que no sigui cert que algunes persones tenen més oportunitats que altres; però no es tracta de comparar-se. Si un està en constant moviment i sempre perceptiu a qualsevol oportunitat, acabarà trobant més i aprofitant un major nombre d'oportunitats.

–Què t'ha aportat la Universitat Pompeu Fabra en aquest camí?

Molt. A més d'haver estat una experiència grata i edificant tant des del punt de vista educatiu com social, em va ajudar a estructurar la meva manera de pensar. També és cert que a dia d'avui aplico directament o indirectament l'aprenentatge de moltes de les assignatures que vaig tenir a la carrera. Aprofito aquest espai per defensar amb orgull l'especialitat que vaig cursar, que potser, perquè és la "menys sexy", sol ser la menys popular entre els estudiants: "anàlisi". És clar, les altres tres especialitats són bastant més clares i apel·len a inquietuds que probablement van portar l'estudiant a triar la carrera: "creativitat", "estratègia" i "relacions públiques". No tenen res de dolent (jo també vaig fer "estratègia" i em va agradar); però és una pena veure com "anàlisi" passa desapercebuda.

Entenc que a primera vista aquesta especialitat sembla la més marciana, i no obstant això crec que el seu contingut és potencialment el més útil perquè és el més universal. L’especialitat d’Anàlisi incloïa molt contingut de semiòtica, que al final m'ha permès entendre-ho tot (des d'una novel·la fins a una empresa, passant per un videojoc) com un conjunt de sistemes. Quan entens això, és més fàcil deconstruir, analitzar i reutilitzar, que al final és un procés importantíssim per tenir èxit en gran quantitat d'àmbits.

"Aprofito aquest espai per defensar amb orgull l'especialitat que vaig cursar, que potser, perquè és la ‘menys sexy’ sol ser la menys popular entre els estudiants: ‘anàlisi’"

–Què n’opines que a la universitat s'hagin promogut els eSports amb la creació de @PhoenixesUPF i la seva participació en lligues de videojocs com el LOL, Overwatch o Clash Royale?

Crec que sempre és positiu que la universitat promogui tot tipus d'activitats extracurriculars, en tant que ofereix més maneres a l'estudiant d'enriquir la seva experiència, al mateix temps que l'uneix més a la vida universitària. En el cas específic dels eSports, és interessant perquè, indiscutiblement, és una disciplina que està creixent a passos de gegant i crec que donarà molt a parlar en els pròxims anys. És bo veure que la universitat és receptiva a aquests canvis i que intenta adaptar-s’hi.

–Si haguessis de tornar a triar un grau, tornaries a decantar-te per Publicitat i Relacions Públiques?

Probablement. Vaig gaudir molt durant els estudis. Si us sóc sincer, no diria 100%; de la mateixa manera que no ho tenia del tot clar quan vaig triar els estudis per primera vegada. La meva segona opció era Filologia Eslava (perquè sempre he estimat la literatura russa), tot i que a dia d'avui crec que ja no existeix; així que suposo que hauria de ser Estudis Literaris. I després hi ha altres estudis que m'interessaven i que sempre em preguntaré què hagués estat de la meva vida si els hagués cursat (com ara Matemàtiques o Lingüística).

–Ens has dit que aquests dies estàs molt ocupat amb nous projectes. Ens pots avançar en què consistiran?

Durant els primers mesos del 2019 vam estar acabant el desenvolupament del nostre primer DLC (una expansió de Monster Prom que es ven per separat a preu reduït). La vam llançar per Sant Valentí, i la veritat és que ha estat un èxit. Ara estem a punt de viatjar als EUA perquè som finalistes en un parell de categories dels SXSW Gaming Awards. A la tornada, el pla és posar-nos a fons amb la seqüela, per a la qual vam preparar un Kickstarter (plataforma web de micromecenatge de projectes creatius) que sortirà cap al maig d'aquest any. I després, doncs, un munt d'oportunitats que se'ns van apareixent i que estem estudiant com aprofitar-les sense perdre el nord.

–Quan no treballes, què és el que més t'agrada fer?

M'agrada veure sèries, menjar fora, llegir i sortir de festa. Crec que la vida està per gaudir-la i sempre intento que cap tipus d'estrès em privi d'aquests petits plaers.

 

Categories:

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

93 542 21 00

[email protected]

Para más información

Noticia publicada por:

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

93 542 21 00

[email protected]

For more information

News published by:

Institutional Communication and Promotion Unit

93 542 21 00

[email protected]