Anaïs Espinoso és estudiant del programa de Doctorat en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF. Va estudiar el grau en Enginyeria Biomèdica a la UPC i, posteriorment, va fer el màster en Computational Biomedical Engineering a la UPF. Actualment, està acabant la seva tesi “Estudios de fase para analizar señales cerebrales de pacientes con epilepsia”. Va ser la guanyadora de la vuitena edició de la competició Rin4min, on estudiants de doctorat presenten la seva recerca en quatre minuts davant un públic no especialitzat.

Què significa per a tu haver guanyat el Rin4min?

Em vaig presentar una mica per provar sort. M'agradava molt la iniciativa de poder simplificar la meva recerca en poc temps. Guanyar el Rin4min m'ha donat una dosi de motivació per poder acabar la meva tesi i veure que realment interessa.

I què et va animar a participar-hi?

Sobretot el repte! Perquè vulguis o no, són quatre minuts d'explicació, però hi ha un treball al darrere que no es veu. A més a més, el repte m'agradava molt pel fet d’haver-ho de presentar a un públic no especialitzat. Jo no havia parlat mai davant de tanta gent i va estar molt bé.

Guanyar el Rin4min m'ha donat una dosi de motivació per poder acabar la meva tesi i veure que realment interessa.

Com et vas preparar per a la presentació?

Jo estudio senyals cerebrals, però dels senyals que agafo del cervell, el que extrec és una cosa que es diu la fase, que és, bàsicament, que tu consideres que el senyal dona voltes en una circumferència. Aleshores, quan parlo amb el meu supervisor de tesi sobre les tècniques que utilitzem, sempre fem servir com a referència els corredors en una pista d’atletisme, i vaig pensar que si havia d'explicar la meva investigació, posaria aquest exemple.

El Rin4min ha estat la teva primera experiència en el camp de la divulgació?

Era la meva primera experiència en el camp de la divulgació amb un públic no especialitzat, però més enllà de les presentacions del TFG i el TFM sí que havia fet algunes conferències on he explicat la meva investigació.

Podries explicar breument en què consisteix la teva recerca?

El que faig és analitzar senyals cerebrals de pacients amb epilèpsia perquè hi ha un cert percentatge de pacients que la medicació no els fa res. Per tant, vol dir que continuen tenint atacs epilèptics i no poden portar una vida normal. En aquests casos, el que s'ha de fer és treure una part del cervell que és on s'origina el focus epilèptic perquè així deixin de tenir atacs. El problema és que no se sap exactament on està aquest focus i el que fem és analitzar els senyals cerebrals obrint el crani o inserint uns elèctrodes intracranials directament al cervell. Aquests senyals cerebrals ens ajuden a determinar quins venen del focus epilèptic. Tot això és una feina molt gran, moltes hores, molts pacients. Els enginyers biomèdics intentem, a través de diverses tècniques, analitzar aquestes senyals en un ordinador i fer molt més senzilla aquesta recerca del focus epilèptic.

Què et va portar a interessar-te per l’epilèpsia?

Durant la carrera em va fascinar molt l’assignatura Signal Processing i la programació, i va ser a través de les oportunitats que van sorgir durant el grau que m’hi vaig anar interessant. A més, l'epilèpsia sempre és un tema que saps que existeix, però no saps exactament què és i volia indagar-hi.

Què és el més difícil d'explicar al gran públic sobre aquesta recerca?

La gent es pensa que amb la meva investigació salvaré una mica el món i els pacients estaran molt millor, però la meva recerca és més metodològica que no pas resolutiva. És a dir, jo sé que la meva investigació no la faran servir a la vida real, és simplement per complementar les nocions que es tenen d'aquests senyals cerebrals.

Quins són els teus plans de futur?

M'agrada molt la investigació, i tot i que m'encanta donar classes i estar a la universitat, de moment no seguiré en el món acadèmic, ja que m'agradaria entrar en algun departament d'investigació d’una empresa o fer quelcom de project management en el món biomèdic per veure altres coses i continuar aprenent.

La clau és continuar treballant, seguir motivat i, sobretot, envoltar-te de persones que t'ajudin.

Quin consell donaries a les persones que estan començant el seu doctorat ara?

Sobretot, intentar ser constant, i si les coses no surten, no passa res, ja sortiran, perquè en el doctorat tu intentes buscar una cosa molt concreta, a vegades no la trobes i et frustres, però la clau és continuar treballant, seguir motivat i, sobretot, envoltar-te de persones que t'ajudin.

En segons quines beques de doctorat no és indispensable fer classes, però jo recomano molt fer-ne, perquè explicar les coses a persones que estan aprenent, va molt bé per conèixer millor aquests conceptes i també et dona recursos. Donar classes mentre fas el doctorat és bastant important. Jo abans era molt tímida, però crec que durant els anys del doctorat he guanyat, sobretot, seguretat parlant en públic.