Un rellevant estudi de genètica de poblacions suggereix que alguns dels esdeveniments històrics recents, ocorreguts al sud-oest d'Europa, han tingut un impacte substancial en els patrons de diversitat genètica que presenten les actuals poblacions.

Han participat en aquest treball Elena Bosch i Francesc Calafell (a la imatge), investigadors de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, conjuntament amb la Universitat de Leicester (Regne Unit) amb el suport de la Wellcome Trust.

Els investigadors han analitzat una àmplia mostra de cromosomes Y -present només en homes i que es transmet de pares a fills-  en la població actual de la Península Ibèrica. Els resultats del treball es publiquen el 4 de desembre a l'American Journal of Human Genetics, i mostren una proporció molt alta de característiques genètiques atribuïbles als ancestres jueus sefardites (19,8%) i a les poblacions provinents del Nord d'Àfrica (10,6%). Els patrons genètics actuals semblen estar influenciats per les conversions religioses de jueus i musulmans realitzades pels nostres avantpassats.

Aquest fet s'explicaria per la  complexa història recent de la Península Ibèrica que va comportar, durant llargs períodes de temps,la convivència de pobles amb diferents filiacions religioses: cristians, jueus i musulmans, alhora amb diferents orígens geogràfics i amb determinades singularitats culturals i religioses.

Segons Elena Bosch, "a través de l'estudi del cromosoma Y hem pogut quantificar l'aportació nord-africana a les poblacions peninsulars i balears actuals de manera molt detallada. Un resultat inesperat ha estat que hem trobat més influència nord-africana a l'oest (per exemple Lleó) que no pas a l'est de la Península (per exemple Granada), la qual cosa podria reflectir les deportacions massives de moriscos de Granada cap a Castella succeïdes al segle XVI".  El treball demostra que les conversions religioses i els matrimonis subseqüents entre persones de diferents llinatges van tenir un impacte rellevant en les poblacions modernes tant a Espanya, sobretot a les Illes Balears, i a Portugal. 

Tanmateix, el més sorprenent d'aquest estudi és la gran proporció trobada d'ascendència jueva sefardita que no encaixa amb el registres històrics. Igualment, les característiques genètiques pròpies de les poblacions nord-africanes de la població actual no concorden amb la distribució geogràfica esperada de la colonització musulmana de la Península al 711,  ni amb la seva retirada al segle XV. Aquest fet només s'explica per un alt nivell de conversió religiosa, voluntària o forçada, impulsada per episodis històrics i socials d'intolerància religiosa que, en última instància,  va conduir a la integració dels seus descendents els quals han arribat fins als nostres dies.

D'on venim els catalans ? Reportatge emès per Televisió de Catalunya el 9 de desembre

Altres estudis recents realitzats per la Unitat de Biologia Evolutiva

L' American Journal of Human Genetics, va publicar al número anterior els resultats d'un estudi realitzat recentment en què també hi han participat membres de la Unitat de Biologia Evolutiva del CEXS-UPF. És un treball que s'emmarca en la recerca que s'està duent a terme dins el projecte Genographic, projecte del qual Jaume Bertranpetit i David Comas, investigadors  de la Unitat de Biologia Evolutiva,  en són els coordinadors per a Europa. 

En aquest estudi l'equip d'investigadors ha estudiat les empremtes genètiques de l'expansió fenícia per la mediterrània,  fa entre 2000 i 3000 anys a.C., en la població actual,  a partir de l'estudi del cromosoma Y. La rellevant particularitat d'aquest treball va ser desenvolupar una metodologia específica, aplicable a qualsevol expansió de poblacions històricament documentada, que permet comparar poblacions que han estat en contacte amb d'altres que no han estat.

La Unitat de Biologia Evolutiva del CEXS-UPF que dirigeix el professor Jaume Bertranpetit,  té com a objectiu la comprensió de la diversitat genòmica en els humans i altres espècies com ara els primats. L'estudi de diferents regions genòmiques té com a finalitat conèixer els mecanismes que operen en la variació i les possibles implicacions per a les diferències fenotípiques existents entre individus i poblacions i també a nivell d'espècie. Dins d'un àmbit més aplicat, diversos projectes busquen entendre les bases biològiques de les malalties des d'una perspectiva d'epidemiologia genètica.

Treballs de referència:

Adams, SM; Bosch, E; Balaresque, PL; Lee, AC; Arroyo, E; López-Parra, AM; Aler, M; Grifo, MSG; Brion, M; Carracedo, A; Lavinha, J; Martínez-Jarreta, B; Quintana-Murci, Ll ; Picornell, A; Ramon, M; Skorecki, K; Behar, D; Calafell, F; Jobling, MA., (2008) " The genetic legacy of religious diversity and intolerance: paternal lineages of Christians, Jews and Muslims in the Iberian Peninsula",   American Journal of Human Genetics, 84.

 Pierre A. Zalloua, Daniel E. Platt, Mirvat El Sibai, Jade Khalife, Nadine Makhoul, Marc Haber, Yali Xue, Hassan Izaabel, Elena Bosch, Susan M. Adams, Eduardo Arroyo, Ana María López-Parra, Mercedes Aler, Antònia Picornell, Misericordia Ramon, Mark A. Jobling, David Comas, Jaume Bertranpetit, R. Spencer Wells, Chris Tyler-Smith and The Genographic Consortium, (2008)" Identifying Genetic Traces of Historical Expansions: Phoenician Footprints in the Mediterranean", American Journal of Human Genetics, 83, 633-642.