El nombre d'espectadors que van anar al cinema a Catalunya al 2013 registra la pitjor xifra dels darrers quinze anys, i suposa la meitat de les persones que van visitar les sales cinematogràfiques al 2001, segons l'estudi " L'exhibició cinematogràfica a Catalunya 2012-2013", publicat recentment per l'Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) del Departament de Comunicació de la UPF.

L'estudi, que ha estat elaborat pel col·laborador de l'OPA Sergi Boixader, llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UPF i màster en Periodisme i Mitjans de Comunicació per l'UPF-IDEC, va venir precedit per un segon treball del mateix autor titulat " La producció de cinema a Catalunya 2012-2013", ambdós amb l'objectiu d'avaluar la trajectòria del sector a casa nostra al llarg del temps.

Els estudis donen continuïtat a l'anàlisi sobre aquest segment de la indústria que l'OPA porta a terme periòdicament, basats en dades facilitades per l'Institut d'Empreses Culturals de Catalunya del govern català, i completat amb altres fonts complementàries per fer les comparacions amb altres països.

Descens en la recaptació

A banda del descens d'espectadors de les sales de cinema, l'estudi sobre exhibició cinematogràfica es fa ressò del fet que la recaptació a les taquilles ha baixat un 15% al 2013 respecte a l'any anterior, fet que ha suposat un descens de 20 milions d'euros, unes xifres que ens retornen als valors d'abans del 1999.

Tot i aquest descens, Catalunya es trobaria entre els deu primers països europeus amb més entrades venudes per habitant, i el nombre de pantalles actives del país es mantindria estable, malgrat que el nombre total de cinemes hagi baixat fruit de la concentració en grans multisales.

Desigualtat entre el cinema en castellà i en català

El treball reflecteix que durant el període estudiat el castellà va ser la llengua hegemònica de les pel·lícules exhibides a Catalunya, ja que un 95% dels films al 2012 i un 93% al 2013 van ser en aquesta llengua. Aquesta diferència a favor dels films en castellà encara s'accentua més si es tenen en compte globalment el nombre de projeccions, d'espectadors i de recaptació.

D'altra banda, al 2013 hi va haver gairebé la meitat d'espectadors de cinema en català que al 2012, i la recaptació de les pel·lícules catalanes al 2013 va baixar un 40% respecte al 2012. Aquest descens és degut principalment a la disminució del nombre d'espectadors i a l'absència d'un gran èxit en taquilla: els 10 films catalans més taquillers només van suposar un 5% del total de la recaptació de cinema del 2013.

Les produccions fetes a Catalunya es mantenen

Segons l'altre estudi publicat per l'OPA, "La producció de cinema a Catalunya 2012-2013",  i situats encara dins l'àmbit lingüístic, el castellà també ha anat guanyant terreny al català com a llengua de producció, ja que més de la meitat de les produccions de Catalunya es van rodr en castellà i menys d'un terç, en català.

No obstant això, en termes generals, el nombre total de produccions a Catalunya al 2013 es va mantenir estable, en nivells semblants als del 2007, un volum de producció que la va situar per davant de països amb més població, com Holanda i Bèlgica. En sis anys, el gènere documental va duplicar el nombre de projectes, i es va situar en el 41% del total de la producció catalana del 2013, mentre que el nombre de treballs de ficció es va mantenir.

Altres aspectes relacionats amb la producció que es desprenen de l'estudi són que en set de cada deu pel·lícules, les empreses catalanes van assumir més de la meitat del cost del film; més del 80% de les productores catalanes actives només van treballar en un film per any; més del 60% dels llargmetratges es van portar a terme entre dues o més productores, i que els documentals van tenir, de mitjana, un pressupost deu vegades inferior al de les ficcions.