Vés enrere

La UPF nomena el lingüista William Labov doctor honoris causa

La UPF nomena el lingüista William Labov doctor honoris causa

El Consell de Govern del 14 de desembre va aprovar la concessió del títol de doctor honoris causa a aquest acadèmic, un dels màxims referents en lingüística i fundador de la sociolingüística quantitativa.

14.12.2011

 

Vista la proposta del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, de la Facultat de Traducció i Interpretació i de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), el Consell de Govern d'ahir, 14 de desembre, va aprovar la concessió del títol de doctor honoris causa al professor William Labov, professor de la Universitat de Pennsilvània (EUA), per la seva brillant trajectòria docent i investigadora i per ser un dels màxims referents en el camp de la lingüística, fundador de la sociolingüística variacionista o quantitativa. La cerimònica d'investidura tindrà lloc durant la primavera del 2012.

William LabovCopsar el pols de la humanitat a través del llenguatge

El professor nord-americà William Labov (Rutherford, Nova Jersei, 1927) ha estat i és encara una de les figures dominants des que va aparèixer la sociolingüística com a disciplina als anys 60.

La seva carrera acadèmica i investigadora s'ha desenvolupat i consolidat a la Universitat de Pennsilvània, on va fundar el Programa de Sociolingüística i el Laboratori de Lingüística, del qual és director des del 1976, i on s'han format molts dels investigadors que actualment són referència al món en aquesta disciplina, com ara S. Ash, P. Cohen, B. Lavandera, S. Poplack, D. Shiffrin i Maria Teresa Turell, entre molts d'altres.

Conegut arreu del món per l'estudi de l'anglès vernacular afroamericà, en què s'estableixen les bases de la teoria i de la metodologia de la variació lingüística, Labov ha fet sempre costat a les minories lingüístiques i s'ha dedicat intensament a copsar, com ell mateix va dir "el pols de la humanitat a través del llenguatge".

llabovllibreBreu ressenya biogràfica

William Labov  va iniciar els seus estudis universitaris a la universitat nord-americana de  Harvard (1948) després dels quals va treballar com a químic industrial entre 1949 i 1961. Després va decidir dedicar-se a la lingüística i va ser deixeble d' Uriel Weinreich (1925-1967).  Labov va establir un programa per a l'estudi empíric de la llengua en les comunitats lingüístiques, iniciat amb la seva tesi de llicenciatura a la Universitat de Columbia  l'any 1963, programa que està àmpliament incorporat i desenvolupat en el seu treball sobre l'estratificació social de l'anglès a la ciutat de Nova York The Social Stratification of English in New York City (1966), obra d'una influència fonamental per a la dialectologia social.

A més, és autor de moltes obres seminals en l'estudi de la variació i el canvi lingüístics. A What is a Linguistic Fact? (1975) introdueix un nou paradigma en la lingüística del segle XX, establint un pont entre el tradicional estudi del llenguatge i la nova disciplina de la sociolingüística.

La seva manera de procedir, a través de mostres representatives de parlants i d'anàlisis quantitatives rigoroses i sofisticades, està destinada fonamentalment a determinar l'estructura de la llengua, les seves formes i organització subjacent així com els mecanismes i causes del canvi lingüístic. Entre d'altres, destaquen Language in the Inner City: Studies in Black English Vernacular (1972), Sociolinguistic Patterns (1972), Principles of Linguistic Change (vol. I Factors Interns, 1994; vol. II Factors socials, 2001) i The Atlas of North American English (2006).

Va obtenir el premi Leonard Bloomfield atorgat per la Linguistic Society of America (LSA), societat de la qual va ser el seu president  l'any 1979. Des de 1993 és membre de la nord-americana National Academy of Sciences.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: