La Mariona Ibáñez és graduada en Periodisme i Humanitats per la UPF. A més d'un gran interès per la cultura i l'art, sempre ha demostrat una gran sensibilitat per als nens i la seva educació. Enguany ha engegat el projecte Kutala (que significa "mirar" en kimbundu, la llengua del nord-oest d'Angola), una proposta artística que, a través de la fotografia, vol donar veu a nens i nenes d'entorns en risc social d'arreu.

-D'on neix la inquietud que t'ha portat a engegar un projecte solidari com Kutala?

Kutala el formem un grup de voluntaris vinculats a l'àmbit de les humanitats i a la creació artística. Amb aquest projecte pretenem posar en comú els nostres coneixements en el camp de la creativitat amb les nostres preocupacions socials. Part de l'equip de voluntaris de Kutala tenim experiències anteriors en cooperació, però aquesta serà la primera vegada que vinculem directament un projecte de voluntariat amb les nostres inquietuds creatives.

-Quins són els objectius del projecte?

Amb Kutala volem oferir a infants i a joves en risc d'exclusió social educació emocional a través de la fotografia. Al llarg de tallers que ja hem fet a Barcelona i que farem a Malanje (Angola), pretenem treballar de manera molt natural aspectes com l'autoestima, la relació amb l'entorn i la gestió de les pròpies emocions.

Un altre dels objectius del projecte és fer arribar la realitat d'aquests nens i nenes en risc social d'exclusió a través dels seus propis ulls. Moltes vegades són situacions que, si ens arriben, ho fan a través de professionals de la comunicació que no conviuen diàriament amb els problemes que relaten. Donar càmeres als infants i que siguin ells mateixos els que ens expliquin les seves experiències ens sembla una manera diferent d'acostar la gent a aquestes realitats.

- En què es concreta tot això?

El projecte va començar amb els tallers pilot al Centre Socioeducatiu Poblenou - Fundació Pere Tarrés a Barcelona. En col·laboració amb els educadors del centre vam organitzar al llarg de deu setmanes activitats en relació amb la fotografia analògica. La intenció dels tallers és preparar als infants perquè acabin fent un petit projecte fotogràfic personal sobre un tema amb el qual tinguin un vincle emocional fort (la família, els amics, mascotes...), amb un equip de fotografia analògica que els facilitem nosaltres mateixos.

Els resultats d'aquesta experiència (analitzats conjuntament amb els professionals del centre) han estat molt positius, i ara ja tenim la mirada posada a Malanje, on durem a terme la segona fase, amb la realització dels tallers en un orfenat de Vila Matilde, un barri conflictiu d'aquesta ciutat. De fet, la valoració de la feina feta a Barcelona ha estat tan positiva que ja han sorgit propostes per portar Kutala a altres llocs un cop tornem d'Angola. 

- Kutala ha pogut tirar endavant gràcies a la plataforma Verkami. Quins avantatges i quins inconvenients us heu trobat amb el crowfunding?

En el cas de Kutala, a més dels mecenes Verkami, hem tingut la sort de comptar amb l'ajuda d'empreses com Casanova Foto i Nostàlgic Barcelona Photostore, que ens han facilitat material i ens han ofert importants rebaixes. Aquestes col·laboracions ens han permès rebaixar molt l'objectiu de la campanya de Verkami.

El valor diferencial del micromecenatge respecte a altres mètodes de finançament és el seu component social: paral·lelament a l'ajut econòmic que representa, et permet arribar a gent fora dels teus cercles i, per tant, et permet donar a conèixer el projecte. En certa mesura, això significa sotmetre la teva proposta a l'opinió pública. Kutala ha interessat i ha arribat ràpidament al seu objectiu, ha sigut molt satisfactori.

Tot i així, aquest mètode té les seves limitacions, i trobar canals de difusió de la campanya pot representar tot un repte. En el nostre cas vam tenir la sort de ser seleccionats pel canal de Verkami de la plataforma Vilaweb, que va publicar l'enllaç de la nostra campanya a la portada del seu lloc web.

- Què és el que més "t'omple" del projecte?

Resulta molt gratificant veure com allò que has estudiat a la universitat pot acabar tenint un impacte de millora social a través d'un projecte propi. Tot l'equip de Kutala estem molt feliços amb la creació d'aquest projecte solidari innovador i que funciona tan bé. A més, ens fa molta il·lusió tornar a Angola, on gràcies a les nostres experiències anteriors hi hem fet amics i establert vincles molt especials.

- Què t'ha aportat haver fet dos graus com Periodisme i Humanitats?

Penso que aquests estudis no són tan diferents, i que es complementen molt bé. En el fons, tots dos graus ofereixen eines per aproximar-se al coneixement del món de maneres diferents: una, des del pensament i la cultura al llarg de la història; l'altra, des de l'actualitat, però amb un punt de vista crític que es nodreix precisament del coneixement humanístic.

- Què et va marcar més del teu pas per la Facultat?

Evidentment, l'etapa universitària és molt intensa, i això sempre implica descobriments més enllà de la classe. En el meu cas, penso que el pas per l'Aula de Teatre de la UPF ha sigut essencial per assolir un creixement personal i professional en aspectes molt diversos. M'ha ajudat a connectar amb alguns dels meus companys i amb mi mateixa d'una manera molt més directa i emocionalment rica.