" Jo pinto i prou". Amb aquestes paraules, parafrasejant el pintor Joaquim Mir, Miquel Barceló ha finalitzat el seu discurs d'acceptació com a nou doctor honoris causa per la UPF, un reconeixement que ha rebut en el decurs d'una cerimònia acadèmica que s'ha celebrat avui 29 de novembre al migdia, al campus de la Ciutadella de la Universitat, presidida pel rector Josep Joan Moreso.

Miquel Oliver, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, ha estat el padrí de Barceló, i l'elogi del doctorand ha anat a càrrec de José García Montalvo, catedràtic d'Economia Aplicada del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat.

A la taula presidencial també han estat presents Olga Valverde, vicerectora de Postgrau i Doctorat, i Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF.

La poesia i la música han tingut un clar protagonisme en l'acte, ja que l'escriptor Biel Mesquida i la cantautora Maria del Mar Bonet, mallorquins ambós, han interpretat diversos fragments de l'obra de dos poetes de la terra ja desapareguts i ben coneguts pel doctorand: Blai Bonet i Miquel Bauçà. El Cor de la UPF també ha amenitzat la cerimònia amb diferents peces musicals.

L'acte, retransmès en directe per la web i el Twitter de la Universitat(#barcelohonoris), ha començat amb la projecció d'un vídeo editat per Isaki Lacuesta, director de cinema i professor del Departament de Comunicació de la UPF.

El vídeo ha inclòs un recull de diferents imatges que han mostrat la vida i la manera de treballar de Miquel Barceló, enregistrades en llocs tant distants i representatius per al pintor com Mali, Afagnistan o Romania.

Seguidament, Josep Fargas, secretari general de la UPF, ha llegit l'acord del Consell de Govern de concesssió del títol de doctor honoris causa a Miquel Barceló, a proposta del rector Josep Joan Moreso. Se li concedeix la distinció per "la seva impressionant contribució a la pintura i a l'escultura contemporànies, manifestada en una trajectòria que combina l'arrelament a la terra amb una capacitat immensa d'esdevenir un artista global, i que s'expressa en una obra singular en què mostra les aspiracions, les angoixes, l'alegria i la tristor dels éssers humans d'avui dia".

Sota els acords de La Dama de Mallorca, una cançó tradicional mallorquina, el padrí i el doctorand han entrat a l'auditori, moment que ha donat pas a l'elogi de Miquel Barceló, a càrrec de José García Montalvo.

 

> Elogi del doctorand (document pdf en castellà, 6 pàgs., 447 kb)

A través de diferents reflexions, pensaments i anècdotes personals, el catedràtic d'Economia Aplicada de la UPF ha repassat diverses facetes de l'estil i l'obra de l'artista mallorquí, de qui ha dit que "té una gran capacitat per explorar els límits de la pintura", "és un dels més grans renovadors de la pintura dels últims 30 anys" i que "la seva obra suposa una profunda meditació sobre el pas del temps i la mort".

 

Després de rebre la medalla i el diploma honoris causa de mans del rector, Miquel Barceló, ja com a nou membre del claustre de doctors de la Universitat, ha pres la paraula per pronunciar el seu discurs d'acceptació, que ha començat confesant que " no he preparat res perquè estava pintant", unes paraules que resumeixen a la perfecció el seu modus vivendi.

> Parlament de Miquel Barceló (document pdf en català, 4 pàgs., 446 Kb)

Barceló, que reparteix la seva vida entre diversos indrets del món, ha afirmat que a Mali, un país que hi passa llargues temporades durant l'any, s'hi troba molt còmode: "L'Àfrica és el lloc perfecte perquè tot es transformi en pintura". L'artista ha recalcat en diferents moments del seu parlament el significat que per a ell té la pintura: "El temps pinta i nosaltres som el pinzell", ha afirmat. I ha afegit: "L'experiència d'una obra d'art només passa en directe. És la mirada el que fa l'obra d'art".

L'acte d'investidura ha encetat seguidament una part emotiva de caire poètico-musical, protagonitzada per dos artistes mallorquins ben coneguts per Miquel Barceló:  l'escriptor Biel Mesquida, que ha recitat "Gaspar Hauser núm. 2", de Blai Bonet, i "Una vegada encara...", de Miquel Bauçà, i la cantautora Maria del Mar Bonet, que ha interpretat "Cants de Setmana Santa", de Blai Bonet, acompanyada al piano per Dani Espasa.

Ja al tram final de l'acte, Josep Joan Moreso ha pronunciat el parlament de clausura, en el qual ha destacat el compromís de la UPF amb el món de l'art i ha recordat que Miquel Barceló és l'autor del cartell inaugural del curs 1994-1995 de la UPF. De "geni contemporani", ha qualificat a Barceló, una figura que ha fet una aportació cabdal a la cultura a través de la seva obra artística.

> Parlament del rector (document pdf en català, 4 pàgs., 440 Kb)

Al final de la seva intervenció, el rector ha admès la seva admiració per l'obra de l'artista mallorquí: "A mi, l'obra de Barceló em recorda la fragilitat de l'experiència humana". I ha afegit: "Visitar les exposicions i l'obra de Barceló sempre et corprèn, sempre et sembla com viatjar en un lloc i a un temps on et voldries quedar-t'hi. Almenys per això ens calen els artistes". L'acte ha conclòs amb la cançó tradicional Gaudeamus igitur, a càrrec del Cor de la UPF.

Un artista polifacètic de gran projecció internacional

Miquel Barceló i Artigues (Felanitx, Mallorca, 1957), artista polifacètic de gran projecció i prestigi internacional, ha desenvolupat la seva creativitat en disciplines tan diverses com la pintura, les escenografies per a òpera, el gravat, la il·lustració de llibres, l'escultura o la ceràmica.

La pintura barroca, l'art en brut, l'expressionisme abstracte nord-americà, l'art povera italià o les obres de Joan Miró i Antoni Tàpies es troben entre les influències que Barceló ha transfigurat en una síntesi personal d'índole neoexpressionista i de desbordant imaginació, amb una gran presència de materials i riquesa plàstica.

Algunes de les seves creacions més emblemàtiques dels darrers anys són la reforma de la Capella del Santíssima de la Catedral de Palma de Mallorca, on hi crea un retaule ceràmic (2007), i la restauració de la cúpula de la sala XX del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, anomenada "dels Drets Humans i de l'Aliança de Civilitzacions" (2008).

Entre els diferents guardons que ha rebut destaquen el premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1986), el premi Nacional de Catalunya d'Arts Plàstiques (1999), la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2000), el premi Príncep d'Astúries de les Arts (2003) i en l'àmbit acadèmic, el doctorat honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (2007).