Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre

Vés enrere La Pompeu Fabra i diverses empreses i institucions del sector comunicatiu posen en marxa la Càtedra UPF Futurs de la Comunicació

La Pompeu Fabra i diverses empreses i institucions del sector comunicatiu posen en marxa la Càtedra UPF Futurs de la Comunicació

La Càtedra, una iniciativa del Departament i la Facultat de Comunicació de la UPF, pretén sumar esforços entre els diferents actors del sector comunicatiu per fomentar, des de la prospectiva, la recerca col·lectiva en aquest àmbit. A banda de la UPF, la Càtedra compta inicialment amb catorze empreses i institucions fundadores, i resta oberta a altres entitats que creguin que es pot ampliar el coneixement de les transformacions en curs en el paisatge comunicatiu.

 

27.07.2022

Imatge inicial

El campus del Poblenou de la UPF ha acollit el 20 de juliol al matí l’acte de presentació de la Càtedra UPF Futurs de la Comunicació, impulsada pel Departament i la Facultat de Comunicació de la Universitat. La Càtedra té com a principal objectiu sumar esforços entre els diferents actors del sector comunicatiu per fomentar la recerca col·lectiva en aquest àmbit i poder entendre els escenaris possibles i probables, en benefici de tota la societat.

L’acte, que ha tingut lloc a la Sala La Nau, ha comptat amb la participació d’Oriol Amat, rector de la UPF, Eulàlia de Nadal, vicerectora de Transferència de Coneixement, i Jordi Balló, director del Departament de Comunicació i director de la Càtedra, que han pronunciat sengles parlaments. Hi ha estat present el degà de la Facultat de Comunicació de la UPF Carles Pont, així com altres professors del Departament de Comunicació de la Universitat.

Jordi Balló: "Des del Departament i la Facultat de Comunicació de la Universitat hem impulsat aquesta càtedra en plantejar-nos una necessitat: ser capaços de mirar amb actitud prospectiva sobre el futur de l'espai comunicatiu"

Han assistit a l’acte i han intervingut representants de les catorze empreses i institucions del món de la comunicació (excepte de tres de les entitats) que formen part de la Càtedra: Betevé, Grup Havas (Dioni Mata, directora de recerca), Lavínia (Antoni Esteve, president), Mediapro (M. Carmen Fernández, directora d’innovació i nous negocis), Vilaweb (Assumpció Maresma, editora), diari ARA (Esther Vera, directora), Filmin, Broadcaster (Noemí Cuní, directora), Clúster Audiovisual (Miquel Rutllant, president), Xarxa Audiovisual Local (Joan Catà, periodista), Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (Ramon Grau, president), Eurecat (Xavier Cubeles, consultor tecnològic), Cugat Mèdia i Layers of Reality (Jordi Sellas, director).

Aspecte general de la sala La Nau, amb Oriol Amat i Eulàlia de Nadal a la taula presidencial

Crear ponts amb organitzacions, empreses i la societat en general

Jordi Balló, director del Departament de Comunicació de la UPF i de la Càtedra, ha destacat que “des del Departament i la Facultat de Comunicació de la Universitat hem impulsat aquesta càtedra en plantejar-nos una necessitat: ser capaços de mirar amb actitud prospectiva sobre el futur de l'espai comunicatiu. És molt habitual en el camp de la comunicació i la cultura pensar en termes immediats, i molt difícil fer-ho a cinc o deu anys vista. Aquest és el repte, que creiem que respon a una necessitat, com ho demostra la capacitat que ha tingut aquesta càtedra de vincular com a socis fundadors les empreses i institucions més innovadores dels diversos sectors comunicatius”, ha explicat.

Jordi Balló durant la seva intervencióDe la seva banda, Eulàlia de Nadal, vicerectora de Transferència de Coneixement, ha destacat que “per a la UPF és molt important crear ponts amb organitzacions, empreses i la societat en general, uns ponts que han de ser bidireccionals”. Després de felicitar Jordi Balló per la dificultat d’aconseguir aquest acord entre tantes entitats, ha assegurat que “aquesta càtedra a mi m’agrada perquè és un consorci, i això fa que puguem ajuntar, en aquest cas empreses i institucions del sector de la comunicació, i crear polítiques comunes de cara al futur respecte al que passa en la comunicació i amb les maneres de comunicar-se, un tema de vital importància”.

Oriol Amat, rector de la UPF, en el parlament que tancava el torn d’intervencions, ha mostrat la seva preocupació pel fet que “el món va ràpid i les universitats anem molt lentes, i cada vegada estem una mica més lluny d’on està el món. Aquesta distància hem de mirar d’escurçar-la”. Ha destacat que si bé a Catalunya, amb un 1x 1000 de la població mundial, fem l’1% de la producció científica, pel que fa a l’impacte d’aquest coneixement, ja no estem tan bé, per sota de la mitjana europea. “Al final la ciència existeix per intentar millorar el benestar de la població, i aquesta càtedra que avui es posa en marxa és un bon exemple de generació de coneixement aplicat, una eina de transferència de coneixement en dues direccions, i que té un impacte directe a la societat”, ha emfasitzat.

Algunes reflexions que han fet els portaveus de les entitats fundadores de la Càtedra

Els representants de les diverses empreses i institucions que formen part de la Càtedra també han fet una intervenció durant l’acte, i han mostrat molta satisfacció per aquesta iniciativa i per ser membres del consorci. Algunes de les afirmacions que han fet han estat les següents: “És un projecte de llarg termini, que construirem ara pels que vinguin després”; “Vivim en un món amb uns canvis tecnològics ràpids i profunds. Per tant, aquesta visió a 5-10 anys és tot un repte”; “Tots els canvis que estem vivint tenen una repercussió global, i per tant la resposta també ha de ser global, per part d’institucions educatives, altes institucions públiques i empreses”; “Hem de dotar-nos de les eines necessàries per donar resposta a aquest nou paradigma, amb flexibilitat i resiliència”.

Parlament d'Antoni Esteve, en representació de LavíniaAltres afirmacions que s’han fet han estat la voluntat que la Càtedra, “des del repte de fer prospectiva, de veure com es pot contribuir a diluir la boira que amenaça el futur, especialment preocupant pel que fa a la destrucció dels valors de la comunicació més bàsics, que cal preservar”; “El nostre subscriptor vol aprendre, vol un periodisme útil, constructiu, i ens hem d’adaptar a aquesta manera de fer les coses. I com que el futur és mètode, és pensament, reflexió i col·laboració, es sumem a la proposta”; “Ens agrada l’acadèmia, sempre i quan estigui vinculada a la realitat,  i ajudi a formar joves que realment s’adaptin al mercat de les empreses”; “Els tempos de la universitat són molt diferents dels nostres, però això ens ha de servir per posar pausa i reflexionar”; “El rectangle de les pantalles desapareixerà els propers anys, perquè tot el món esdevindrà una pantalla i un objecte sensible de ser audiovisualitzat”.

L’acte, en què ha quedat palès que la Càtedra resta oberta a la col·laboració de les companyies, institucions i professionals (d’empreses, universitats i centres de recerca) que comparteixin la idea que conjuntament es pot ampliar el coneixement de les transformacions en curs,  s’ha clausurat amb un breu conversa amb Amadeu Altafaj, director d’ALICE, agencia dedicada a la producció i distribució de mitjans de radiodifusió amb seu a Brussel·les, i Sofie Hvited, senior adviser sobre mitjans al Copenhagen Institute for Future Studies.

Quines són les característiques i àmbits d’anàlisi de la Càtedra UPF Futurs de la Comunicació?

Els canvis en el paisatge comunicatiu s’estan accelerant en els darrers anys, i posen en qüestió els models econòmics i organitzatius sobre els que se sustenten les empreses. Al mateix temps, aquest canvis tenen transcendència social i política, ja que afecten la capacitat de les persones per a satisfer les seves necessitats informatives i culturals i les seves pautes de consum.

Així mateix, hem entrat en una etapa de revisió els paradigmes que explicaven les relacions entre els poders polítics, econòmics i comunicatius, i en la qual la tecnologia esdevé gran protagonista: obre infinites possibilitats que les empreses, els professionals i els usuaris hauran de convertir en nous formats, mitjans o formes de participació.

Segons Jordi Balló, “aquesta càtedra visualitza perfectament de quina manera es pot vincular la recerca amb la transferència en un mateix moviment. Per una banda impulsa una línia estratègica de recerca basada en els 'Future studies', i aquesta recerca es fa en contacte estret amb les empreses associades, que participen en les directrius sobre els vectors prioritaris a explorar en cada sector representat. “

"Aquesta línia col·laborativa i bidireccional defineix la posició del Departament de Comunicació de la UPF en totes les iniciatives que emprenem respecte a la transferència de coneixement. I no ho fem con actitud retòrica, sinó amb resultats tangibles"

Els resultats seran integrats per les empreses i al mateix temps esdevindrà un coneixement adquirit pel conjunt de la societat i dels sectors implicats. Segons Jordi Balló, “aquesta línia col·laborativa i bidireccional defineix la posició del Departament de Comunicació de la UPF en totes les iniciatives que emprenem respecte a la transferència de coneixement. I no ho fem con actitud retòrica, sinó amb resultats tangibles.”

De manera permanent i contínua, la càtedra partirà de la disciplina de la prospectiva i dels horitzons que es perfilen o s'entreveuen en tots els processos de la comunicació social (creació, producció, edició, comercialització, distribució, aprovisionament tecnològic, etc.) per fer els seus estudis i recerques. I ho farà en tots els formats i amb una visió àmplia dels serveis, que transcendeixi la tradicional concepció dels mitjans de comunicació.

Té la voluntat d’ avançar en el foment de la recerca sobre els models econòmics que han de sostenir els serveis de comunicació, i sobre l’apropiació de la innovació tecnològica en la producció, en la distribució i ús d’aquests serveis; fomentar el debat entre professionals sobre els futurs de la comunicació i ajudar les universitats i centres d’ensenyament a revisar els models formatius dels professionals del futur, per tal que els estudiants estiguin ben preparats.

Altres qüestions que centraran l’atenció de la Càtedra seran com les millores de la connectivitat afectaran a la producció, distribució i ús dels mitjans i serveis de comunicació; com poden evolucionar els mètodes i les tècniques de mesura de l’ús dels mitjans i serveis de comunicació; què sabem dels canvis en els patrons de comportament comunicatiu de la població i de la seva actitud cap a la incorporació de la innovació tecnològica, o com les noves tecnologies (immersivitat, metavers, IA, robòtica, blockchain, etc.) afectaran els continguts i els seus consums.

Una càtedra amb vocació europea i perspectiva global, basada en la col·laboració i la transferència de coneixement

La Càtedra vol ser la llavor d’un Centre Europeu de Recerca sobre els Futurs de la Comunicació, que participi el debat europeu i internacional sobre aquest tema, per estendre la cooperació sobre la temàtica amb empreses i institucions d’altres països i oferir un servei encara més ampli als seus membres.

“Hem fet una exploració prèvia i hem comprovat que hi ha algunes iniciatives europees en aquesta línia de Future Studies, però poques encara. Amb totes elles mantindrem una estreta col·laboració, com ja s'ha demostrat en l'acte inaugural. Aquesta dimensió europea és substancial a la mateixa idea de prospectiva”, explica el director de la Càtedra.

"La Càtedra aporta un fet inèdit: la implicació directa de les catorze empreses fundadores junt a la UPF"

Jordi Balló apunta que en aquesta perspectiva més global, és evident que la Càtedra de Futurs de la Comunicació aporta un fet inèdit: la implicació directa de les catorze empreses fundadores junt a la UPF. “Això ens dóna la oportunitat única de treballar d'una altra manera en l'estudi i aplicació de resultat”, destaca.

Les catorze empreses fundadores de la càtedra s'hi vinculen amb el desig explorar els territoris canviants, que és una característica de la contemporaneïtat: “El seu mateix funcionament transversal d'I+D entre el pensament que es crea a la universitat i el que es crea en els sectors públics i privats esdevé un model de futur. Una de les primers accions de futur és encarar el coneixement de manera integral i diversa, sense definir camps previs, amb actitud col.laborativa”, conclou Jordi Balló.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

09. Indústria, innovació i infraestructures
17. Aliança pels objectius
Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals