Quins són els mecanismes cerebrals relacionats amb el plaer, la felicitat o la capacitat humana de donar sentit a la pròpia existència? Aquestes són preguntes clau que estan tractant de respondre les ciències del plaer i el floriment humà, camps de recerca emergents i interdisciplinaris, desenvolupats principalment per tres centres líders vinculats a la UPF, la Universitat d'Oxford (Regne Unit) i la Universitat d'Aarhus (Dinamarca) al llarg de les darreres dècades.

La revista científica Neuron acaba de publicar les investigacions internacionals més capdavanteres en aquests camps realitzades per Morten L. Kringelbach (Centre for Eudaimonia and Human Flourishing del Linacre College de la Universitat d’Oxford), Peter Vuust (Center for Music in the Brain de la Universitat d'Aarhus de Dinamarca) i Gustavo Deco (Center for Brain and Cognition de la UPF). El seu treball es presenta a l'article Building a science of human pleasure, meaning making, and flourishing, que repassa els principals avenços en aquests camps.

Segons el professor Gustavo Deco, “per comprendre realment i mecanísticament a nivell neuronal els fenòmens del plaer i, sobretot, allò que va més enllà del plaer i remet al concepte aristotèlic de la vida ben viscuda (eudaimonia), cal descobrir com es organitza jeràrquicament el cervell i com aquesta organització és responsable dels nostres diferents estats cognitius, emocionals i generals de consciència”. El professor Gustavo Deco compara el cervell amb una orquestra: "Les diferents regions realitzen diferents tipus de processament, de manera similar als músics individuals, que han de llegir música, tocar els seus instruments i també escoltar i adaptar-se als sons emesos pels altres. Tot i això, el cervell no només té un únic director, sinó molts per orquestrar la seva complexa dinàmica".

Els esforços conjunts d'Oxford, Aarhus i la UPF han començat a esclarir un important problema no resolt en neurociència: com s'orquestra el cervell i quins canvis en aquesta orquestració es produeixen en els diferents estats cognitius, volitius, emocionals i conscients?

La ciència del plaer

Tot i que el plaer sembla un fenomen altament subjectiu, es pot estudiar fins i tot en nadons humans i animals mesurant les seves expressions conductuals i afectives davant d'estímuls plaents. Els investigadors han generat importants paradigmes analítics per comprendre els mecanismes subjacents a les xarxes cerebrals subjacents als estats cerebrals subjectius d'emoció i plaer associats amb estímuls com el menjar o el sexe.

Morten L. Kringelbach va dur a terme importants investigacions en humans en aquest camp a la dècada de 2000 juntament amb Kent Berridge, que va fer experiments pioners amb rosegadors durant les dècades anteriors. Berridge havia establert la diferència fonamental entre desitjar i agradar. Desitjar es relaciona amb els mecanismes cerebrals que s'activen davant de la perspectiva de rebre una recompensa i agradar, amb el plaer desencadenat per rebre una recompensa. Des de llavors, s'han descobert mecanismes similars al cervell humà.

La investigació va fer servir forts estímuls de plaer (el sabor del sucre, l'olor de les maduixes, l'aparença de la cara d'un nadó o el so del riure d'un nadó). Això va permetre als investigadors identificar les principals xarxes cerebrals implicades en el processament del plaer. Així també van demostrar que el processament del plaer al cervell al llarg del temps passa per un cicle, amb una fase d’apetència, consumació i sacietat, estretament relacionada amb els mecanismes d’aprenentatge necessaris per a la supervivència. Si no funciona correctament, es poden desencadenar malalties neuropsiquiàtriques com ara la depressió i l'esquizofrènia. Els investigadors han desenvolupat models de cervell complet per analitzar el cervell en el seu conjunt, cosa que els ha permès comprendre molt millor què caracteritza l'orquestració de la dinàmica cerebral que genera plaer al cervell sa i, així, a més llarg termini, poder trobar millors tractaments per a persones amb malalties neuropsiquiàtriques.

Quines són les dinàmiques cerebrals implicades en la felicitat?

Encara és més complex investigar la dinàmica cerebral involucrada en la creació d'estats mentals profundament subjectius, com la creació de significat. Els investigadors han demostrat que certs tipus d'estímuls i d'experiències poden conduir a estats subjectius de creació de significat, típicament associats amb la música, la interacció social (especialment amb nadons), els psicodèlics i la meditació.

Aquesta línia de recerca ha donat lloc a la creació d'una branca específica de la neurociència sobre el floriment humà, que es basa en un marc teòric que analitza el cervell en el seu conjunt. Aquest poderós marc, basat parcialment en principis de la termodinàmica, ja s'havia utilitzat en estudis previs per investigar altres formes d'activitat cerebral. En aquests estudis anteriors, ja s'havia descobert que l'orquestració de les diferents xarxes cerebrals és significativament diferent segons si la persona està en repòs o realitza diferents tasques cognitives. Tanmateix, és important destacar que hi ha un nucli de regions del cervell que sempre és al cim d'aquesta jerarquia, independentment de l'estat del cervell.

Els investigadors ara pretenen utilitzar una estratègia similar per identificar el sistema d'orquestració de les regions del cervell inherents al floriment humà, utilitzant models de tot el cervell a partir de dades de neuroimatge a gran escala. Tot i que encara hi ha moltes incògnites en la comprensió dels mecanismes cerebrals que expliquen la felicitat, això pot conduir eventualment a vides més pròsperes per a moltes persones.

Article de referència:

Morten L. Kringelbach, Peter Vuust, Gustavo Deco, Building a science of human pleasure, meaning making, and flourishing, Neuron, Volume 112, Issue 9, 2024, Pages 1392-1396, ISSN 0896-6273.https://doi.org/10.1016/j.neuron.2024.03.022